Alerta per noves estafes que s'estan tornant habituals al nostre dia a dia. El frau de les targetes bancàries o carding és una espècie de clonació que els ciberdelinqüents fan mitjançant les dades de targetes de crèdit o de dèbit robades per crear-ne de virtuals. Una vegada tenen les còpies, compren productes amb petites quantitats de diners, pràcticament imperceptibles o que poden portar a confusió. Però, quina és la raó d'aquestes compres petites i com evitar que t'enganyin per treure't a poc a poc els diners?

Els estafadors fan compres de menys de 50 euros. En general, per la petita quantitat, no requereixen doble validació i són molt més fàcils de dissimular, especialment en moments estacionals en què hi ha més despeses amb targeta de crèdit com Nadal, Reis o èpoques de rebaixes i vacances d'estiu. L'Agència de Ciberseguretat de Catalunya dona diferents consells de prevenció i reacció davant d'aquest frau, però abans d'això, s'ha de tenir en compte com actuen per poder saber si s'és víctima d'aquesta estafa. 

Així actuen els estafadors per clonar les targetes bancàries

El modus operandi dels delinqüents té diferents variacions i fan servir una sèrie de tècniques per aconseguir la informació de les targetes. Així, doncs, en els casos de pesca de credencials a través de correus electrònics, SMS o trucades telefòniques —fent servir mètodes coneguts com el phishing, vishing o smishing— són els més habituals als quals accedeixen a les dades que volen i més tard en fan les clonacions. Però també podem ser víctimes de carding amb la instal·lació d'un programari maliciós als dispositius, per exemple, registrant l'activitat del teclat. 

Entrant a la part més tecnològica i digital de tot això, l'atac de formulari instal·lant un codi maliciós permet extreure dades sense que el servei ni l'usuari ho detecti. Totes aquestes bases de dades robades són accessibles a la dark web i, a partir d'allà, s'inicia la suplantació d'identitat que, en el cas de les targetes bancàries acostuma a derivar en la clonació d'aquestes targetes per anar buidant el compte a poc a poc amb petites compres d'uns 50 euros, aproximadament.

Com reaccionar davant d'una estafa de 'carding'?

Una vegada hem detectat l'estafa arriba el moment de la prevenció i la reacció. Segons detalla l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, primer de tot no s'ha de creure cap trucada en la qual demanin fer transferències urgents de diners i, per tant, no donar mai dades de la targeta de crèdit per telèfon o web de manera proactiva. També aconsellen destruir les targetes bancàries antigues, caducades o anul·lades i revisar sovint el compte corrent per detectar possibles moviments sospitosos. "La precaució i el sentit comú són la millor arma per lluitar contra aquest tipus de frau que forma part de l'entramat d'estratègies d'enginyeria social", sentencia l'entitat.

🔴 Has estat víctima d'una estafa relacionada amb la ciberseguretat? Explica el teu cas a ElCaso.cat! Envia un correu a redaccio@elcaso.com.