Els Mossos d’Esquadra treballen amb una idea cada vegada més clara: per aturar l’onada de tirotejos a Catalunya no n’hi ha prou amb buscar qui prem el gallet. Cal arribar a l’estructura criminal que hi ha darrere. El sicari és l’última peça de la cadena, però no sempre és la més important. Darrere d’una execució al carrer hi ha, sempre, un encàrrec, una logística, una arma, una vigilància prèvia, una via de fugida i una organització que decideix eliminar un rival. Aquest és el gran repte de la policia catalana després d’un inici de 2026 marcat per sis assassinats amb arma de foc. Els Mossos investiguen els fets cas per cas, els famosos "fets aïllats", però el fenomen ja es llegeix de manera global, amb uns denominadors comuns clars: més armes, més violència a l’espai públic, més presència del crim organitzat i més risc que Catalunya sigui escenari de conflictes entre grups locals, clans i estructures internacionals. El pas previ al narcoestat.
La clau, ara, és saber quina infraestructura criminal hi ha instal·lada a Catalunya i quina només actua puntualment al nostre país per després marxar. És una de les preguntes centrals en el cas del tiroteig mortal del carrer de Balmes de Barcelona, on un home va ser assassinat dimecres al matí davant d’una comissaria de la Policia Nacional. Els Mossos no descarten que darrere del crim hi hagi una estructura sòlida, però encara han d’investigar si està arrelada a Catalunya o si forma part d’un dispositiu criminal que actua i fuig.
Sis execucions en menys de tres mesos
La seqüència dels homicidis és especialment preocupant. El 20 de març, un home de nacionalitat romanesa va morir en un tiroteig en un bar-karaoke de Badalona. El 28 de març, un jove dominicà va ser assassinat d’un tret en un parc de l’Hospitalet de Llobregat. El 14 d’abril, un home vinculat a la màfia de Kotor, en el marc de la guerra entre clans de Montenegro, va ser assassinat en una terrassa d’un bar del Poblenou, a Barcelona. El 16 de maig, la violència va tornar a esclatar a la Zona Franca de Barcelona. Un home de 43 anys i nacionalitat espanyola va ser assassinat de diversos trets al cap al carrer de la Mineria. El 7 de juny, al mateix carrer, un home serbi va ser mort d’un tret al cap. I el 10 de juny, al carrer de Balmes, al centre de Barcelona, un altre home serbi va ser assassinat també d’un tret al cap. En tots aquests casos, els Mossos analitzen possibles connexions amb estructures criminals, narcotràfic, disputes entre grups o conflictes importats. No tots els episodis responen necessàriament a una mateixa guerra —com la de Kotor, que l'any passat, el 2025, també va deixar dos morts per armes de foc a Barcelona i Castelldefels—, però tots formen part d’un mateix escenari fora de control.
El sicariat no actua com la multireincidència
Interior ha deixat clar que aquest fenomen no es pot combatre amb les mateixes eines que s’han utilitzat contra la multireincidència. Plans com el Kanpai —un as a la màniga dels Mossos— o el Bastió —pel descontrol a l'Hospitalet de Llobregat— poden servir contra delinqüents que roben de manera reiterada, en zones concretes, amb horaris i mètodes identificables. Però un sicari no funciona així. El sicari actua quan rep l’encàrrec o quan l’organització considera que és el moment. Pot fer una vigilància prèvia, estudiar la rutina de l’objectiu, avaluar el risc i disparar quan té una finestra d’oportunitat. Després fuig. La seva acció pot durar segons. I la capacitat de reacció policial és molt limitada si no s’ha pogut anticipar el moviment. En el cas del carrer de Balmes, com en els altres cinc crims, ara per ara, no hi ha detinguts i, de manera oficial, encara no s'han aclarit.
