Badalona, l'Hospitalet de Llobregat i a Barcelona quatre cops. Un total de sis homes han estat assassinats a trets a Catalunya aquests primers mesos de 2026. En tot el 2025, en tirotejos, van morir vuit persones. Les dades no són gens bones. Els Mossos han acceptat que estan superats i que, ara per ara, no tenen eines per evitar que un sicari, un membre d’un clan o un grup criminal decideixi disparar contra un rival al mig del carrer, a plena llum del dia i sense cap mena de patró previsible. És el que ha passat en aquests sis assassinats. Cap, encara, resolt. La policia catalana pot investigar, detenir i pressionar el crim organitzat, però ja accepta que el fenomen ha superat la resposta policial clàssica. I, per això, ara des de la Prefectura, avalats per la consellera de l'Interior, han decidit passar la pilota als legisladors, als polítics, i han demanat endurir el Codi Penal.
La consellera d’Interior, Núria Parlon, el director general dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, el comissari en cap del cos, Miquel Esquius, i l’intendent de la Prefectura, Toni Rodríguez, han posat sobre la taula, en una reunió d'urgència després del tiroteig del carrer de Balmes, el que per a ells podria ser una solució: augmentar les penes per tinença il·lícita d’armes de foc i també per als grans cultius i el tràfic de marihuana. La tesi dels Mossos és que, ara mateix, portar una arma de foc a l'Estat “surt bastant gratis” i que les condemnes actuals no tenen cap efecte dissuasiu real sobre les organitzacions criminals. La tinença il·lícita d’armes curtes es castiga amb penes d’entre un i dos anys de presó, mentre que en el cas de les armes llargues la forquilla és d’entre sis mesos i un any. Interior vol elevar aquestes penes fins als quatre, cinc o sis anys, en línia amb altres països europeus. L’objectiu, asseguren, és doble: que els delinqüents no se sentin còmodes portant pistoles pel carrer i que els jutges tinguin més marge per acordar presons provisionals quan es detecten armes en mans de grups criminals.
La segona pota de la proposta és la marihuana. Interior també vol que les penes per grans plantacions, producció, tràfic i exportació passin de l’actual forquilla d’un a tres anys a una altra de sis a nou anys de presó. La legislació actual continua llegint la marihuana sobretot des de l’òptica del dany individual a la salut, però no incorpora prou bé el dany comunitari i de seguretat pública que genera el negoci: plantacions, robatoris entre grups, narcoassalts, armes de foc, violència i assassinats. A més, amb especial afectació a casa nostra. Catalunya s'ha convertit en el jardí de la marihuana d'Europa i, paral·lelament, en un hub de la delinqüència internacional on màfies estrangeres s'han fet fortes al nostre país.
Sis morts a trets aquest 2026
El diagnòstic dels Mossos arriba després d’un inici d’any especialment violent. Catalunya ja suma sis morts per arma de foc aquest 2026. El primer cas va ser el 20 de març, en un bar karaoke de Badalona, on va morir un home de nacionalitat romanesa. El 28 de març, a l’Hospitalet de Llobregat, un jove dominicà va ser assassinat d’un tret en un parc. El 14 d’abril, un home vinculat a la màfia de Kotor, en el marc de la guerra entre clans de Montenegro, va ser assassinat en una terrassa d’un bar del Poblenou, a Barcelona. La llista va continuar el 16 de maig al carrer de la Mineria, a la Zona Franca de Barcelona, on un home de 43 anys i nacionalitat espanyola va ser assassinat de diversos trets al cap. El 7 de juny, al mateix carrer de la Mineria, un home serbi va morir d’un tret al cap. I el 10 de juny, aquest dimecres, en ple centre de Barcelona, al carrer de Balmes, davant d’una comissaria de la Policia Nacional, un altre home serbi va ser assassinat també d’un tret al cap, just el dia que el sant pare havia de fer un passeig amb papamòbil pel centre. La suma de tirotejos, una trentena, amb divuit ferits i sis morts, ha fet encendre les alertes. I no només pel nombre de morts, també per la manera com s’han produït alguns d’aquests crims: a plena llum del dia, en espais públics, davant de testimonis i en punts de la ciutat on qualsevol ciutadà podia haver rebut un impacte de bala.
