Per què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha absolt Dani Alves de l’agressió sexual a una noia per la qual va ser condemnat a 4 anys i 6 mesos de presó? El tribunal no s’ha cregut a la víctima? La secció d’apel·lacions del TSJC és considerada una de les més progressistes, i la seva presidenta i ponent, Àngels Vivas, de les més garantistes. Els seus arguments sobre l'absolució del futbolista són fets amb precisió de bisturí i fredor (en 101 planes), i segurament, les juristes feministes l’analitzaran  a fons.

La resposta principal és que els quatre magistrats del tribunal afirmen que la declaració de la víctima, que acusa el brasiler d’haver-la violat,  té contradiccions (ella nega haver-li fet una fel·lació abans), i que no s’ha contrastat prou amb les proves perifèriques que hi havia, com ara les seves empremtes al lavabo o restes d'ADN de l’exjugador del Barça a la boca d’ella. La seva declaració "no té fiabilitat", sostenen.  Això no obstant,  el TSJC admet que la declaració de la víctima que va ser violada ha estat "persistent" en tot el procediment. I és que en els delictes sexuals sempre es confronten dues versions oposades i es fa difícil la seva valoració perquè gairebé mai hi ha testimonis directes, més que la víctima i l’acusat. El tribunal ha fet seu quasi tots els arguments de la defensa d'Alves, dirigida per la penalista Inés Guardiola.

Relat de fets canviat

És per això, que el TSJC ha canviat el relat de fets provats de la sentència. I en l’acte sexual que va haver-hi en la discoteca Sutton, la matinada del desembre de 2022 hi redacta: “A les 03.42 hores Dani Alves es va dirigir a la porta confrontant amb la seva taula, i va entrar a la suite. Dos minuts després va accedir la noia. Una vegada tots dos a l’interior de la “suite” van mantenir relacions sexuals, amb penetració vaginal, en el lavabo d’aquesta suite.”

Hi afegeix: “Per l’informe biològic, s’ha detectat, mitjançant l’anàlisi de l’hisop bucal recollit a la dona, restes d’esperma coincidents amb l’ADN d’Alves.” I: “la dona va tenir una lesió en el genoll esquerre, consistent en excoriació de 2x1 cm a nivell inferior lateral amb tres equimosis adjacents”, i que quan es va celebrar el judici “es trobava de baixa mèdica per ansietat generalitzada”.

La declaració de la víctima en dubte?

En la resolució, comunicada aquest divendres, el TSJC explica que comparteix amb l’Audiència de Barcelona que el fet que la noia va negar haver fet una fel·lació a Alves, tot i les restes trobades, no desacredita la seva declaració, però que davant aquest fet cal confrontar el testimoni d’ella amb altres indicis. També destaca el fet que ella afirmés que es va sentir intimidada, quan les càmeres van mostrar que, abans de l'agressió, ballava amb Alves.

“La constatació de la inveracitat del relat de la denunciant en una part dels fets, no determina de mode automàtic i sense major anàlisi descartar tota la seva declaració. Però no pot obviar-se que aquesta inveracitat incideix significativament en la fiabilitat de les informacions que la testimoni aporta, i això obliga a un màxim rigor en l’escrutini de la resta del relat i a intensificar les exigències objectives de fiabilitat”, manifesta el TSJC, que alhora es mostra crític amb els salts argumentals del tribunal de l’Audiència de Barcelona en la condemna del brasiler, que qualifica "d'embolic expositiu".

El tribunal raona: “Aquesta major exigència, només pot sustentar-se en el contrast de la resta de prova i en la necessitat de corroboracions perifèriques. Poques vegades ens trobem en un procés amb un patrimoni probatori que evidenciï les situacions que es denuncien, i per això, comptar amb l’oportunitat de contrastar una declaració amb el realment succeït. En aquest cas, una vegada constatat que l’explicat per la denunciant difereix notablement de l’esdevingut segons l’examen de l’episodi gravat, l’examen de què no està registrat, insistim, ha de ser particularment analitzat”.

El tribunal continua: “La invocació genèrica al fet que es pot canviar d’opinió no converteix ni muta l'infiable en fiable perquè afecta la veracitat del relat i això concerneix com es reconstrueix el fet provat.” I, sosté: “En suma, concloem que la declaració que va haver-hi una penetració vaginal inconsentida està òrfena de corroboracions perifèriques, i que els elements considerats no l’acrediten, només està la seva declaració.”

El testimoni de l’amiga i la càmera dels Mossos?

El TSJC també treu valor al testimoni de l’amiga de la víctima, que va relatar com van estar ballant amb Alves en un reservat, i com la seva amiga va sortir afectada i plorant. Tampoc considera suficient l’enregistrament de la declaració de la noia que va fer un agent dels Mossos d’Esquadra que va anar a la discoteca, en ser avisada la policia, i se li va encendre la càmera, quan ella relatava què havia passat. “Són converses genèriques sobre el seu estat d’angoixa, però en cap moment es vincula amb el fet concret ni es fa referència a aquest”, expressa el tribunal.

Les empremtes del lavabo, clau

El tribunal raona que la declaració de la víctima s’hauria d’haver contrastat amb l’informe dactilar que detalla el posicionament de les seves mans a la tassa del vàter. “En conclusió,” -afirma el TSJC- “la conseqüència de no donar per provada la fel·lació a la qual associa la violència de la caiguda i lesió, i la ubicació d'ADN en la boca de la denunciant, i la troballa i ubicació de les empremtes dactilars i palmars en la tapa del lavabo en la seva part més pròxima a la cisterna i en la mateixa cisterna, deixen el relat de l’agressió sexual per la qual s’ha condemnat recolzada únicament en el relat de la denunciant, al qual s’afegeix un element més d’incertesa; evidenciant l’escassa i insuficient fortalesa de la hipòtesi acusatòria.”

I davant aquests elements, el TSJC considera que no hi ha prou indicis suficients per trencar la presumpció d’innocència d’Alves i decreta la seva absolució. Fins i tot, cita la directiva europea 2016/343 que recorda i reforça el principi que en cas de dubte s'ha de beneficiar a l'acusat.

Així, el futbolista ja pot preparar les maletes per poder tornar al Brasil o on vulgui. I fins i tot, ara podria reclamar a l'Estat espanyol que l'indemnitzi per haver estat 405 dies en presó provisional, i quedar absolt de tot càrrec.

 I els 150.000 euros per a la víctima?

Pel que fa als 150.000 euros que la magistrada instructora va imposar a Dani Alves per a pagar a la víctima i que ell va demanar entregar a la denunciant perquè funcionés com una atenuant de reparació del dany, el TSJC sosté que se li han de tornar al  futbolista. 

"Atesa la finalitat i els termes en què va ser consignada la quantitat de 150.000 euros que ad limine i a priori resultaria no retornable a Dani Alves pesi al dictat d'una sentència absolutòria en aquesta instància", afirma el TSJC, que hi afegeix: "La qüestió que subjau a posteriori és sí, feta aquesta manifestació pel processat quant al reconeixement del mal i voluntat reparadora incondicional, qui apareix com a víctima, rebutja i no fa seu l'import consignat". Inicialment, la víctima no volia cap indemnització perquè no es posés en dubte la seva credibilitat, però després va acceptar-la. El TSJC raona que com, al final, els 150.000 euros dipositats en el compte del jutjat no s'han entregat a la víctima, cal que els diners es retornin a  l'exjugador del Barça.

🔴 Sigues el primer a rebre les notícies d'última hora d'ElCaso.cat al teu WhatsApp. Clica aquí, és gratuït!