Oficialment, els Mossos d’Esquadra tenen registrades 23 denúncies per punxades en entorns d’oci, la majoria a dones i en discoteques, els darrers dies a Catalunya. És un fenomen encara sense explicació que s’ha escampat per tot Europa, arribant al nostre país en el moment punta del turisme, però també present, amb denúncies, en altres punts de l'Estat, més o menys turístics.
Tot i que en un primer moment es van vincular les punxades a un possible delicte de submissió química que podia acabar amb delictes sexuals com abusos o agressions, ara mateix no hi ha cap evidència que així sigui i apunta més a una bretolada o repte viral que a una altra cosa. Però que no tingui relació amb delictes de caràcter sexual no impedeix que s'hagi instaurat un escenari de por i tampoc impedeix que els Mossos d’Esquadra ho investiguin, sobretot, per aclarir si les punxades inoculen algun tipus de substància —que no s’ha trobat en cap de les anàlisis fetes a les víctimes (22 noies i 1 noi)— i quin és l’objectiu dels agressors.
La darrera actualització oficial de dades dels Mossos d’Esquadra apunta que hi ha 23 denúncies, la majoria a Lloret de Mar i Barcelona, tot i que també n’hi ha a l’Escala, a l’Alt Empordà, i a Salou, al Tarragonès. Tot i això, s’han registrat més punxades que encara no han estat denunciades. Es té coneixement de més punxades a Salou i també a Mataró, per exemple. En aquest mapa, que es va actualitzant, es poden trobar totes les denúncies oficials i les denúncies conegudes. Aquesta matinada de dimecres 3 d'agost, els Mossos han rebut l'avís que una noia de 18 anys de nacionalitat francesa ha estat punxada a la discoteca Flash Back de Salou. La jove ha estat atesa pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i ha estat traslladada a l'hospital Joan XXIII de Tarragona, on se li faran les proves que marca el protocol per punxades accidentals.
Què punxen a les discoteques de Catalunya?
Els Mossos d’Esquadra treballen ja amb la hipòtesi clara que no hi ha una intenció sexual en els punxades que s’han registrat els darrers dies a Catalunya, i així ho han compartit amb policies estrangeres, sobretot la francesa, que també s’han trobat amb denúncies d’aquest tipus, des de 2021, i sempre amb el mateix patró que les que s’han registrat a les discoteques de Catalunya aquest inici d’estiu. Cap rastre de tòxics coneguts i cap agressió o abús sexual relacionat amb una punxada.
Això, però, genera un escenari d’incertesa. Què punxen? Si cap de les anàlisis conegudes fins ara revelen cap mena de droga injectada al cos de les víctimes, què genera el malestar que apareix després de la possible punxada? Una de les línies d’investigació que tenen en marxa ara mateix els Mossos d’Esquadra analitza si la punxada d’insulina pot generar els efectes que pateixen les víctimes, tot i que altres experts ja ho han descartat. A Lloret de Mar, per exemple, es van confiscar tres xeringues amb insulina, per si podien tenir relació amb aquestes punxades. Tampoc descarten, els investigadors dels Mossos d’Esquadra, que no s’injecti res.
Dubtes sobre què, com i amb què “punxen” els agressors
Que no arribin a injectar res al cos de les víctimes no és una teoria forassenyada. Així ho apunten també especialistes en la guerra contra les drogues com Energy Control, que han posat en dubte que, segons el modus operandi denunciat fins al moment per les víctimes, puguin arribar a ser punxades amb algun tipus de substància. Injectar substància en un cos aliè requereix coneixement mèdic i tècnic. Pot arribar a ser complicat per a una persona fora de l’àmbit sanitari, fer aquest tipus d'injecció amb precisió, especialment en un entorn amb poca llum i moviment, com ara una discoteca o un bar.
Alhora, també posen en relleu que les substàncies injectables són més difícils d'obtenir i més difícils d'administrar, una tesi que va en la línia de tots els informes mèdics que s’han fet fins al moment, segons els Mossos d’Esquadra, que en cap s’ha pogut evidenciar l’ús de substàncies tòxiques. Físicament, des d’Energy Control també s’apunta que la injecció intramuscular o subcutània té un inici d'acció més lent que la intravenosa i els efectes són menys predictibles. Aquests tipus de punxades, alhora, són molt més doloroses, un fet que tampoc lliga amb el modus criminal, segons els mateixos investigadors dels Mossos d’Esquadra, que creuen que no és un mètode eficaç, sigui quina sigui la intencionalitat —sexual o per robar—, si l'objectiu és que la persona no se n'adoni.
També es podria fer servir una agulla molt més fina per evitar el dolor en les víctimes, però això hauria de requerir més temps per injectar una substància que amb una agulla de més calibre, i totes les víctimes asseguren que la punxada és molt ràpida, fet que complica, també, imaginar que l’agressor té temps de punxar i injectar algun tipus de droga a la seva víctima. També hi hauria la possibilitat que la punxada es fes amb una substància molt evolucionada, com el verí que fan servir els russos per matar els seus opositors, un fet que els Mossos d'Esquadra descarten pel seu cost i complicació d'aconseguir-lo en els entorns on s'han denunciat, ara per ara, les punxades a Catalunya.
Fins avui, si més no que s’hagi conegut, els Mossos d’Esquadra i les policies locals dels municipis afectats, no han detingut cap dels agressors ni tampoc han confiscat cap mena de material o substància que es pugui relacionar amb les punxades en discoteques. Això també obre la porta, a la policia i als experts, a pensar que potser no són punxades amb xeringa. No es descarta que els agressors facin servir punxons o altres estris sense capacitat d’inoculació.
I qui punxa? Els Mossos miren als turistes francesos
És la peça clau del trencaclosques. Les investigacions dels Mossos se centren a recollir tots els testimonis possibles de víctimes i del seu entorn per intentar aconseguir posar cara a alguns dels agressors. De manera paral·lela també s’estan revisant les càmeres de seguretat i els agents de les unitats d’investigació dels Mossos d’Esquadra han ideat dispositius amb agents de paisà a l’interior de les discoteques, però ara per ara no hi ha cap detingut. Això encara complica més la tasca policial, tenint en compte que no aconsegueixen esbrinar qui hi ha darrere de les punxades i amb quin objectiu ho fan.
De les poques certeses que tenen els Mossos d’Esquadra és que la majoria de les punxades s’han registrat en entorns d’oci de zones turístiques, fet que fa pensar que qui hi pot estar involucrat siguin persones que han arribat al nostre país amb el turisme, sobretot, des de França, on també s’han registrat casos com aquests els darrers mesos.