Els Mossos admeten que no hi ha patró
El problema, segons els Mossos, és que aquests fets no responen a un patró que es pugui prevenir amb les eines tradicionals d’intel·ligència policial. No és multireincidència. No és un lladre que actua sempre a la mateixa hora, al mateix barri o amb el mateix modus operandi. És crim organitzat, sovint amb estructures que poden actuar de manera molt ràpida, amb decisions preses després d’una avaluació pròpia del risc. Els grups criminals, que tenen molta capacitat operativa per la seva alta capacitat de generar beneficis amb el negoci de la droga, es poden permetre eliminar un rival amb facilitat, i això fa que la resposta policial preventiva sigui molt limitada. Els Mossos poden incrementar la presència al carrer, pressionar determinats entorns, reforçar investigacions i intervenir armes, però no sempre poden anticipar quan un grup decidirà matar el membre d'un altre entramat criminal.
Segons les dades exposades per Interior, el 2025 es van registrar 93 incidents amb trets reals, davant dels 69 del 2024, un increment del 35%. Aquest 2026, fins al maig complet, ja se n’han comptabilitzat 24, una xifra que, projectada sobre el conjunt de l’any, manté la preocupació. Pel que fa a les víctimes, el 2025 hi va haver 28 ferits i vuit morts per arma de foc; aquest 2026, els primers cinc mesos, ja s'han registrat divuit ferits i sis morts. Les armes curtes guanyen protagonisme. El 2025 representaven el 54% de les armes intervingudes, però aquest 2026 ja arriben al 70%. Són més fàcils d’amagar, de transportar i d’utilitzar en execucions ràpides al carrer. Les armes llargues, en canvi, han passat del 46% al 30%. La fotografia territorial també és clara. El litoral català concentra la immensa majoria dels incidents amb armes de foc. Segons les dades d’Interior, el 2025 el 87% dels casos es van registrar en aquesta franja; aquest 2026 la xifra puja fins al 90%. És, precisament, la zona on conflueixen infraestructures, vies de fugida, ports, connexions internacionals, una presència més intensa de xarxes vinculades al narcotràfic i, en definitiva, on viu més gent.
Pot servir, endurir les penes com demanen els Mossos?
Interior defensa que l’enduriment de penes és necessari per evitar que Catalunya sigui atractiva per al crim organitzat. Però no tothom creu que sigui la solució definitiva. Experts consultats en l’àmbit policial i de seguretat per ElCaso.cat adverteixen que apujar les penes pot tenir un efecte limitat si no s’actua també sobre l’activitat lucrativa del crim organitzat. La tesi és que el focus no pot quedar només en la seguretat ciutadana o en la resposta penal un cop l’arma ja és al carrer. Cal atacar el negoci: les plantacions, les estructures logístiques, el blanqueig, els circuits de distribució, les connexions internacionals i les economies que fan rendible assumir el risc de portar una arma o encarregar un homicidi.
Aquests experts també avisen que l’experiència d’altres països, com els Estats Units, demostra que l’enduriment penal, per si sol, no redueix la violència amb armes de foc. Per això reclamen dimensionar millor les unitats d’investigació dels Mossos, invertir en mitjans, reforçar les aliances internacionals i no carregar tota la pressió sobre la seguretat ciutadana i les unitats d’ordre públic, especialment l'ARRO, ja saturades, que sovint acaben absorbint una part important de la pressió operativa al carrer.
Aquesta petició d'augmentar les penes per aquests dos tipus delictius passa ara al terrat dels legisladors, els polítics, a l'Estat espanyol, i al Congrés dels Diputats, que és qui haurà de proposar aquest canvi al Codi Penal. La consellera Parlon, del PSC, haurà de convèncer companys seus, del PSOE, a Madrid, per tirar endavant els canvis. Les propostes de Parlon i la Prefectura dels Mossos caldrà veure si s'acaben fent efectives; el resultat és objectivable i en pocs mesos es veurà si hi ha cap avenç en aquesta línia a Madrid, si la legislatura, per la pressió de la suposada corrupció a Ferraz, no l'acaba fent saltar pels aires abans d'hora.