Ja és passat això d'anar-se passejant establiment per establiment amb desenes de còpies del currículum guardades en una carpeta, entregant la documentació. Ara, buscar feina a través d'Internet s'ha convertit en un habitual. La necessitat de tenir feina per tenir una nòmina que pagui el lloguer s'ha convertit en el terreny de joc preferit pels ciberdelinqüents, que posen ofertes falses de feina a través de plataformes com ara LinkedIn o InfoJobs amb la finalitat d'obtenir les dades personals de les seves víctimes per, d'aquesta manera, cometre altres delictes.
Segons informen els experts en ciberdelinqüència, els estafadors fan servir logotips d'empreses molt reconegudes i publiquen ofertes falses amb condicions laborals molt bones, com per exemple un sou molt elevat o la facilitat de treballar sense experiència prèvia per tal d'atraure els usuaris. Un cop les víctimes hi contacten, els ciberlladres es fan passar pel departament de recursos humans per tal d'enganyar-les.
Falses gestions administratives
Els ciberdelinqüents acostumen a derivar el xat a través de plataformes no oficials de cerca de feina, com ara WhatsApp o Telegram. Allà, demanen a les víctimes que paguin una quantitat de diners amb l'excusa que va destinada a material formatiu o gestions administratives. També els demanen les dades personals, com el número del DNI o el compte corrent per tal d'emportar-se els estalvis de la víctima o cometre altres delictes com suplantar la identitat per demanar crèdits bancaris.
Els experts en ciberdelinqüència recomanen fer servir sempre el sentit comú i sospitar d'aquelles ofertes on el sou és desproporcionadament alt a canvi de poca feina. A més, no s'ha de pagar per treballar, ja que cap empresa seriosa et demanarà diners per avançat per tal de fer-te un contracte. En cas de tenir dubtes, és recomanable verificar l'emissor, no donar mai cap dada personal sensible ni permetre continuar el procés de contractació a través de plataformes no oficials.