Sentència. Brian Raimundo, el jove bolivià de 24 anys que va agredir sexualment i gairebé matar a una nena menor d'edat a Igualada, la nit de la Castanyada de 2021, ha estat condemnat a 35 anys de presó. La sentència de l'Audiència de Barcelona s'ha conegut avui. La sentència el condemna a 20 anys menys un dia per un delicte d'assassinat en grau de temptativa, estimant l'agreujant de discriminació per raó de gènere, i a 15 anys de presó per un delicte d'agressió sexual amb introducció de membres corporals i objectes, concorrent igualment l'agreujant de discriminació per raó de gènere, segons ha informat avui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La pena es completa amb la prohibició durant 10 anys, a comptar des del compliment de les penes de presó, d'acostar-se a menys de 1.000 metres de la víctima i de comunicar-se amb ella per qualsevol via. Així mateix, s'estableix una llibertat vigilada de 10 anys, posteriors al compliment de la pena de presó, i la prohibició durant 20 anys, posteriors també al compliment de la pena de presó, de fer qualsevol activitat o professió, retribuïda o no, que suposi contacte amb menors. La sentència també fixa una indemnització a la víctima de 332.727,65 euros.

Complirà la pena a l'Estat

El mateix tribunal descarta que Brian Raimundo patís algun tipus de trastorn psiquiàtric en el moment de la comissió dels fets condemnats. Creuen que el consum de drogues no és crònic o prolongat i creuen que és un consum de cap de setmana, i que en cap cas va afectar la seva condició per entendre o diferenciar el bé del mal. La pena de presó s'haurà de complir a l'estat espanyol i només quan pugui sortir en tercer grau, amb un permís de semillibertat, podria ser expulsat al seu país. Sigui com sigui, si és expulsat, no podrà tornar a Catalunya en deu anys des del dia que sigui efectiva l'ordre d'expulsió i abandoni l'Estat.

Molt violent contra les dones, segons el tribunal

El tribunal considera que hi ha una vexació de la víctima per la seva condició de dona, i ho detalla amb contundència a la sentència que s'ha conegut avui. “Es reprodueix un patró de conducta violenta, vexatòria i humiliant del processat cap a les dones, exterioritzant i imposant una situació de dominació o subjugació pel mer fet de pertànyer al gènere femení”, asseguren. 

En el present cas, explica la resolució, “tal situació de dominació i humiliació es va posar de manifest no només en colpejar repetides vegades i de manera innecessària a la víctima, sinó desplegant una violència desmesurada amb aquelles parts del seu cos més representatives de la sexualitat femenina, arribant literalment a destrossar-les i fer-les inviables per a la seva satisfacció en el lliure exercici de la seva llibertat sexual”. A més, afegeix, “aquest sentit de la dominació es va posar de manifest quan va abandonar el cos de la menor amb exhibició dels seus òrgans genitals i zones erògenes violentament danyades i ensangonades, en estat d'extrema feblesa, debatent-se entre la vida i la mort i sense possibilitat de rebre ajuda de cap mena, a distància d'aquells objectes que haguessin permès recaptar auxili o protegir-se del fred o tapar-se, la qual cosa incrementava el seu dolor, el seu sofriment i la humiliació i vexació a la qual estava sent sotmesa”. 

Afirmen les dues magistrades i el magistrat ponent integrants del tribunal que “aquest sotmetiment només pot obeir a la seva condició de dona que el processat va menysprear palesament, i a aquesta conclusió s'arriba també a la vista de les mateixes manifestacions de l'inculpat, qui en el judici oral va dir que aquella nit va discutir amb un amic fortament i va marxar, fet corroborat pel mateix menor a la policia en dir que des d'aquell dia no es comuniquen, però no li va fer objecte de la mateixa o similar violència desplegada contra la menor malgrat que el conflicte el va tenir amb ell i no amb ella, només pel fet de ser un home, de manera que la seva resposta violenta, agressiva i vexatòria només l'ocupa amb les dones com s'ha demostrat amb els antecedents policials i denúncies incorporades a les actuacions, la qual cosa justifica l'apreciació de l'agreujant de discriminació de gènere esgrimida per les acusacions”, assegura la sentència, tal com ha explicat en una nota de premsa avui el TSJC.

Judici contra el monstre d'Igualada

El cas de la violació i intent d'assassinat d'una menor a Igualada l'any 2021, amb aquesta condemna que s'ha conegut avui, ha arribat al seu final, judicial. El turment que pateix, i que seguirà patint la víctima, menor d'edat en el moment dels fets, seguirà. L'acusat ha estat declarat culpable de tots els càrrecs, destacant-se la brutalitat de l'atac, la seva voluntat de matar la víctima i el caràcter masclista i vexatori del seu modus operandi que va fer servir per violar la noia, que va atacar de matinada. Les acusacions i la fiscalia, durant el judici, ja van subratllar la seva perillositat pública i van justificar la petició de compliment íntegre de la pena que avui s'ha conegut. 

Durant el judici, la defensa va sol·licitar l'absolució de Brian Raimundo, argumentant que no hi havia prou proves concloents contra ell. El seu advocat, Gerard Negrell, va qüestionar la validesa de la geolocalització del mòbil de l'acusat, la qualitat de les imatges de les càmeres de seguretat, i la suposada manca de rigor tècnic en la investigació policial. També va plantejar la possibilitat que la víctima s'hagués colpejat el cap accidentalment després de l'agressió, refutant així l'acusació d'intent d'assassinat. De res ha servit, fins ara.

La fiscalia i les acusacions particulars van denunciar la brutalitat dels fets, destacant la impossibilitat que una altra persona hagués pogut cometre el crim tenint en compte totes les proves aportades pels investigadors de la Unitat Central d'Agressions Sexuals (UCAS) dels Mossos durant el judici. Van remarcar que la víctima no va poder defensar-se a causa de l'atac per sorpresa i per darrere, i que només va sobreviure gràcies a la ràpida intervenció d'un camioner i l'assistència mèdica. Els advocats de l'acusació també van referir-se a les greus seqüeles físiques i psicològiques que pateix la víctima, demanant una pena severa per l'acusat. El monstre d'Igualada tenia antecedents per violència sexual al seu país i també aquí a Catalunya, on va arribar l'any 2010. Havia agredit sexualment la seva germana, quan era menor d'edat, i també a dues de les seves parelles. La noia atacada per l'avui condemnat no va haver de declarar durant el judici, gràcies a l'ús de la prova preconstituïda, enregistrada durant la prova instrucció del cas. La víctima va estar mesos ingressada i pateix encara seqüeles, psíquiques i físiques, de l'agressió que gairebé la mata. Els testimonis i pèrits que van ser escoltats pel tribunal durant el judici així ho van explicar.