Sandra Bermejo tenia 32 anys i treballava com a psicòloga a Gijón, on feia dos anys que s’hi havia instal·lat per començar una nova vida. El passat 8 de novembre va desaparèixer al cap de Peñas. El seu telèfon mòbil va deixar d'emetre senyal en aquest punt de la costa asturiana i el seu cotxe va aparèixer estacionat en un aparcament proper. A l’interior del vehicle hi havia la seva bossa de mà amb les seves pertinences. Només s’havia endut el telèfon mòbil i les claus del cotxe.

Des d’aleshores no es va tenir cap rastre d’ella fins que el seu cadàver va aparèixer flotant al mar el 23 de desembre. L’autòpsia va determinar que les causes de la mort van ser traumatismes per precipitació, és a dir, pels cops que va patir en caure d’un penya-segat. Això coincideix amb la teoria dels investigadors de la Policia Nacional, que defensaven la desaparició voluntària i que podria haver-se suïcidat o caigut accidentalment. La seva família, en canvi, està segura que hi ha una tercera persona implicada en la seva mort.

Suïcidi o caiguda accidental?

Des d’un primer moment la Policia Nacional ha considerat com a principal hipòtesi la desaparició voluntària. En cap moment han descartat que la jove es pogués haver suïcidat, ja que estava travessant una depressió en el moment que va desaparèixer. La família de la noia descarta això, perquè tenia previstos plans de futur. Aquella mateixa tarda havia quedat amb una amiga, l’endemà tenia una trucada amb la seva mare i també havia planificat trobades per Nadal. A més, en el registre al seu domicili hi havia una rentadora preparada per posar i la nevera estava plena de menjar després que acabés d’anar a fer la compra. Tot són indicis que allunyen la possibilitat del suïcidi.

Una altra opció que els investigadors s’han plantejat és la de la caiguda accidental. El cap de Peñas és una zona escarpada i plena de penya-segats en què es poden produir caigudes d’aquest tipus. A més, aquell 8 de novembre feia molt mal temps a la zona. La família de Sandra Bermejo assegura que ella coneixia molt bé la zona, era aficionada a la natura i hi anava a passejar molt sovint. Per això, tampoc es poden creure que caigués per accident.

Estava sola quan va desaparèixer?

L’entorn proper a Sandra Bermejo defensa que hi ha d’haver alguna persona implicada en la desaparició i mort de la psicòloga. No descarten que algú la pogués empènyer. De fet, asseguren que la nit en què va desaparèixer no estava sola al cap de Peñas. En aquest sentit, s’agafen al testimoni de dos pescadors que aquella matinada van veure dos cotxes al costat del de la jove mentre la resta de l’aparcament estava buit. Demanen als investigadors que els interroguin, ja que podrien ser claus per entendre què va passar.

Una altra de les incògnites sobre la desaparició de la psicòloga és la camisa que es va trobar dies després en una zona rocosa de difícil accés. La seva família va negar que fos seva, però unes imatges inèdites han demostrat que era la que portava el dia en què va desaparèixer. Això encara genera més dubtes en el seu entorn, que assegura que no era allà quan es va rastrejar aquella zona per primera vegada. A més, recorden que va aparèixer en un punt totalment oposat d'on va aparèixer el cadàver. Per això, creuen que algú la va manipular i la va deixar allà expressament.

Cal no oblidar els vincles que Sandra Bermejo tenia amb ‘Agua de Estrellas’, un grup esotèric que freqüentava des que s’havia instal·lat a Gijón feia dos anys. Amb aquestes persones, liderades per un home que es diu Roberto, havia participat en diferents retirades espirituals. En una ocasió, havia arribat a estar sis dies als Pics d’Europa sense menjar ni parlar amb dos companys per “tenir el cos sa i la ment sana”. El seu últim aniversari, el 3 de setembre, també l’havia celebrat amb altres membres del grup a la finca del seu líder.

Per descobrir si algun membre de ‘La Tribu’, com l’anomenaven dins el grup esotèric, o alguna altra persona estava involucrada en la desaparició de Sandra Bermejo, el jutge va autoritzar un duplicat de la targeta SIM del telèfon mòbil de la noia per saber amb qui havia tingut contacte. Els investigadors han de fer un estudi de tots els missatges que es van enviar i rebre des de les aplicacions de missatgeria instantània o de cites i les xarxes socials. També van sol·licitar tenir un control de les trucades fetes i rebudes i des d’on es van fer.

Segurament cap d’aquestes línies d’investigació podran donar resposta a si va estar acompanyada o si algú va participar en la seva mort. En el cas que algú l’empenyés pel precipici, només se sabria si l’autor acabés confessant. L’autòpsia que se li va practicar no permet saber-ho, ja que després de mes i mig a l’aigua el cadàver estava en un avançat estat de descomposició i molts òrgans vitals ja havien desaparegut. No es va poder demostrar si tenia altres lesions a més de les de la caiguda. Una de les moltes incògnites d'aquest cas que possiblement mai es podran resoldre.