Aquesta és una de les raons per les quals els Mossos insisteixen que no hi ha un patró predictible en molts dels incidents amb armes de foc. Alguns són improvisats, d’altres són el resultat de desacords entre grups i d’altres poden ser execucions planificades. Però tots comparteixen una dificultat: que, ara per ara, sense tenir capacitat operativa per monitorar totes les màfies, autòctones o estrangeres, és impossible anticipar-s’hi. Quan les patrulles reben l'avís dels fets només poden intentar salvar la vida de la víctima.
Catalunya, escenari de conflictes criminals
El rerefons és el narcotràfic, especialment el negoci de la marihuana, però també la presència de grups internacionals i de guerres criminals que poden tenir origen fora de Catalunya. Interior ha situat el fenomen dins d’un context més ampli: el mercat de la droga s’ha desplaçat, Europa ha guanyat pes com a epicentre de consum i tràfic, i la competència entre organitzacions trasllada nivells de violència extrema a ports, ciutats i zones logístiques europees. En el cas de la marihuana, Catalunya és un territori atractiu per diversos factors: capacitat de producció interior i exterior, rutes marítimes, connexions amb Europa i presència de grups criminals. La vulnerabilitat estratègica d’Espanya i Catalunya es concreta en tres grans portes d’entrada: la ruta marítima sud-americana cap als ports ibèrics, la ruta nord-africana de l'haixix i la connexió europea del corredor mediterrani terrestre. Aquesta realitat genera un ecosistema criminal on les armes són una eina de protecció, intimidació i atac. Primer, per defensar plantacions o robar-ne d’altres. Després, com a símbol de poder i instrument habitual en entorns criminals. I, finalment, per causar baixes al rival.
Les dades preocupen els Mossos
Les xifres confirmen l’alarma. El 2025 es van registrar 93 incidents amb trets reals, davant dels 69 del 2024, un increment del 35%. Aquest 2026, fins al maig complet, ja n’hi ha 24. En víctimes, el 2025 es van comptabilitzar 28 ferits i 8 morts; aquest any ja hi ha 18 ferits i 6 morts. Tot i que hi ha un descens dels incidents en relació amb el 2025, aquest 2026 els fets més greus —els trets reals, els ferits i els morts— mantenen una intensitat molt alta. També canvia el tipus d’arma. El 2025, el 54% de les armes intervingudes eren curtes i el 46% llargues. Aquest 2026, les curtes ja són el 70% i les llargues baixen al 30%. És una dada molt rellevant per entendre el fenomen del sicariat: les armes curtes són les que millor encaixen amb execucions ràpides, desplaçaments discrets i atacs en espais públics.
El Departament d'Interior, després de constatar que la capacitat dels Mossos s'ha vist superada, vol endurir les penes per tinença il·lícita d’armes de foc i per tràfic i producció de marihuana a gran escala. La idea és generar un efecte dissuasiu i evitar que Catalunya sigui percebuda com un territori de baix risc penal per a les organitzacions criminals. Però la resposta policial també passa per una altra estratègia: identificar estructures. Saber qui encarrega, qui proporciona les armes, qui dona suport logístic, qui facilita pisos, vehicles o fugides, i quins grups tenen capacitat real d’ordenar execucions. Sense aquesta fotografia, la policia pot detenir autors materials, però no sempre desarticular l’amenaça.
Segons fonts policials consultades per ElCaso.cat, cal atacar l’activitat lucrativa del crim organitzat. Les armes són la conseqüència visible, però el motor és el negoci. Per això reclamen més investigació, més mitjans, més capacitat d’anàlisi i més aliances internacionals. Les guerres que esclaten a Barcelona o a Badalona tenen connexions fora de Catalunya i, per tant, la resposta no pot ser només local. Els Mossos saben que el fenomen no desapareixerà de cop. Les perspectives són pessimistes perquè els grups criminals tenen accés a armes més letals, el mercat de la droga continua generant beneficis molt elevats i la violència és una eina assumida en determinats entorns. La policia pot augmentar la pressió, però el sicariat funciona amb una lògica que sovint escapa a la prevenció tradicional.