Marin Eugen Sabau, conegut també per ser el pistoler de Tarragona, ha aconseguit guanyar totes les batalles judicials i que els tribunals finalment acceptin la seva petició de rebre l'eutanàsia. La data en què el pistoler de Tarragona serà eutanasiat ja està fixada i és definitiva; de fet, ha començat el compte enrere, i en menys d'una setmana, el dimarts 23 d'agost, Sabau rebrà una mort digna, tot i la indignació de les seves víctimes. Abans que aquesta data arribi i la decisió sigui del tot irrevocable, Eugen Sabau ha fet una última petició a la justícia. 

El pistoler de Tarragona, un home romanès de 45 anys veí d'Alcover (Alt Camp), ha estat ingressat des que va ser detingut, el passat mes de desembre de l'any 2021, en un mòdul penitenciari del Consorci Sanitari de Terrassa (Vallès Occidental), a causa d'una lesió medul·lar irreversible, així com problemes de mobilitat arran de l'amputació d'una de les seves cames. El fet de conviure amb un patiment físic greu, que sigui crònic i impedeixi fer vida normal, i que la persona afectada sigui conscient de la situació, són les principals condicions, o requisits, necessaris per a l'autorització de l'eutanàsia. La Comissió de Garanties i Avaluació, l'òrgan que s'encarrega de decidir si una persona pot morir de manera assistida, confirmava a principis de mes que l'individu compleix totes les condicions necessàries per a rebre aquest procediment. 

L'última petició que ha fet Eugen Sabau, a sis dies de rebre l'eutanàsia

Marin Egen Sabau, ara que l'Audiència Provincial ha autoritzat que rebi l'eutanàsia, ha fet una última sol·licitud als tribunals. L'home ha demanat passar els seus últims dies en un hospital, en lloc de fer-ho al mòdul penitenciari del centre hospitalari on ha estat ingressat els últims vuit mesos. L'advocat defensor d'Egeu Sabau, Gerard Amigó, ha sol·licitat a la jutge d'instrucció que l'acusat quedi en llibertat per tal de poder rebre l'eutanàsia en un hospital i pugui acomiadar-se de la seva família, defensant que no existeix risc de fuga ni de destrucció de proves, per les pròpies circumstàncies de l'home, segons ha sabut EFE TV. En declaracions al mateix mitjà, Amigó celebra que en aquest procediment el que es defensa és el dret a rebre una mort digna: "No sé què més es pot castigar al fet que el propi imputat decideixi morir-se", ha afirmat, afegint que el primer "és el dret a la mort digna, sense sofriment, abans que un enjudiciament".

Les víctimes estan indignades i estudien altes vies per paralitzar el procés

Tanmateix, les víctimes del pistoler de Tarragona (un agent dels Mossos d'Esquadra i tres antics companys de feina de Marin Egeu) es mostren indignades davant la decisió de l'Audiència Provincial, així com davant el fet que el Tribunal Constitucional rebutgés els últims recursos amb els quals pretenien paralitzar la mort assistida del seu atacant. Les víctimes dels atacs del pistoler, algunes de les quals van resultar ferides greus, consideren que el fet que Egeu Sabau rebi l'eutanàsia els causa desemparament i els impedeix tenir un judici just, a la vegada que conèixer les verdaderes motivacions del seu agressor a l'hora d'obrir foc contra elles. Per aquest motiu, les víctimes estudien altres vies per tal de paralitzar el procés, entre les quals acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) o al procediment administratiu d'eutanàsia per paralitzar-lo per la via contenciosa. 

Mentre l'advocat de l'atacant admet a EFE que entén que les víctimes vulguin un judici, també recorda que l'Audiència de Tarragona va concloure que "ha de preponderar-se el dret a la dignitat i a la integritat física i moral de l'investigat enfront del dret a la tutela judicial efectiva dels denunciants". Un dels advocats de les víctimes, José Antonio Bitos, que representa a l'agent dels Mossos d'Esquadra ferit, no obstant això, critica que el procés d'eutanàsia deixarà les víctimes sense dret "a un judici just" i, per tant, "no podran saber la veritat"; per aquest motiu, insisteix que esgotaran totes les vies legals, malgrat que les probabilitats de paralitzar el procés siguin pràcticament nul·les.