El Tribunal Suprem ha condemnat a presó permanent revisable José Antonio Pérez per matar a cops el fill de la seva parella, Cristina Jiménez. La parella es va conèixer jugant a la Play Station. Cristina tenia 27 anys i un fill de dos anys, Aaron Gálvez, fruit d'una relació anterior. Cristina i José Antonio van començar una nova vida junts a Elx (Alacant), però el que havia de ser una vida plena de noves oportunitats, es va convertir en un terrible malson pel menor, que va conviure contínuament amb maltractaments. El 13 de setembre de 2018, cinc mesos després, ambdós van assassinar a cops el petit després que aquest mullés el llit.

Un càstig per fer-se pipí al llit

La sentència recull la declaració de José Antonio en el judici: "Vaig anar a despertar el nen, es va fer pipí. Jo li vaig dir que això no es feia i vaig anar a buscar la llet. Quan vaig tornar, s'havia tornat a pixar. Llavors li vaig donar al cul i després vaig perdre la raó i li vaig donar al cap. Ell va fer un gest com de deixar de respirar". Tanmateix, l'Audiència d'Alacant no manté la mateixa versió dels fets. Segons la sentència, José Antonio, que era conscient que podia provocar la mort del nen, va exercir força física sobre ell, "clavant-li una pallissa, amb cops per tot arreu, bufetades, cops de puny i fins i tot estampant-lo contra alguna superfície". Després, li va oprimir el coll amb tanta intensitat que impedia que el nen respirés amb normalitat. "El menor es va esvair i va perdre la consciència", exposa el document al qual ha tingut accés El Periódico.

Els condemnats no van reconèixer els fets

Més tard, la parella, amb l'ajuda d'una veïna, van traslladar el menor a l'hospital de Vinalpó. Allà, els metges van atendre al menor, malgrat que no es va poder fer res per salvar-lo la vida. Els metges van preguntar als adults què havia passat, però es van adonar que estaven davant d'un cas gravíssim de maltractaments continuats. Cristina i la seva parella van oferir fins a tres versions diferents dels fets. Primer que havia caigut de la banyera, després que van ser uns encaputxats que el van segrestar. Finalment, que altres nens l'havien pegat. Tanmateix, les seves històries no van convèncer els professionals, que van trucar a la policia.

El pare del menor, preocupat per l'estat del seu fill

El pare de la criatura, Félix Gálvez, es va escarrassar per buscar el seu fill i aconseguir que la seva exparella, Cristina, el deixés veure'l. Però no va ser així. Cristina no li agafava el telèfon i ningú de la seva família no li volia dir on era el nen. A més, un jutge li havia imposat una ordre d'allunyament després que la dona el denunciés per maltractaments, un delicte del qual Félix va ser absolt.

Un càstig físic per "educar" el nen

Davant de la jutgessa, l'home condemnat va provar de justificar-se: "Cristina diu que ella no sap educar el nen, delega a mi i la meva manera d'educar és donant bufes". I va matisar: "No li dono manotades diàriament, només quan veig que ha fet alguna cosa malament." L'home va concretar en la seva declaració quins comportaments del nen mereixien, segons el seu parer, un càstig físic: "Si es queixava, feia un mal gest o es feia pipí a terra, li donava una palmetada al cul i l'ajeia". Cristina, per la seva part, només va admetre que a la seva parella "se li'n va anar la mà" amb el nen i va tractar d'exculpar-lo assegurant que Aaron "era un nen molt trasto".

Condemnats a la màxima pena a la presó

Per tots aquests fets, el Tribunal Superior confirma la condemna a presó permanent revisable, la màxima pena possible en l'estat espanyol. El Tribunal Superior de Justícia li havia rebaixat la pena a 20 anys de presó, però l'Alt Tribunal no ho ha permès. La mare del nen també està condemnada. Segons la justícia, no només per presenciar l'assassinat del seu fill, sinó que a més "era conscient del que la seva parella estava fent i ho va consentir, no fent res per impedir-ho".