Una operació de la Interpol, coordinada per la Guàrdia Civil i amb la participació de policies de 22 països europeus i els Estats Units, que seria digna d'una sèrie de qualsevol productora cinematogràfica. El dispositiu es va centrar en la identificació del tràfic de béns culturals, la majoria obres d'art, objectes arqueològics i instruments musicals. Molts d'ells, a més, havien estat saquejats a Extremadura, regió rica en restes romanes i d'altres èpoques històriques. En total, els agents van confiscar més de 37.700 objectes d'alt valor amb els quals traficaven per Europa i van detenir un total de 80 persones, algunes d'elles a Càceres.
Saquejos a jaciments extremenys i tràfic il·legal a Europa
Però aquesta operació Pandora per combatre l'explotació il·legal del patrimoni cultural, en la qual es van detectar 259 casos de tràfic de béns, alguns dels quals segueixen en investigació amb arrestos i confiscacions previstes, segons ha detallat la Interpol aquest dijous, es va originar —entre altres ubicacions— a Càceres. A la província extremenya, la Guàrdia Civil va desarticular un grup delictiu que es dedicava a participar en saqueigs arqueològics i va detenir sis dels seus membres i va investigar tres persones més. En aquest cas, l'Institut Armat va recuperar 2.500 objectes arqueològics, la majoria monedes romanes procedents de la ciutat celtibera de Tamusia que es van extreure de forma il·legal de jaciments protegits a tota la zona.
Per aconseguir aquests tresors, els arrestats els extreien fent servir detectors de metalls i els venien, posteriorment, a través de xarxes socials. Però el cas de Càceres no va ser l'únic que es va donar a Espanya, que després acabaria traspassant-se a tot Europa. A Palma es va interceptar un passatger que anava a volar a Alemanya amb 55 monedes antigues i un anell i que, després de ser investigat i confiscar-li 64 objectes de valor històric i 1.576 monedes antigues, va ser imputat pels delictes d'espoli de vestigis submarins i jaciments arqueològics.
Aquests dos casos de tràfic o tinença il·legal de béns patrimonials, sobretot a l'extremeny, es van començar a detectar per tot Europa, especialment a Itàlia, Grècia, Ucraïna, Polònia, Moldàvia o Romania, entre d'altres. A la república hel·lènica es van recuperar cinc icones bizantines i tres persones van ser detingudes quan anaven a vendre-les per 70.000 euros. Mentre que les autoritats duaneres ucraïneses van confiscar 87 béns culturals que eren transportats il·legalment fora del país amb destinació a Polònia, Moldàvia i Romania.
Patrulles digitals i contraban d'art i tresors històrics a Europa
En qualsevol cas, i per tot això, es van activar patrulles digitals de diversos cossos policials europeus —en col·laboració amb Europol, Interpol i l'Organització Mundial de Duanes (OMA)— per detectar possibles vendes d'aquests objectes a través d'Internet, de manera il·legal. Van intervenir un total de 4.298 obres en aquests intents de compravenda en línia. Amb tot aquest entramat de tràfic de tresors tant artístics com arqueològics i històrics europeus, a més d'un guió d'una sèrie de diverses temporades, es desgrana una de les problemàtiques paral·leles al tràfic de drogues o armes al continent, en la novena operació Pandora duta a terme en el marc de la Plataforma Multidisciplinària Europea contra les Amenaces Delictives (EMPACT).
🔴 Sigues el primer a rebre les notícies d'última hora d'ElCaso.cat al teu WhatsApp. Clica aquí, és gratuït!