Des de fa temps el perill ja no s'amaga en un carrer fosc a hores intempestives, sinó que el trobem en allò que fem servir en el nostre dia a dia per fer gestions d'allò més quotidianes, quasi sempre, mentre som a casa. Les ciberestafes han deixat de ser una amenaça on les víctimes sortien amb comptagotes per convertir-se en una de les modalitats que més denúncies reben, cada dia, a la policia. Els lladres quasi sempre es posen en contacte amb les seves víctimes a través de correus electrònics, SMS o xarxes socials amb missatges que semblen d'allò més inofensius i que, sovint, més que una trampa per fer mal, s'assemblen a un regal. 

La ciberdelinqüència no entén de persones ni a qui pot fer mal o no; de fet, són molts els famosos que diàriament també avisen d'haver estat víctimes d'un frau. L'últim exemple és el del periodista Joaquín Prat, qui, sense voler, s'ha vist involucrat en una estafa de gran abast. Tal com ell mateix ha explicat, els ciberdelinqüents han fet servir la seva imatge i la seva veu en una gravació feta a través d'intel·ligència artificial on sembla que el presentador està recomanant una plataforma d'inversió de diners que pot fer rics els seus usuaris. El vídeo és tan precís que costa molt saber si és realitat o ciència-ficció, i això és el que busquen els ciberdelinqüents: la intel·ligència artificial fa vídeos que semblen tan reals i s'aprofiten que les seves víctimes s'ho creuen perquè acabin donant les dades més confidencials, com ara el número de compte corrent, i així quedar-se amb els seus estalvis. 

Com evitar caure en la trampa? 

La ciberdelinqüència ja no només envia missatges plens de faltes d'ortografia que fan sospitar a qualsevol persona. Ara, amb mètodes molt sofisticats, fan una manipulació visual on es promet una gran quantitat de diners que, després, mai arriben als comptes corrents de les víctimes. 

La policia avisa que, per protegir-se de les ciberestafes, la millor mesura és fer servir el sentit comú i no creure's res del que es vegi per internet, sobretot aquelles ofertes que semblen massa bones per ser veritat. És important recordar que cap banc ni personatge públic demanarà mai cap mena de dada personal, contrasenya ni transferència de diners urgent a través de cap enllaç web enviat per missatgeria o vídeos promocionals a les xarxes socials. 

En cas de sospita, el millor és verificar sempre la informació a través de canals oficials, i no clicar mai en cap enllaç que generi una pressió sobtada, com ara avisos de bloquejos de comptes corrents o oportunitats de fer-se ric en un instant. 

🔴 Has estat víctima d'una estafa relacionada amb la ciberseguretat? Explica el teu cas a ElCaso.cat! Envia un correu a redaccio@elcaso.com.