El poble de Camarles (Baix Ebre) va ser prop de veure morir de fam i deshidratats a 25 gossos. Per sort, els agents del Seprona de la Guàrdia Civil van actuar i els van rescatar en una finca privada, 12 dels quals eren cadells lactants i, per aquest fet, es trobaven en un perill més gran de perdre la vida. Segons han explicat fonts policials, el propietari presentava símptomes de patir un trastorn d'acumulació d'animals de companyia, més dels que podia arribar a cuidar. Aquesta alteració psíquica es coneix amb el nom de síndrome de Noè, que és una variant del de Diògenes que fa referència a l'acaparament compulsiu de coses. En aquest cas són animals, tot i que no són tan sols mascotes moltes vegades. Per això, els agents van contactar amb els serveis socials del municipi i es va donar atenció psicològica a l'home durant el comís dels cans, que és l'acció habitual que acostuma a fer-se en aquests casos, a nivell legal. El nom propi del trastorn fa referència a l'arca de Noè, on segons les escriptures cristianes van pujar dues parelles de cada animal durant un gran diluvi.

Intervenció dels gossos desnodrits, famèlics i amb malalties

Aquest trastorn produeix, principalment, acollir més mascotes de les que es pot tenir cura o poden cuidar-se en en un espai de salubritat. De fet, els agents del Seprona van trobar als 25 gossos, recordem que 12 d'ells eren cadells lactants, en males condicions sanitàries i higièniques, desnodrits i sense control veterinari. La Guàrdia Civil va trobar-se'ls sense prou aigua ni menjar i alguns, a més, presentaven símptomes de desenvolupar malalties per falta de cura. Per tot això, han intervingut els animals i els han posat en mans de l'associació ARCA, situada a Aldover (Baix Ebre).

Els animals, tot i el patiment, han tingut un final feliç i han estat posats en bones mans. Però, el síndrome de Noè d'aquest home, si comparem amb els casos més greus, es trobava en un estat inicial. Les persones amb aquest trastorn poden arribar a acumular més de cent animals a casa, cosa que, a més d'un perjudici per les mascotes, també ho és per elles mateixes. La primera qüestió és que no saben que pateixen la malaltia i, per altra banda, aquesta obsessió provoca un dèficit d'higiene a l'habitatge que pot arribar a afectar a la salut de tot un edifici o d'una zona del barri. En el cas d'aquest home, només es tractava de gossos, però en moltes ocasions aquest trastorn fa trobar animals de granja, exòtics i salvatges a pisos o cases que no estan adaptades per aquests usos ni tenen espai suficient per a tots.