Tornen els Crims a TV3. Arrenca la sisena temporada del programa d’èxit que dirigeix Carles Porta i que, any rere any, acumula milers d’espectadors per recordar casos de la crònica negra del nostre país. Aquest dilluns comença aquesta temporada, que narrarà sis crims relacionats amb els enganys, cada setmana, els dilluns, des de les deu de la nit a TV3 i també a la plataforma 3Cat.
El primer capítol explicarà el cas de Thiago Fernandes, l’home condemnat per matar tres sensesostre als carrers de Barcelona durant la pandèmia, l’any 2020. Aquest home brasiler també va ser sospitós d’un quart crim, dies abans dels altres tres, tot i que amb un modus operandi diferent. El cas d’aquest home, Laureano Almeida, d’uns 60 anys, que va morir a ganivetades, encara no s’ha resolt. Els altres tres crims sí que ell mateix els va acceptar davant de l’Audiència de Barcelona, que el va condemnar a més de 60 anys de presó.
L’assassí de la pandèmia
Durant els dies més durs del primer confinament per la pandèmia de la Covid-19, a la primavera del 2020, Barcelona va viure una seqüència de crims que van sembrar el pànic entre les persones que no tenien on confinar-se: persones sense casa ni sostre que vivien al carrer, tot i el toc de queda i la incertesa que generava la pandèmia de coronavirus. En pocs dies, diversos homes que dormien al carrer al districte de l’Eixample van ser assassinats brutalment mentre dormien sota cartrons o mantes. Un home, que fins més endavant no es va saber qui era, sortia de nit a matar persones, sempre gent que vivia al carrer. Els Mossos d'Esquadra van acabar descobrint que darrere d’aquells atacs hi havia Thiago Fernandes Lages, un brasiler nascut el 25 de gener de 1985 a Belo Horizonte, al Brasil.
Les víctimes eren homes que vivien al carrer i que, en molts casos, eren coneguts pels veïns de la zona. En aquells dies van morir brutalment quatre homes. Els investigadors dels Mossos van poder atribuir amb proves concloents a Thiago tres dels assassinats, però sempre han sospitat que també podria ser el responsable del primer crim, que encara avui no s’ha pogut demostrar judicialment. Judicialment, va acceptar haver matat Imad Allouss, marroquí de 22 anys; Juan Ramón Barberán, de 76 anys; i Jean Pierre Herbillon, de 32 anys, un jove de nacionalitat francesa. El cas de Laureano Almeida encara no s’ha resolt, tot i que els investigadors dels Mossos creuen que podria ser també obra d’aquest home.
Tres assassinats en pocs dies
El primer dels crims confirmats va ser el 16 d’abril del 2020, en ple confinament. Aquell dia, Imad Allouss dormia a les portes de l’Auditori de Barcelona quan va ser atacat. L’agressor el va colpejar repetidament al cap amb una barra de ferro mentre dormia. Les càmeres de seguretat de la zona van captar un home fugint del lloc dels fets amb una indumentària molt característica: una gorra del FC Barcelona, uns guants negres sense dits i una motxilla. Aquelles imatges es convertirien en la primera pista important per als investigadors de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la regió de Barcelona.
Només dos dies després, el 18 d’abril, es va produir un segon assassinat amb un modus operandi gairebé idèntic. La víctima va ser Juan Ramón Barberán, que dormia sota uns cartons al carrer de Casp. Les càmeres d’un bar de la zona van enregistrar tota la seqüència. A les imatges es veu com un home s’acosta a la víctima, treu un objecte contundent de la motxilla i li propina diversos cops al cap mentre dorm. Era el mateix home, encara sense nom per als Mossos, que sortia a les imatges de l’Auditori d’uns dies abans. Aquí va ser quan els investigadors van tenir clar que estaven davant d’un cas d’un assassí en sèrie. Catalunya no ha viscut molts casos com aquests, i el neguit, policial i social, es va començar a estendre. Fins i tot, es va haver de dissenyar un dispositiu especial per vigilar les persones sense llar que vivien a la ciutat de Barcelona. Un assassí que no respectava el confinament estava lliure.
