Una investigació ha tret a la llum les restes mortals de 215 de menors d'edat en una fossa comuna d'una escola canadenca tancada el 1978 i aixecada per facilitar la integració de la població indígena. Els forenses ja treballen per determinar la causa exacta i la data de les morts, informa la televisió pública canadenca, CBC. Els cossos corresponen a nens desapareguts, les morts dels quals no van ser documentades.

Morts de menors indocumentades

La troballa ha estat anunciada per la cap de la tribu índia Tk'emlups et Secwepemc. "Fins on sabem, el traspàs d'aquests nens perduts són morts indocumentades. Alguns tenien només tres anys", ha relatat Rosanne Casimir a la cadena britànica BBC.

Internat Canadà / Cedida

Internat Canadà / Cedida

Aquest tipus d'escoles es van crear en els segles XIX i XX per assimilar de forma forçosa als joves indis i estaven finançades per l'Estat i gestionades per organitzacions religioses.

La de Kamloops era la més gran del país, oberta el 1890 sota una administració catòlica, i acollia uns 500 estudiants en el seu moment àlgid, en la dècada de 1950. El 1969 el Govern federal va assumir la seva gestió i la va convertir en residència estudiantil i així va funcionar fins al seu tancament, el 1978.

Més de 150.000 menors indígenes internats a la força

Entre 1863 i 1998 es calcula que més de 150.000 menors indígenes van ser arrencats de les seves llars i internats en aquestes escoles en les quals no se'ls permetia parlar el seu idioma o manifestar la seva cultura i on eren freqüents maltractaments i abusos, relata Europa Press.

Internat Canadà / Cedida

Internat Canadà / Cedida

Una comissió d'investigació va concloure el 2015 que molts dels menors no van tornar mai a les seves comunitats i va reconèixer així un "genocidi cultural". El Projecte Nens Perduts ha identificat fins al moment a més de 4.100 de menors morts durant la seva estança als internats i molts d'ells van ser sepultats als mateixos recintes escolars.

El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, ha reconegut aquests fets com un "dolorós recordatori d'un capítol vergonyós de la història del nostre país". La ministra de Relacions Indígenes, Carolyn Bennett, ha criticat aquests internats, manifestació d'una "vergonyosa" política colonial, i s'ha compromès a "retre homenatge a aquestes ànimes innocents perdudes".