Ho feia alguns cops. Després de deixar el seu fill a l'escola Hamelin-Laie, s'asseia en un bar a l'altre costat del carrer, a la Ronda del 8 de març, a Montgat, al Maresme, i esmorzava. Un error, si algú ha posat preu al teu cap. Algú amb accés a les armes i sense cap respecte pel Codi Penal, a més. Repetir patrons va posar encara més fàcil l'encàrrec a la persona que divendres, quan passaven pocs minuts de les nou del matí, es va acostar a la taula on David Caballero estava acabant-se el cafè per, des de l'esquena, obrir foc amb una arma curta, amb un silenciador incorporat, i li va volar el cap amb un tret al clatell. Un sol tret va ser necessari. Va ser mortal per necessitat. Una ferida incompatible amb la vida. Va quedar assegut a la terrassa del bar on l'havien executat, amb una de les seves jaquetes preferides, banyada de sang, i davant de l'atònita mirada dels testimonis que van presenciar l'atac. La trucada ràpida al 112 i l'activació d'ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) no van servir de res. En aquell moment encara ningú sabia que qui havia estat assassinat era un conegut estibador del Port de Barcelona, històric, tot i que oficialment ja no hi treballava. La vida li havia anat francament bé fins aquell divendres, si hem de jutjar, en el vessant materialista, per les seves propietats: una mansió a Alella, una mansió a Dubai, cotxes de luxe, vida d'alt nivell i negocis que, estranyament, sempre funcionaven. Fins i tot havia adquirit un club esportiu a la seva Barceloneta, un equip de futbol sala que era l'enveja de tècnics i jugadors de tota la ciutat per les condicions de salaris i desplaçaments, tot i ser un equip de segona fila.

David Caballero, o Bubito, com se'l coneixia en l'entorn del Port i també de la Barceloneta, havia estat acusat de moltes coses, algunes de grosses, com d'estar relacionat amb el negoci a gran escala de cocaïna des del Port de Barcelona, una de les principals entrades d'aquesta droga a Europa. Però mai cap investigador el va poder asseure davant d'un jutge. Ara ja serà impossible que els policies que el volien a la presó i que feia anys que li seguien la pista puguin demostrar si, realment, estava relacionat amb aquest il·lícit però rendible negoci. Ningú que el conegués o l'hagués tractat al port, a l'equip de futbol sala -era la seva passió, de jove havia militat a equips de primera i recentment vivia els partits amb un excés d'entusiasme, fins i tot violent- o a la Barceloneta, que controlava amb mà de ferro, s'atreveix a negar les acusacions que la policia tenia contra ell. Però va ser més llest que els investigadors. Feia gairebé deu anys que estava retirat del Port de Barcelona, però encara hi entrava i sortia quan convenia. Era una de les figures més respectades i amb ascendent sobre els estibadors del port. I en aquests negocis el respecte es tradueix en por. Poques coses de les quals passaven a la Barceloneta o a la zona de contenidors del port, per on arriben les mercaderies de l'altre costat de l'Atlàntic, se li escapaven a ell o als seus lloctinents. Revoltes internes o indisciplinaments eren sufocats, si calia, amb violència. Fins aquell divendres a les nou del matí, quan tot va canviar.

El primer avís de l'incident, rebut des del 112, ja va posar en alerta els Mossos d'Esquadra. Per zona, pertoca a la Divisió d'Investigació Criminal de la regió metropolitana nord, amb seu a Granollers, investigar els fets. Un tiroteig al mig del carrer, amb una execució com aquesta, més pròpia d'una sèrie de narcos de Netflix que de la Catalunya i del Maresme que voldríem recordar, aixeca sospites des del minut 1. De camí al lloc dels fets, els investigadors ja van veure clar que no estaven davant d'un homicidi relacionat amb un robatori o un crim domèstic. Per com va escapar l'autor del tret i per la descripció que van donar els testimonis a les primeres patrulles dels Mossos, els investigadors ja tenien clar que rere aquell crim hi havia les drogues. Calia determinar quines.

David Caballero va ser executat a plena llum del dia mentre esmorzava en un bar / Àlex Recolons, ACN.

