Des del mes de setembre de 2023, els Mossos d'Esquadra, conjuntament amb Vigilància Duanera, segueixen els passos d'una de les organitzacions criminals més actives en el tràfic d'haixix des del Marroc a Catalunya. Va ser l'abandonament de gairebé 3.000 quilos d'haixix a la Cala Aiguafreda de Begur, a l'Empordà, que va permetre iniciar una investigació que ara, després de gairebé nou mesos, s'ha finalitzat amb la detenció de més de 35 persones, la majoria de nacionalitat marroquina, de les quals 26, la majoria homes, han ingressat a la presó. Els investigadors de l'Àrea Central de Crim Organitzat de la DIC dels Mossos han pogut tancar el cercle i confirmar que l'increment d'entrades d'aquesta droga per via marítima a casa nostra, amb una activitat per sobre del que era normal, s'havia generat pel reforç d'un entramat criminal que des de Manlleu, a Osona, en col·laboració amb una organització semblant ubicada a Andalusia, liderava el narcotràfic d'haixix. Des d'aquell ara llunyà setembre de l'any passat, els Mossos asseguren que han intervingut 18 tones i mitja d’haixix, valorades al mercat negre en 36 milions d’euros. Tot i això, els Mossos creuen que durant el temps que els han estat vigilant han pogut entrar més de 66 tones d'haixix a Catalunya en gairebé la vintena de desembarcaments que han pogut saber que s'han fet, un cada dues setmanes.
Després de frustrar desembarcaments, la màfia necessitava recuperar els diners i van incrementar la seva operativa i la capacitat per fer arribar la droga a la costa catalana. Els investigadors calculen que van estar fent un desembarcament d'haixix cada dues setmanes i que cada embarcació podia arribar a la costa carregada amb una mitjana de 3.000 quilos d’haixix, que és la quantitat que van trobar a Begur, d'un sol desembarcament, i que va ser el que va iniciar aquesta investigació. Tot i que, amb l'ingrés a la presó dels principals líders, la policia catalana dona la banda criminal per desarticulada, els Mossos saben perfectament que hi ha més bandes que operen a casa nostra, de manera conxorxada amb el Marroc, per fer de Catalunya l'autopista de l'haixix cap a Europa, tal com recorden agents d'antidroga dels Mossos a ElCaso.cat.
Begur, Moià, Maçanet... les prèvies del cas Matamala
A més de Begur, les vigilàncies i seguiments dels implicats han fet durant aquests mesos que els Mossos trobessin diversos carregaments de droga, ja sigui encara a la platja, com aquest mes de gener, a la Cala Culip, a Cadaqués, on es van poder recuperar gairebé 4.000 quilos d'aquesta droga. Aquesta operació, que es va vendre com a casual, però que ja formava part dels seguiments que estaven fent els investigadors de l'inspector Antoni Salleras, cap de l’Àrea Central de Crim Organitzat de la DIC, es va fer mediàtica per les imatges que van filtrar els Mossos en aquell moment amb narcos escapant de la policia a tota velocitat. Per a la investigació, la policia va necessitar ensenyar que si bé s'havien quedat la droga, més de 100 farcells que van trobar a la platja, els narcotraficants havien pogut escapar.
Les vigilàncies es van seguir fent, i també van portar els investigadors fins a Moià, on també, si bé s'assegura que la troballa de 1.300 quilos d'haixix i armes de guerra en una casa i la detenció de la mediadora Wafa Marsi, va ser també fortuïta, tant ella com els seus còmplices, implicats en aquesta xarxa criminal amb epicentre a Manlleu, com va avançar ElCaso.cat, ja estaven sota el radar de la policia catalana. El passat 19 de maig, a Maçanet de la Selva, els Mossos van localitzar 1.400 quilos d'haixix i, finalment, abans de l'explotació del cas, batejat com Matamala, es van trobar més de 5.000 quilos d'haixix a punt de ser descarregats a Arenys de Mar després d'un seguiment per mar i aire dels Mossos d'Esquadra i Vigilància Duanera.
