L’estudi de la caixa negra de l’avió Cessna 511 que aquest diumenge al vespre va caure i va impactar al mar Bàltic després d’haver sortit de Jerez, a Cadis, haurà d’ajudar a resoldre els dubtes que encara sobrevolen, mai millor dit, aquesta desgràcia aèria. L’avió va sortir d’Espanya i tenia festí a Colònia, a Alemanya, però després de donar avisos de problemes tècnics, finalment va deixar de respondre i va iniciar un comportament erràtic, fins que al cap de dues hores va caure al mar, davant de la costa de Letònia. Segons el pla de vol i la informació recollida per mitjans alemanys, a l’avió hi viatjava el pilot, una parella i la seva filla. Els quatre han mort en l’accident. 

La investigació de l’accident servirà per explicar què va passar i podrà confirmar algunes de les teories que les darreres hores han circulat sobre aquest accident i el recorregut que va fer l’avió-fantasma. Quan l’aparell va deixar de donar resposta a les peticions del sistema de control aeri es van activar els plans d’emergència i avions militars el van escortar.

Segons es va poder saber ahir, els avions de seguiment no van veure ningú a la cabina, fet que fa pensar que el pilot va tenir problemes, segurament per un error de pressió a l’interior, i va perdre el coneixement, deixant l’avió sense govern, amb el pilot automàtic activat. En aquest moment, i segons han explicat experts en aeronàutica, quan el jet biturbina va arribar l'últim punt programat al pilot automàtic va revertir al mode HDG (Heading, mantenir un rumb concret) i va seguir amb l'últim rumb que tenia programat, en aquest cas, per sort, cap al mar del Nord. 

La desgràcia hauria pogut ser pitjor

La pregunta que tothom es fa és: i si l’avió hagués anat en direcció a zona poblada? Bona pregunta. Per sort es va dirigir cap al mar i no cap a l’interior d’Europa. El seguiment que van fer experts en aviació, per la capacitat de l’aparell, i la seva sortida, al sud d’Espanya, feia preveure que s’estava quedant sense combustible, que és una de les teories que hi ha sobre com és que va acabar caient al mar després de fer la ruta, en línia recta, per sobre del Bàltic. 

Si l’avió hagués agafat una altra ruta i hagués seguit en direcció terra, a Alemanya, o en alguna altra de les costes que va creuar, tenint en compte que estava sense govern i no responia als avisos, la situació encara hauria sigut més complicada. Els protocols existents haurien obligat a fer caure l’avió per evitar que hagués impactat contra zona poblada i que el nombre de persones ferides o mortes cresqués. És més, una de les teories, que no s’han confirmat, és que l’avió va ser abatut per evitar que arribés a la costa de Letònia o Lituània, tot i que els mateixos experts creuen que no va fer falta, que la falta de combustible ja va fer caure l’avió al mar. 

Karl Peter Griesemann i la seva família

A bord de l’avió que havia de fer la ruta entre Jerez i Colònia hi viatjava el conegut empresari alemany Karl Peter Griesemann (72 anys), propietari de l'empresa Quick Air. Viatjava també la seva dona (Julianne, 68 anys), la seva filla (Lisa, 27 anys) i un pilot, que era la parella de la filla. L'empresari i la seva família tenien des dels anys 80 un xalet a Atlanterra, una zona de la costa de Cadis confrontant amb Zahara de les Atunes i que forma part del terme municipal de Tarifa, esquitxada d'habitatges de luxe i on abunden els veïns alemanys, fins al punt que la seva platja és coneguda com "la dels alemanys". 

L'empresa de Karl Peter Griesemann, amb seu a Colònia (Alemanya), disposa d'onze avions-ambulància que es poden considerar unitats de cures intensives voladores, segons recull la informació de la web de l’empresa.