Espanya és el país on es ven l'heroïna més cara de tot Europa. Tot i que els Països Baixos encapçalen l'entrada d'aquest opioide a la Unió Europea, el marge de benefici que obtenen els distribuïdors i fins i tot els petits camells és mínim comparat amb què es pot arribar a aconseguir en ciutats com Barcelona, Madrid, València o altres punts del territori espanyol. Cal ressaltar que la puresa de la droga és complicada de determinar, però les variacions serien menyspreables. Per què el marge és tan gran a Espanya?
Malgrat que la majoria de l'heroïna i els seus derivats entren pels ports holandesos, la distribució posterior la porta a la resta d'estats membres de la UE. Segons les últimes dades de l'Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (OEDT) i l'Europol d'aquest dimecres, el preu del gram d'aquest opioide a Espanya, a finals de 2021, seria tres vegades superior que als Països Baixos, gairebé el doble que a Romania i Itàlia i per sobre del cost que suposa adquirir-lo a Croàcia. Això fa suposar que els narcos consideren Espanya com un mercat a l'engròs secundari i tot apunta que la logística del transport, la distribució i, molt probablement, l'alta demanda comparada amb la baixa oferta d'aquesta droga hauria fet incrementar el valor al país.
Tot això revela dues hipòtesis. La primera, que sembla la més probable, que no s'envien grans quantitats d'heroïna a Espanya per mar —a diferència del que succeeix amb la cocaïna des de l'Equador i Colòmbia— o, la segona, que aquests esforços de contraban tenen un èxit del 100%. És curiós com es dissemina aquesta droga per Europa, fins a arribar a barris tan famosos pel seu alt consum als vuitanta —i fins i tot en l'actualitat— com el Raval de Barcelona o Sant Cosme al Prat de Llobregat. Existeixen diversos punts que exerceixen la funció d'emmagatzemament i distribució, una vegada la càrrega travessa els Balcans o atraca als ports holandesos i a la resta del continent. Entre d'altres, es troben Bèlgica, Bulgària, Alemanya i França, sent aquest últim el més probable per a la seva arribada a Espanya.
Les màfies holandeses que inunden Europa d'heroïna
No és casualitat que, abans d'arribar a Espanya i vendre's a preus desorbitats en comparació amb la resta d'Europa, l'heroïna entri pels Països Baixos. En aquest país hi ha una xarxa d'organitzacions criminals que estan especialitzades en mescles per tallar l'opioide abans de vendre'l a detallistes o distribuir-lo per la UE. Sovint l'adulteren amb una barreja de cafeïna i paracetamol, encara que de vegades, per mantenir el color, se li afegeix colorant marró. Aquesta especialització de les "xarxes criminals holandeses", tal com va assegurar la Policia Nacional dels Països Baixos el 2022, a la producció de combinats "tallants" per al mercat europeu d'heroïna "proporciona una prova més del paper destacat dels Països Baixos al mercat il·lícit d'heroïna".
Aquest complex entramat de màfies al voltant d'Amsterdam i Rotterdam no només s'utilitza per a la reconversió i distribució d'heroïna una vegada arriba de tercers països, on es produeix, sinó que també és extrapolable a altres substàncies estupefaents. Especialment, amb els productes utilitzats per diluir o adulterar les drogues com la fenacetina, el paracetamol, la cafeïna i la lactosa, que es troben en pols de cocaïna que es venen al detall i en tauletes. Això resulta de la intervenció que va realitzar la Policia Nacional dels Països Baixos el 2021, quan els agents van confiscar almenys 900 quilos de paracetamol en un lloc d'emmagatzemament relacionat amb la producció d'heroïna. Tot i que es va relacionar amb aquest narcòtic, els investigadors van explicar que podria haver estat utilitzat per produir captagon, un medicament prohibit a base de fenetilina molt popular a l'Orient Mitjà.
Afganistan, Pakistan, Iran i Turquia: l'origen de l'heroïna a la UE
El preu desorbitat de l'heroïna a Espanya, les xarxes criminals holandeses especialitzades en l'adulteració de la droga que arriba als Països Baixos... però, on és l'origen d'aquests opioides? Qui els produeix i els fa arribar a Europa? Principalment, arriben des de l'Afganistan, el Pakistan, l'Iran i Turquia a través de les tres rutes d'entrada a la Unió Europea, que coincideixen pràcticament amb les seves fronteres exteriors: els Balcans, el Caucas, el nord del continent i el sud, és a dir, per la Mediterrània o a través de les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla. Aquest últim cas, no obstant això, en el context de l'heroïna és completament residual, segons les últimes dades sobre el narcotràfic a la UE.
En tones de producció registrades per l'OEDT i l'Europol, entre 2017 i 2021, destaca la reducció —partint de les confiscacions realitzades— a l'Afganistan i el Pakistan, amb un increment considerable a Turquia i estable a l'Iran. Així, l'Afganistan ha passat de les 2,3 tones el 2017 a les 0,9 el 2021, al Pakistan de 24,3 a 9,6, a l'Iran de 23,8 a 25,5 i a Turquia de les 17,8 a les 22,2. Tot i així, les estimacions posen el focus a l'Afganistan, on es creu que s'han elaborat 6.200 tones d'opi l'any 2022, un lleuger descens, en part, provocat per la prohibició del cultiu d'opi anunciat l'abril de 2022, després que els talibans prenguessin el país l'agost de 2021 pel col·lapse de l'anterior govern afganès.
Morts per sobredosis relacionades amb l'heroïna i altres drogues
L'altra cara de la moneda d'aquesta substància estupefaent que va provocar una perillosa epidèmia de drogoaddictes als anys 80 a Espanya, especialment a ciutats com Barcelona, són les morts per sobredosi, mentre les màfies d'origen, intermediaris i d'altres xarxes criminals de distribució en treuen profit. Entre les defuncions per consum excessiu de drogues, l'heroïna representa gairebé tres quartes parts de les almenys 6.166 sobredosis mortals notificades a la Unió Europea el 2021, al voltant del 74%.
Per països, Espanya se situa al novè lloc amb el 28% del total de defuncions pel consum excessiu d'estupefaents relacionats amb l'heroïna, segons les dades disponibles de 2020. És curiós observar, partint de l'informe citat, com els Països Baixos no apareixen als primers llocs de defuncions per sobredosi de la llista d'heroïna, malgrat l'especialització de xarxes criminals holandeses en l'adulteració i tall d'aquesta substància i la posterior distribució. La droga que va destrossar fa dècades famílies de ciutats com Barcelona i ara ressorgeix, tot i que a preus desorbitats a gairebé tot el territori espanyol, però s'estima que fa augmentar, com a contrapartida, la compra d'altres substàncies més barates com l'haixix o la cocaïna.