Totes les persones cometem bogeries per amor, especialment per cridar l'atenció de la persona que ens agrada, i sovint no som conscients de les conseqüències que els nostres actes poden tenir. Això mateix és el que l'ha succeït una jove alacantina, que, amb l'objectiu que el seu amor platònic li fes cas, va fingir un segrest amb el qual va tenir en alerta a totes les dotacions policials de la ciutat i al mateix noi. Finalment, els agents van destapar la farsa, i ara la noia està detinguda per desordres públics.
La jove va mobilitzar a totes les dotacions policials d'Alacant
La jove, desitjosa de captar l'atenció del seu amor platònic, va inventar una farsa digna de pel·lícula d'acció, en la qual dos homes l'havien amenaçat i la mantenien retinguda en contra de la seva voluntat, i per alliberar-se únicament podia recórrer a l'ajuda del noi que li agrada. Així doncs, va començar a enviar diversos missatges al noi en qüestió, explicant-li que dos homes armats amb un ganivet se l'havien emportat per força. El noi, que en aquell moment es trobava passejant pel moll de la ciutat, es va posar molt nerviós, i en trobar-se amb una patrulla de la Policia Nacional circulant pel mateix carrer els va comunicar la situació de la qual suposadament era víctima la seva amiga. Els agents de la policia, després de llegir els missatges i fer unes primeres comprovacions, com l'autenticitat dels missatges i la seva autoria, van activar un dispositiu especial de recerca.
El relat de la noia era versemblant
Les circumstàncies que envoltaven el presumpte segrest i els missatges que la noia enviava, sumats a la immediatesa que un succés d'aquest tipus requereix, no feien pensar que es tractés d'una farsa, sinó que era un fet real sobre el qual s'havia d'actuar amb la major rapidesa. La jove explicava mitjançant missatges al noi que, primerament, es trobava retinguda en un hotel, i que els segrestadors requerien veure'l; el noi, però, va optar per avisar la Policia. Passada una estona, la noia va tornar a contactar al jove relatant que l'havien traslladat a un domicili i que l'havien tancat en una habitació, però que havia aconseguit recuperar el seu telèfon mòbil i per això podia demanar-li ajuda al jove. En tot moment, la noia repetia que la seva vida corria perill i que tenia molta por; a més, també va afirmar que un dels presumptes autors del segrest era un noi amb qui ja havia tingut problemes per una denúncia prèvia. Tot era mentida.
Pràcticament totes les dotacions policials que es trobaven disponibles a la ciutat es van desplaçar fins al barri on suposadament es trobava la jove retinguda, ja que, segons havia comptat, tenia una finestra i havia identificat la zona. La jove va arribar a afirmar que podia fer senyals per la finestra, i que d'aquesta manera la veurien.
El moment de la veritat: ni hotel ni domicili estrany
Agents de la Brigada de Seguretat Ciutadana de la Comissaria Provincial d'Alacant, paral·lelament, van aconseguir localitzar el domicili habitual de la presumpta segrestada i es van personar a l'immoble. Allà, els agents van trobar la noia a la seva habitació. Amb una actitud tranquil·la, la jove va afirmar que els seus segrestadors ja l'havien alliberat i que ella sola havia tornat a casa seva. Els agents llavors van detenir la jove, a qui acusen d'un delicte de desordres públics. Simular una situació de perill que suposi, i provoqui, la mobilització dels serveis policials, o altres actuacions processals, suposa una multa d'entre sis i dotze mesos. La noia, mentre era detinguda, va al·legar que va inventar tota la mentida per tal de cridar l'atenció del noi que li agrada.