El tercer crim es va produir el 27 d’abril al carrer del Rosselló. La víctima va ser Jean Pierre Herbillon, un home francès que dormia habitualment en un xamfrà del barri. Aquella nit plovia i la ciutat continuava sota les restriccions del confinament. Un matrimoni que havia sortit a caminar, cansat de passar tantes hores tancat a casa, va veure un jove caminant amb un pal a la mà en actitud sospitosa. Espantats, van entrar ràpidament a la seva porteria. Des del balcó del seu pis van observar com, al cap de pocs minuts, l’home que dormia al xamfrà quedava estès a terra. Era el tercer i darrer crim.
Els vídeos el van delatar
En aquell moment els Mossos ja tenien desplegats agents a la zona, precisament per evitar un nou atac. Els testimonis van donar una descripció molt precisa del sospitós, incloent-hi els característics guants de ciclista sense dits que ja havien aparegut a les imatges dels crims anteriors. L’agressor encara va tenir temps d’allunyar-se caminant cap a la ronda de Sant Pere.
Una patrulla que no formava part del dispositiu especial el va arribar a aturar per identificar-lo per incomplir el confinament. Els Mossos anaven rere ell, però encara no en tenien el nom; per tant, encara no constava cap ordre amb nom i cognoms contra ell. L’assassí ni es va immutar. El van sancionar administrativament per estar fora de casa, però no sabien qui era. Va respondre amb tranquil·litat i el van deixar marxar. La notícia del tercer crim, però, va córrer ràpid. Gràcies a les descripcions dels testimonis i a les imatges de les càmeres de seguretat, els Mossos van començar a seguir-li la pista. Les càmeres van permetre reconstruir el seu recorregut després del crim. Finalment, van comprovar que havia agafat transport públic fins a Sant Cugat del Vallès.
La caravana, l’amagatall a Sant Cugat
Vivia en una caravana abandonada al barri de les Planes, on malvivia des de feia mesos després d’haver estat expulsat d’una casa ocupada. Quan els Mossos el van detenir i van escorcollar la caravana van trobar diversos objectes que el vinculaven directament amb els assassinats, entre ells la gorra del FC Barcelona, els guants sense dits i peces de roba que apareixien a les imatges captades per les càmeres de seguretat. També es van recollir mostres d’ADN. La investigació va revelar que Thiago havia tingut una vida erràtica a Catalunya. Havia arribat a Barcelona mesos abans dels crims, després de viatjar fent autoestop des de Portugal. Havia treballat de manera esporàdica en restaurants, però el feien fora sovint. Diverses persones que el coneixien explicaven que deia sentir veus i que tenia problemes psicològics, tot i que no havia mostrat una agressivitat especial amb la gent amb qui convivia. En els diversos interrogatoris, tal com va explicar Joan Carles Granja, cap de la investigació que va permetre detenir-lo, es mostrava desorientat i no contestava de manera clara ni ordenada a les preguntes dels policies.
El quart crim, sense resoldre
Malgrat les proves que el vinculaven amb tres dels assassinats, els investigadors sempre han sospitat que també podria estar darrere d’un quart crim: el de Laureano Almeida, un home de 60 anys nascut a Orense que també vivia al carrer i que va morir en circumstàncies similars. Tot i que la policia creu que podria tractar-se de la primera víctima de Thiago, aquest cas no s’ha pogut provar judicialment amb les mateixes evidències.
A presó: vint anys per cada crim
El judici per aquests fets es va celebrar a l’Audiència de Barcelona amb jurat popular. En la primera sessió del procés, Thiago Fernandes va reconèixer els fets i va acceptar un acord amb la fiscalia i les acusacions. Inicialment, el ministeri públic demanava la presó permanent revisable, però finalment es va pactar una condemna de 20 anys de presó per cadascun dels tres assassinats i un any addicional per tres delictes contra la integritat moral. En total, 63 anys de presó.
🔴 Sigues el primer a rebre les notícies d'última hora d'ElCaso.cat al teu WhatsApp. Clica aquí, és gratuït!