A Catalunya, els darrers mesos, tot i que mediàticament s'ha centrat en les agressions amb armes blanques, l'increment d'armes de foc, algunes de guerra, també tenen en alerta la policia catalana. Els incidents relacionats amb enfrontaments entre bandes criminals, sigui per la marihuana o la cocaïna, s'han fet cada cop més freqüents al nostre país. Un informe intern de la policia catalana posa en relleu que s'ha disparat el nombre d'armes de foc letals que s'estan confiscant. I crida l'atenció que entre aquestes, moltes són de guerra, armes automàtiques preparades per fer molt de mal. L'execució de Montgat no és la primera que es viu a Catalunya els darrers anys i sempre amb un rerefons criminal relacionat amb la droga. Valentín Moreno, un home vinculat als baixos fons de la capital de Catalunya, va ser executat el 2021 també d'un tret al cap a Sant Adrià de Besòs. A Cerdanyola del Vallès, també l'any 2021, van executar Óscar Pérez, un home que devia diners a un grup de criminals relacionats amb el narcotràfic. A primera hora del matí, un sicari el va seguir, i després de deixar el seu fill a l'escola, li va volar el cap.

La identitat de la víctima confirma les sospites

En obrir la cartera de l'home trobat mort a Montgat es van confirmar les sospites dels investigadors de la DIC dels Mossos. David Caballero, conegut de la policia, la víctima, tenia relació amb grups criminals estrangers i tot apunta, ara per ara, que l'execució amb un tret al clatell està relacionada amb un negoci fallit de cocaïna a gran escala. L'encàrrec ara dels Mossos és aclarir qui va disparar, i sobretot, qui va ordenar fer-ho. Pocs narcotraficants, dels que tenen capacitat per causar aquest tipus de baixes, s'embruten les mans. Treure's de sobre algú, sigui pel motiu que sigui, en aquest món criminal on es mouen grans quantitats de diners, no és car per l'objectiu que es vol aconseguir. No va ser mort en una baralla pujada de to, ni torturat. El van seguir, el van localitzar, algú va donar llum verda i li van disparar un tret al cap. Viatges exprés des de països estrangers per complir l'encàrrec i tornar a marxar abans que la policia et pugui relacionar amb els fets és un dels modus operandi que els investigadors de la policia catalana tenen sobre la taula.

Després de disparar contra David Caballero, el seu botxí va pujar en una moto tipus scooter, de color negre, i va iniciar la fugida en direcció a Barcelona per l'autopista, tal com va avançar ElCaso.cat. Tot i que es va ser àgil territorialment des de Granollers en activar l'operació Gàbia, amb nivell 2, fent tancaments en punts de sortida de la regió de Metro Nord en direcció a la capital del país, no es va poder interceptar la motocicleta, els dos sospitosos i tampoc l'arma que s'havia fet servir per disparar contra Caballero.

Els Mossos d'Esquadra i la Policia Local de Montgat van actuar ràpidament, però el pistoler va escapar / Àlex Recolons, ACN. 

Ara per ara, la investigació es porta amb prou hermetisme per poder aclarir qui hi pot haver rere del crim. Totes les carpetes obertes apunten cap al mateix lloc: cap al negoci a gran escala de la cocaïna i el Port de Barcelona, on Caballero, tot i no treballar-hi de manera oficial, encara n'era el líder. Els Mossos del grup d'Homicidis de la DIC de Granollers han compartit tota la informació sobre el fet amb els seus col·legues que s'encarreguen de les investigacions més especialitzades contra el crim organitzat internacional i també amb la Unitat Central d'Estupefaents, encarregada del negoci de la droga.

El vesper criminal de Barcelona, remogut

Qualsevol pista pot ser clau, ara per ara, quan encara el vesper està remogut, per saber qui volia mort a Caballero. Confidents, gent que ho veu tot, algú amb por o els lloctinents que volen fer-se amb el negoci són objectius ara de la policia per poder dibuixar l'escenari que va portar a matar David Caballero. L'entorn de l'home mort ha explicat que estava amenaçat, però no portava protecció. L'execució de Valentín Moreno, un home amb una vida paral·lela a la víctima de Montgat, es va poder acabar resolent. Es van fer diversos detinguts, alguns d'ells a Colòmbia.

Els Mossos confien a poder aconseguir recuperar tota la informació de la vida de Caballero per resoldre aquest nou capítol de "sicariato" típic dels països de Sud-amèrica que, malauradament, es comença a convertir en habitual a casa nostra. Les execucions al mig del carrer o les desaparicions de persones que fan nosa, deuen diners o s'han volgut muntar el negoci pel seu compte ja no són fets extraordinaris a Catalunya. La proliferació de grups criminals estrangers relacionats amb el narcotràfic, arrelats ja al nostre país, ha deixat morts en plantacions de marihuana o, recentment, un home de l'Est assassinat, suposadament, per un grup mexicà que es dedicava també al Maresme a la producció de drogues sintètiques. És el nou paisatge amb el qual han de conviure Catalunya i els Mossos d'Esquadra.

🔴 Sigues el primer a rebre les notícies d'última hora d'ElCaso.cat al teu WhatsApp. Clica aquí, és gratuït!