Sovint, molts de nosaltres rebem missatges de text al nostre telèfon mòbil que molt probablement són un intent de frau. El més comú sol ser una suplantació d'identitat d'una empresa mitjançant la qual uns estafadors pretenen obtenir les dades personals i bancaris de la víctima. Si ho aconsegueixen, podem arribar a perdre molts diners dels quals, segurament, el nostre banc no es farà responsable. Tanmateix, hi ha un truc al qual pots recórrer perquè te'l tornin íntegrament.

Un enllaç, l'esquer perfecte pels estafadors

Aquest és el cas de Julián Nieves, un ciutadà resident a Madrid que va rebre un SMS procedent, suposadament, del seu banc BBVA. En el contingut s'indicava al receptor que el seu compte bancari havia estat suspès per motius de seguretat i que, per resoldre el problema, havia de verificar la seva identitat a través d'un enllaç. Aquest tipus d'esquers són cada vegada més freqüents entre els estafadors, ja que són un mètode ràpid i senzill perquè la víctima pugui caure més fàcilment. I encara que la població està conscienciada sobre la seva existència, moltes persones continuen caient en la seva trampa, com el Julián. El madrileny va rebre un SMS i va introduir el seu nom en l'enllaç que redirigia el missatge, els seus cognoms i, el que és pitjor, la seva clau d'accés.

El banc no li va tornar els diners robats

"A partir d'allà vaig començar a rebre desenes de càrrecs no autoritzats en diferents comerços", explica Julián. En menys d'un mes, el compte bancari va fer 39 operacions sense autorització per un valor de 28.802,35 euros. Tanmateix, no va ser fins dos dies després quan Julián va detectar aquests moviments. Immediatament, l'home va contactar amb el Servei d'Atenció al Client del seu banc per explicar-los l'ocorregut, encara que l'única resposta que va rebre va ser que li farien arribar una altra targeta sense numeració més segura. Respecte als diners perduts, res. No va rebre cap reembors.

Aquest petit i desconegut truc t'ajudarà a recuperar-ho tot

Però Julián va recórrer a la justícia. Va emetre un escrit a l'entitat bancària en el qual esmentava l'article 36 del Reial decret llei 19/2018 del 23 de novembre, de serveis de pagament i altres mesures urgents. A l'article se cita el següent: "Les operacions de pagament es consideraran autoritzades quan l'ordenant hagi donat el consentiment per a la seva execució"; també, l'article 45, el qual estableix que quan s'executi una ordre de pagament no autoritzada, el banc ha de tornar al client l'import de l'operació: "El proveïdor de serveis de pagament de l'ordenant restituirà el compte de pagament en el qual s'hagi efectuat l'abonament a l'estat en el qual s'hauria trobat de no haver-se efectuat l'operació no autoritzada".

Així doncs, el banc de Julián no es va poder negar davant d'això i va haver de tornar a l'home l'import íntegre que li va ser sostret.