Després que el jet privat que procedia d'Espanya s'estavellés al mar Bàltic, les unitats de l'armada de Letònia van començar les tasques de rescat per recuperar els cossos dels passatgers que eren a bord, així com les restes de l'aeronau. A l'avió viatjaven un pilot i tres passatgers, tots membres de la mateixa família, que residia a la ciutat alemanya de Colònia. Com ja suposaven les autoritats i va avançar el diari Bild, a última hora d'aquest dilluns es van trobar els cossos de les víctimes del sinistre; l'empresari Karl Peter Griesemann, de 72 anys i propietari de l'empresa Quick Air, juntament amb la seva dona, la seva filla i una quarta persona. Els equips de la força naval van executar les tasques de rastreig en un radi de sis quilòmetres i van localitzar els cossos flotant a prop de la costa de Ventspils (Letònia). Una vegada localitzades les restes, van ser lliurades a la Policia Criminal.

El jet privat es va enlairar a Espanya amb destinació Alemanya

L'aparell va enlairar-se a l'aeroport espanyol de Jerez de la Frontera (Cadis) amb destinació a Colònia (Alemanya), però per una possible despressurització que hauria deixat inconscients als seus ocupants i la falta de combustible després de volar més temps del programat, van fer que el jet privat Cessna Citation s'estavellés a l'aigua del golf de Riga. L'aeronau va travessar gairebé tot Europa sense enviar cap mena de comunicació, ja que, segons ha pogut saber La Vanguardia, l'aparell volava molt baix —una normativa aplicada als vols no comercials—, per la qual cosa el jet no estava obligat a disposar de caixes negres. Això comporta una gran dificultat per a les autoritats que investiguen el cas perquè significa que l'aeronau no va gravar veus en cabina ni tampoc els paràmetres del vol que permetin saber el que va passar realment.

Agents de rescat van escortar l'aparell fins a perdre'l de vista

Segons fonts espanyoles, l'empresari i la seva família viatjaven sovint a Espanya, ja que tenien des dels anys 80 un xalet a la costa gaditana, a prop de la localitat de Zahara de los Atunes. L'avioneta, amb el número de vol SENT-FGR, va informar del seu enlairament, però minuts després va afirmar tenir problemes de pressió a la cabina. Després de 50 minuts es va perdre el contacte amb l'aparell. Davant d'aquest fet van saltar totes les alarmes i avions de combat, a través de l'espai aeri francès, van decidir escortar-lo, però no es va aconseguir recuperar el contacte amb l'avioneta.

Com que el jet privat es va estavellar al mar Bàltic, a prop de Suècia, els guardacostes suecs van enviar al lloc de l'accident agents de rescat amb vaixells i helicòpters. També serveis d'emergència de Letònia van participar en la recerca de l'aparell.

Una desgràcia més gran podria haver succeït

Per sort, l'avió es va dirigir cap al mar i no cap a una zona poblada de l'interior d'Europa. Tenint en compte que l'avió no estava sent pilotat, ja que el pilot i els membres estaven inconscients, la situació podria haver provocat una desgràcia més gran. Davant d'aquest possible cas, els protocols existents haurien obligat a fer caure l'avió per evitar que hagués impactat contra zona poblada i que el nombre de persones ferides o mortes creixés. És més, una de les teories, encara que no confirmada, és que l'avió va ser abatut per evitar que arribés a la costa de Letònia o Lituània, encara que els mateixos experts creuen que no va fer falta, que la falta de combustible ja va fer caure l'avió al mar. De moment, continuen les incògnites.