Deu anys sense Ruth i José, els nens de sis i dos anys que van ser assassinats pel seu pare, José Bretón, en el primer cas de violència vicaria que va saltar als mitjans i va commoure el país.
Deu anys del cas de José Bretón
Tot començava un dia com avui, 8 d'octubre, quan el mateix Bretón va trucar els serveis d'emergències per denunciar que havia perdut els seus fills, Ruth i José, de sis i dos anys, al parc Cruz Conde de Còrdova. Feia unes setmanes que la seva parella i mare dels nens, Ruth Ortiz, li havia anunciat que volia divorciar-se.
José Bretón en els jutjats / EFE
Sis hores després de la trucada, diversos agents de la Policia Nacional seguien el rastre de les proves fins a les restes d'una foguera a la finca dels pares de l'assassí, anomenada Las Quemadillas.
En aquest foc havia cremat part dels gairebé 300 litres de combustible i 250 quilos de llenya que havia acumulat durant setmanes.
A partir de llavors, mai no admetria haver-los matat, declarant-se innocent fins aquest any, quan es va filtrar una confessió a la presó manxega de Herrera de la Mancha, a Ciudad Real. És la quarta presó per què passa després de diversos intents de suïcidi en altres centres penitenciaris.
Crema als seus fills Ruth i José a Còrdova
La finca va ser durant mesos el centre de totes les mirades, i tot apuntava a la pitjor hipòtesi. A la casa hi havia dues capses de tranquil·litzants buides, Orfidal i Motivan, receptats per la psiquiatra de Bretón per al seu tractament.
José Bretón amb el seu fill / EP
Això i la foguera, en la qual es van trobar restes òssies, semblaven resoldre el cas.
Però tot va quedar estancat després de l'informe elaborat l'11 de novembre per la metgessa la Policia Científica de Madrid Josefina Lamas, que va sentenciar que no eren humans, sinó d'animals petits.
Errors forenses van allargar el procés judicial
El document va mantenir durant mesos els policies buscant els cossos en altres llocs de la finca.
Però els tenien just davant, tal com va confirmar deu mesos més tard i per casualitat el prestigiós forense Francisco Etxeberria.
El metge, que va fer l'autòpsia del president xilè Salvador Allende i havia intervingut en una vintena d'atemptats d'ETA, el va tenir clar: eren ossos de nens humans sense cap dubte.
Gràcies a la seva intervenció es va poder resoldre aquest cas que, mirat en perspectiva, va suposar el primer de violència vicària.
Aquest tipus de violència, que s'emmarca en la violència de gènere, es refereix als casos en què els pares fan mal, amenacen de fer-ho o fins i tot maten els seus fills o a persones vulnerables de la família per infligir el mal més gran a les dones que, normalment, volen divorciar-se o separar-se.
Violència vicària
Bretón, encara que serà un nom que quedarà gravat en la memòria històrica, sona llunyà, però la violència vicària continua sent una xacra deu anys més tard. Aquest mateix any dos macabres casos saltaven també als mitjans de comunicació.
A l'abril, Tomás Gimeno sedava a les seves filles Anna i Olivia, d'un i sis anys, les posava en bosses, i se les emportava amb el seu vaixell personal del Puertito de Güímar, a Tenerife.
"No les tornaràs a veure" van ser les últimes paraules que va adreçar a Beatriz Zimmermann, mare de les nenes de la que s'havia separat l'estiu passat.
Les nenes de Tenerife: similituds
Una operació policial sense precedents es va llançar al mar per trobar les petites mentre l'esperança que fossin vives disminuïa.
Fins que, gairebé dos mesos més tard, al juny, el sonar incorporat al vaixell Ángeles Alvariño de'Instituto Español de Oceanografía, va trobar Olivia.
El cos sense vida de la petita es trobava en una bossa d'esport lligada a l'àncora del vaixell en el qual es va veure Tomás Gimeno. Estava a milers de metres de profunditat, la qual cosa va confirmar que Gimeno no volia que es trobessin els cossos de les seves filles perquè Zimermann mai no pogués saber el que havia passat i convertir el seu dolor en etern.
Sense respostes ni cossos als que plorar
Al costat del cos de l'Olivia es va trobar una bossa semblant, però trencada, on van sospitar que es trobava l'Anna. Tanmateix, els corrents marítims han impedit de trobar el seu cadàver o el de Tomás Gimeno, que també se sospita que es va suïcidar.
I el setembre, Martín Ezequiel, el parricida que va matar al seu fill Leo, de dos anys, a l'hotel Concòrdia de l'avinguda Para·lel de Barcelona, apareixia mort, penjat amb el seu propi cinturó en un arbre proper a l'aeroport d'El Prat, on va ser vist per última vegada.