Beatriz Zimmermann, la mare de l'Anna i l'Olivia, les nenes segrestades a Tenerife pel seu pare, Tomás Gimeno, fa ja tres setmanes, s'ensorra i publica un desesperat missatge, esperant que la col·laboració ciutadana i la investigació de la Guàrdia Civil li tornin les seves filles.
Tres setmanes sense Anna i Olivia, segrestades per Tomás Gimeno
Un altre dia de recerca segueix amb el rastreig a contrarellotge de mar, aigua i terra, per trobar amb vida les nenes desaparegudes a Tenerife fa 22 dies.
Un nou rastreig de la finca de Tomás Gimeno a Igueste de Candelaria ha revelat inquietants detalls, però que no ha obtingut pistes concloents.
A més, la Guàrdia Civil ha tret avui del mar el vaixell del pare també desaparegut, que va ser trobat buit i a la deriva l'endemà de perdre el rastre a les nenes i l'home.
Dos gossos ensinistrats per trobar restes biològiques s'encarregaran de buscar noves pistes que esclareixin com va ser la fugida de Tomás Gimeno, que apareixia sol en els enregistraments de seguretat del port, i si portava amb ell les nenes a l'embarcació.
Les busquen en el fons del mar: reforça la hipòtesi d'assassinat
La hipòtesi del parricidi comença també a cobrar força després del comunicat de María Gámez, directora de la Guàrdia Civil, aquest dimarts, en el que va informar que es preveia incorporar un sonar i un robot aquàtic cedits per l'Institut Espanyol d'Oceanografia per buscar l'Anna i l'Olivia en el fons del mar.
Aquestes previsions han ensorrat finalment la Beatriz, la mare de les nenes, que fa setmanes que llança missatges esperançadors i dona les gràcies per la gran difusió de les imatges de les petites, després de passar el seu aniversari patint l'absència de les seves filles.
Beatriz, la mare de les nenes desaparegudes a Tenerife, s'ensorra
Avui, Zimmermann, que es va separar de Tomás Gimeno el 2020 i va rebre el seu últim missatge la tràgica nit de la desaparició, dient que no les tornaria a veure, ha publicat un missatge a les xarxes socials que ha commogut a tots els seguidors de l'estremidor cas.
"Tres setmanes... Ja no em surten gairebé les paraules ... Jo també vull desaparèixer ... Ja no puc més... Això és una tortura... El que em fa més mal és pensar que no puc saber com estan, no poder parlar, no saber quan les veuré", escrivia, derrotada.
"Ja no tinc forces, això és una tortura"
La dona, que sempre s'ha mostrat forta "per les meves filles, que em necessiten," ha seguit el comunicat llançant unes últimes paraules d'esperança i súplica: "Però no podem rendir-nos... les nenes em necessiten i jo a elles... Si us plau, no parem de compartir les imatges per tot el món ... No oblidem que la perseverança i continuïtat és el que aconsegueix finalment els resultats... Sé que tots teniu les vostres vides, els vostres problemes i que continuar escoltant coses tristes us posarà més tristos, però us imagineu que gràcies a tots els esforços les trobem? Tots junts podem si actuem com una gran família".
Finalitza el comunicant agraint l'ajuda: "De cor us dono les gràcies per continuar cada dia compartint les imatges per tot el món... Gràcies, gràcies, gràcies".