El mercat de la droga de la Unió Europea es nodreix de la posició estratègica d'Espanya. De fet, ja s'ha convertit al principal hub d'aquestes substàncies del continent, que arriben, majoritàriament, des del Marroc. Segons l'estudi de l'Europol i l'OEDT consultat per ElCaso.cat, els productes de cànnabis com la resina -haixix- o la mateixa herba són cada vegada més potents i diversos, a més d'explicar amb una xarxa de grups criminals cada cop més extensa que està incrementant els riscos de seguretat a nivell europeu. I el principal punt calent són les costes espanyoles, les quals són utilitzades per les màfies marroquines per introduir el 82% de tot el costo que es fuma a la UE.
La marihuana, en totes les seves varietats, suposaria una aportació al PIB europeu de, almenys, 11.400 milions d'euros a l'any. Aquest és el valor que té el mercat il·legal d'haixix i cànnabis en herba a la UE, segons recull l'estudi Mercat de drogues de la UE: cànnabis publicat aquest dijous per l'OEDT i l'Europol. I els grups criminals procedents del país nord-africà amb el qual fa frontera marítima i terrestre (a través de Ceuta i Melilla) Espanya s'emporten gairebé tot el pastís. I, a més, en nombre de confiscacions també es manté al capdavant, amb 672.678 tones el 2021 a Espanya, davant les 72,4 a França, les 20.084 a Itàlia o les 14.821 a Portugal. Cal recordar que les intervencions de partides a altres Estats del continent (eximint els ja esmentats a més de Bèlgica) tan sols en suposen 23.299 de totes les tones, tal com es desgrana de les dades de l'EMCDDA.
Així entra l'haixix a Espanya i es distribueix a Europa
L'entrada d'haixix des del Marroc comprèn una gran ruta comercial il·legal, però no ho és de marihuana. El cànnabis en herba, pràcticament en la seva totalitat, es produeix a la UE i es consumeix dins de les fronteres de la Unió. Encara que en aquest cas, hi ha un tràfic d'aquesta droga, una cosa residual, a través dels Balcans Occidentals i concretament des d'Albània i Turquia. L'haixix marroquí és el més preuat i suposa el 82% del total a Europa, tal com s'observa a través de les confiscacions que durant el 2021, últim any analitzat, van ser de 672,5 tones. Tot i així, les dades més actualitzades de Frontex, el 2023, indiquen que podrien haver-se obert rutes alternatives per Grècia, Itàlia i Hongria.
Una vegada accedeixen a Espanya amb la droga en camions o amb drons submergibles d'última generació, com es va poder veure clarament en l'operació Kraken el juliol de 2022 dirigida per la Policia Nacional a Cadis, només queda muntar la logística per distribuir l'haixix per Europa. Les rutes de tràfic de cànnabis dins de la UE són variables i creuen tots els Estats membres, cosa que segons Europol i OEDT, dificulta la interdicció. En qualsevol cas, el transport es realitza principalment per carretera, utilitzant vehicles de passatgers o camions. En moltes ocasions s'han creat empreses pantalla de logística i camioners que han acceptat una prima per portar d'un punt a un altre un paquet.
Catalunya, centre logístic de la droga d'Europa
A Europa s'utilitzen diferents Estats i àrees regionals per fer de "gasolinera" o "àrea de servei", tant al sud, a Espanya o Itàlia, per exemple; com al centre i nord, tals com els Països Baixos o Suècia. En aquest context, Catalunya compta amb una posició estratègica que li ha valgut ser la porta d'Europa en el transport per carretera. Tot i que aquestes rutes han augmentat també en l'àmbit il·legal. Les màfies marroquines, que moltes vegades no només introdueixen l'haixix des del sud de la Península Ibèrica, sinó que arriben amb llanxes fins a la costa catalana, han convertit Catalunya en el centre logístic de resina de marihuana del continent europeu.
Tal com va explicar ElCaso.cat, els narcotraficants oriünds del Marroc aprofiten Catalunya per al cultiu i la distribució de la droga cap al nord, passant per França. Malgrat els esforços dels Mossos d'Esquadra, l'entrada de substàncies estupefaents al territori s'ha incrementat mes a mes. En part, per la pressió de la Guàrdia Civil contra aquestes màfies a la costa d'Andalusia i les ciutats autònomes espanyoles de Ceuta i Melilla, que fa que aquests grups hagin hagut d'explorar noves rutes i centres logístics per a la seva posterior distribució a tota la Unió Europea.