Després de conèixer la condemna de 158 anys de presó per a Jorge Ignacio Palma, l'assassí de Marta Calvo i unes altres dues dones, ens preguntem per què la justícia no l'ha condemnat a la màxima pena, presó permanent revisable, la sentència que demanaven les acusacions.

Una pena per "tranquil·litzar consciències"

Segons explica en declaracions a la Cadena SER la catedràtica en dret penal de la Universitat de València, Paz Lloria, "la política criminal s'ha utilitzat no per donar una protecció general sinó una mica com a escarment o per tranquil·litzar consciències" i això provoca decisions que generen frustració en la ciutadania. Lloria afirma que la pena de presó permanent revisable no és aplicable en el cas de Palma perquè "no es donen els supòsits contemplats en la norma establerta per respondre a casos concrets molt mediàtics en el seu dia, però no per atendre la generalitat".

Quan s'aplica la màxima pena?

Per tant, la màxima pena considerada només és aplicable en alguns casos d'assassinat. Aquestes situacions es donen quan la víctima és menor de 16 anys o quan és especialment vulnerable perquè pateix malaltia o discapacitat. En els casos de delictes contra la llibertat sexual, es contemplarà la pena màxima quan l'autor de l'assassinat mati la víctima "després de cometre l'agressió sexual". En el cas de Marta Calvo, l'agressió sexual va ser l'instrument, l'assassinat no va ser subsegüent. És a dir, que l'agressió sexual és el mitjà amb què comet l'assassinat des d'un principi. La catedràtica posa un exemple: "Mentre s'està produint l'agressió sexual li claven un ganivet al cor i la maten. Aquí no podem aplicar la condemna de presó permanent revisable perquè el prefecte està mal redactat. Això no vol dir que els jutges no apliquin bé la llei, sinó que aquesta norma es va redactar per a un cas molt concret, el que coneixem com 'el dret penal de telenotícies'. Com es va redactar per a un cas molt concret, quan es condemnen altres casos, no serveix", explica en declaracions a la Cadena SER.

Palma només complirà 40 dels 158 anys de presó

Paz Lloria també afirma que aquest tipus de condemna no cap en un estat de dret i que convindria eliminar-la, ja que, per exemple, als Estats Units hi ha cadena perpètua i la criminalitat puja sense fre. La condemna de Jorge Ignacio Palma ha estat molt polèmica, però realment d'aquests 158 anys de prisió només complirà el màxim contemplat en els ordenaments jurídics, que són 40 anys. I afegeix, "normalment ningú no aguanta quaranta anys a la presó".

Altres delictes que la jutgessa no ha tingut en compte en la pena

Un altre aspecte que també incideix en la sentència és que la jutgessa no ha imposat una condemna per altres delictes que va cometre Palma. Un d'ells és el dany a la integritat moral que sol·licitaven els familiars de la víctima. L'acusat no ha revelat on és el cos de Marta Calvo, només ha mantingut durant tot aquest temps la versió de l'esquarterament i que va llançar les restes a contenidors d'escombraries, una cosa que la jutgessa destaca que "va demanar perdó en la vista".

Tampoc no entén que hi hagués en el cas un subtipus agreujat d'agressió sexual pel fet que Jorge Ignacio introduís cocaïna en estat molt pur als genitals de les dones, ja que considera que no respon a l'"objecte" que recull la Llei. "La introducció de cocaïna no constitueix la introducció d'objecte sinó de substància, per molt que aquesta es presenti en estat sòlid de diferents mides, pedretes que, segons el relat de les diferents víctimes, van des d'escames, la mida d'una llentia, una canina, un raïm o mitja falange d'un dit de la mà."

Els familiars de Marta interposaran un recurs

Davant d'aquesta sentència, la mare de Marta Calvo ja ha anunciat que interposarà un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia perquè se sent decebuda. Al dolor pel que considera una condemna "poc exemplar" i un "insult a la societat", Marisol Burón suma l'"impacte brutal" i les repercussions psicològiques que tindrà que no es consideri el mal moral causat per Jorge Ignacio. "Ens sembla l'insult més gran", adverteix el seu psicòleg i portaveu.