Amb l'onada de tirotejos fora de control, i després d'acceptar que no existeix patró i que les capacitats dels Mossos estan superades, el gran temor de la policia catalana no és només que continuïn els tirotejos entre clans, grups criminals o sicaris vinculats al narcotràfic. El que realment preocupa ara la policia catalana és que, en qualsevol moment, una bala perduda mati una persona que no tingui res a veure amb una guerra criminal. Un vianant. Un client d’un bar. Un veí que surt de casa. Algú que passa pel lloc equivocat en el moment equivocat. El teu veí. O tu.
Aquest és l’escenari que Interior sap que marcaria un punt de no retorn: el primer mort innocent per un tiroteig a Catalunya. Fins ara, els principals episodis mortals amb armes de foc d’aquest 2026 apunten a víctimes vinculades, d’una manera o altra, a estructures criminals, disputes entre grups o contextos delictius. Però la manera com s’estan produint alguns d’aquests atacs —tirotejos al mig del carrer o en terrasses de bar— ha fet créixer el risc d’allò que en l’anàlisi policial es coneix com a conseqüència exocriminal: que la violència entre criminals impacti directament sobre algú aliè al conflicte.
Al barri de Sant Roc, a Badalona, una nena, vinculada a una de les famílies d'un clan d'ètnia gitana, va rebre l'impacte d'una bala perduda en un tiroteig. Gràcies a Déu, la ferida va ser lleu. La fotografia, però, és cada vegada més inquietant. Bassals de sang al mig del carrer. Els tirotejos ja no són només fets amagats, de matinada o en barris allunyats. Alguns dels últims crims s’han produït al mig del carrer, en zones transitades i a plena llum del dia. El cas més evident és l’assassinat d’aquest dimecres, 10 de juny, al carrer de Balmes de Barcelona, on un home va ser mort d'un tret al cap, a primera hora del matí, al centre de la capital i davant d’una comissaria de la Policia Nacional. El pistoler va actuar i va fugir. Encara no està ni identificat ni detingut.
Sis morts a trets en menys de mig any
Catalunya ja acumula sis morts per arma de foc aquest 2026. El 20 de març, un home de nacionalitat romanesa va morir en un tiroteig en un bar-karaoke de Badalona. El 28 de març, un jove dominicà va ser assassinat d’un tret en un parc de l’Hospitalet de Llobregat. El 14 d’abril, un home de la màfia de Kotor, en el marc de la guerra entre clans de Montenegro, va ser mort en una terrassa d’un bar del Poblenou, a Barcelona. El 16 de maig, un home de 43 anys i nacionalitat espanyola va ser assassinat de diversos trets al cap al carrer de la Mineria, a la Zona Franca de Barcelona. El 7 de juny, al mateix carrer, un home serbi va morir d’un tret al cap. I el 10 de juny, un altre home serbi va ser assassinat al carrer de Balmes, també al centre de Barcelona. La xifra és molt rellevant: sis morts aquest 2026, quan en tot el 2025 n’hi va haver vuit. A més, aquest any ja hi ha 18 ferits per arma de foc, mentre que l’any passat se’n van registrar 28.
El risc ja no és només entre criminals
Interior ha volgut insistir que, majoritàriament, aquests fets responen a disputes entre grups criminals, clans o estructures vinculades al narcotràfic. Però aquesta explicació ja no tranquil·litza del tot. Perquè el problema no és només qui és l’objectiu del sicari, sinó on decideix disparar. Un tiroteig al mig del carrer no controla l’entorn. Una execució a tocar d’una terrassa, d’un bar, d’un parc o d’un eix principal de la ciutat multiplica el risc per a terceres persones. I els Mossos saben que, si un tret impacta contra un ciutadà aliè al conflicte i el mata, la lectura social i política del fenomen canviarà de cop. La policia catalana ja ha viscut episodis que evidencien aquest risc. En altres incidents amb armes de foc, com els tirotejos entre clans o disputes al carrer, persones alienes poden quedar exposades. La diferència és que ara el fenomen s’ha traslladat a escenaris molt visibles, amb execucions ràpides i amb armes cada vegada més accessibles en determinats entorns criminals.
Sense patró i sense avís
El gran problema per als Mossos és que aquests atacs no són fàcils de preveure. No responen al patró dels multireincidents, que poden actuar en zones, horaris o mètodes concrets. En els tirotejos vinculats al crim organitzat, la decisió pot arribar de manera sobtada, fruit d’un desacord, d’una revenja, d’un encàrrec o de la necessitat d’un grup d’eliminar un rival.
Això fa que la prevenció sigui molt complicada. La presència policial al carrer pot generar pressió i incomodar determinats grups, però no garanteix que un sicari no actuï igualment quan considera que té una oportunitat. És aquí on Interior admet que la resposta policial clàssica queda curta. Per això la consellera Núria Parlon i el director general dels Mossos, Josep Lluís Trapero, han reclamat canvis legislatius. Volen penes més altes per tinença il·lícita d’armes de foc i per als grans cultius i tràfic de marihuana, amb l’objectiu que les organitzacions criminals no percebin Catalunya com un territori còmode per moure’s armades. Unes mesures que, alerten els experts, poden tenir un recorregut molt curt i no ser efectives en aquesta greu problemàtica.
El punt de no retorn
La policia catalana sap que la situació encara pot empitjorar. Les perspectives internes són pessimistes perquè els grups criminals tenen accés a mitjans més letals, les armes circulen dins d’alguns entorns criminals i les execucions al carrer són difícils d’anticipar. També perquè la pressió és cada vegada més alta i perquè una part de la seguretat ciutadana reclama més capacitats balístiques per afrontar un escenari que ha canviat, gairebé a tocar de la saturació. La mort d'un innocent en un tiroteig, com la trentena que s'han registrat aquest inici de 2026, marcaria un punt de no retorn per a la societat, que veuria, definitivament, que Catalunya no és un lloc segur, i també per la pressió que hauria d'aguantar el Govern, tot i els missatges assegurant que els fets delictius baixen.