La 'joint venture' de l'haixix entre Manlleu i Andalusia
Després de mesos d'investigació, i d'haver pogut fer una radiografia clara de com funcionava aquesta organització criminal, la setmana passada, de matinada, amb més de 200 agents de la policia catalana, es van assaltar diversos pisos i naus on els objectius vivien i amagaven la droga. Es van fer en total catorze entrades, algunes d'elles, per la perillositat dels homes a detenir, amb equips del Grup Especial d'Intervenció (GEI) i la Brigada Mòbil. Al nostre país es van fer detencions a Manlleu, Sant Hipòlit de Voltregà, Torelló, Roses, Puiggròs i Tàrrega i a Espanya a Màlaga i Saragossa. Es van confiscar, en l'explotació del cas, 80 quilos d'haixix, però la importància de l'operació rau en haver desarticulat aquesta organització i que la majoria, la part alta i més perillosa de la banda, ha ingressat a la presó.
Segons han pogut saber els Mossos d'Esquadra, a Manlleu i a la zona de la comarca d'Osona aquest grupuscle, format sobretot per persones de nacionalitat marroquina, es va anar fent fort i eren els encarregats de donar suport logístic als narcos del sud de l'Estat, que tenien la necessitat d'obrir noves rutes per la pressió de la Guàrdia Civil a la zona de l'Estret. Els "catalans" buscaven i controlaven els punts de la costa on dur a terme els desembarcaments i avisaven als seus socis ubicats a Andalusia dels punts exactes on s’havia de desembarcar la droga. Quan la droga ja era a terra, els de Manlleu també s'encarregaven de la logística: trobar magatzems per guardar la droga abans de ser traslladada cap a Europa i llogar vehicles per moure la droga. Tot i que l'activitat principal era gestionar la droga d'aquesta organització amiga, els líders instal·lats a Osona ja havien començat a traficar ells sols amb droga que ells mateixos feien arribar des del Marroc, havent generat les primeres tensions entre els dos grups criminals. A Catalunya s'han detingut els de la part catalana, però els Mossos, durant la investigació, han pogut saber que els líders de la banda de la part andalusa també es desplaçaven a la costa catalana per supervisar la recepció de la droga.
Armes de guerra per protegir la droga
Tot i que no consta cap homicidi relacionat, ara mateix, amb aquesta organització criminal que ha decapitat la DIC dels Mossos, sí que durant els escorcolls als pisos on vivien els líders s'han trobat cinc armes de foc, dues d'elles, armes de guerra amb munició, llestes per fer foc. També una escopeta tàctica i dues pistoles més. Cada cop és més habitual que aquests tipus d'organitzacions, tenint en compte el gran volum de droga i, per tant, diners que mouen, busquin maneres de defensar-se. Entre els detinguts els Mossos han pogut acreditar que algunes persones eren encarregades de donar seguretat als desembarcadors amb armes llargues, armes de guerra, letals. A Cala Culip, a Cadaqués, i a Cala Giverola, a Tossa de Mar, es va trobar munició de tres tipus d'armes diferents.
Les organitzacions, pel risc que altres narcos els robin la droga, han incrementat aquesta seguretat, que, evidentment, genera més violència. Les dades dels Mossos confirmen que la majoria dels incidents amb armes de foc i homicidis a Catalunya estan relacionats amb el tràfic de drogues, sigui haixix o marihuana. Durant la investigació del cas Matamala, han explicat avui els Mossos d'Esquadra, van detectar un grup de persones que portaven dues armes de guerra, estil AK-47, al maleter d'un cotxe de lloguer, i que van saber que venien de fer d'escortes d'un desembarcament de droga, a la zona de Girona. A la casa de Moià, on va ser arrestada la "mediadora" dels terroristes del 17-A, Wafa Marsi, també es va trobar una arma de guerra d'aquest estil, llesta per fer foc.