ChatGPT és una de les eines més utilitzades últimament. Aquesta intel·ligència artificial s'ha convertit en la preferida d'un munt de persones que la fan servir per a tota mena de coses. Alguns utilitzen la IA per generar imatges o vídeos, d'altres demanen ajuda per tasques de la feina o per fer els deures i d'altres l'utilitzen no com a eina, sinó directament com un amic: explicant-li les seves anècdotes, demanant-li consells personals o simplement per petar la xerrada. Per desgràcia, també hi ha un cantó fosc. Alguns ciberdelinqüents utilitzen ChatGPT com a còmplice per poder fer les seves estafes sense haver de gastar temps ni esforç, deixant que sigui la IA la que els faci la feina bruta mentre ells es queden amb els beneficis.

OpenAI, l'empresa creadora de ChatGPT, ha publicat un informe que revela precisament com molts d'aquests estafadors s'aprofiten de la seva tecnologia per enganyar la gent, i explica alguns dels casos més impactants. Segons aquest informe, un dels fraus més habituals és el de les estafes romàntiques. Un usuari va fer servir el programa perquè li crees logotips i material promocional d'un fals servei de cites. ChatGPT també va generar imatges de dones per poder crear perfils falsos i oferir una sensació de realisme. Els lladres fins i tot van a arribar a demanar-li a la IA que els assessorés en qüestions legals. Un cop havien captat les víctimes, les feien anar a Telegram i des d'allà les seduïen perquè paguessin diners mentre la IA els seguia fent creure que estaven parlant amb una noia i mantenien converses pujades de to o, directament, d'àmbit sexual.

Un bufet d'advocats fals

Un altre ús indegut que va detectar OpenAI involucrava la suplantació d'un bufet d'advocats. Els estafadors van utilitzar ChatGPT per crear targetes de membres falses del Col·legi d'Advocats de l'Estat de Nova York. També penjaven contingut fraudulent a les xarxes socials amb l'objectiu, altre cop, de donar-li realisme a l'engany per a aconseguir que, si algú indagava una mica, semblés tractar-se d'un negoci seriós. L'objectiu era enganyar víctimes de frau i aconseguir que contractessin aquell fals servei perquè els fes de defensors davant la llei, quan realment només aconseguirien tornar a ser estafades.

🔴 Has estat víctima d'una estafa relacionada amb la ciberseguretat? Explica el teu cas a ElCaso.cat! Envia un correu a redaccio@elcaso.com.