Raphael, un dels cantants més icònics d'Espanya, que aquest any complia seixanta anys sobre els escenaris, no sempre va tenir tant èxit. Així va ser la vegada que va haver de cancel·lar un concert després de rebre pedrades, tomacades i ous mentre actuava.

Raphael i els Festivals d'Espanya de 1977

Va ser en plena transició, quan va ser elegit com un dels participants en la campanya cultural coneguda com a Festivales de España.

Es tractava d'actuacions originades en el període franquista, que eren organitzades per l'Estat en diferents punts del país i en els quals actuaven diferents artistes i còmics espanyols.

Sortir com un dels seleccionats suposava llavors una gran fita, ja que garantia una temporada llarga de feina que, en aquella època, no era tan fàcil.

Tanmateix, després de la mort de Franco, quan els festivals eren organitzats pel govern, diversos partits polítics van començar a oposar-se al fet que a la nova Espanya democràtica es comptés amb artistes vinculats a la dictadura.

Un dels casos més sonats va ser el de la cantant Lolita Sevilla el 1977, quan va protestar públicament per haver estat eliminada de la contractació per a l'esdeveniment després de ser acusada de franquista.

Boicotegen el seu concert per defensar la figura de Franco

La tragèdia li va arribar a Raphael en el marc d'aquests Festivales de España, en concret en l'edició de 1977, que se celebrava l'1 de setembre al Parc de los Mártires, actualment d'Abelardo Sánchez, a Albacete.

Els seus precedents el vinculaven amb el franquisme per ser un dels artistes preferits de Carmen Polo de Franco, dona del dictador, que havia anat a alguns dels seus concerts.

Davant de les preguntes sobre la seva ideologia, no es declarava franquista, però argumentava que sí que defensava la figura de Franco perquè ell era defensor "de qui ho faci bé per al meu país".

Raphael en l'actualitat / Europa Press

Tanmateix, les seves declaracions no semblaven convèncer a diversos sectors de la població i aquell concert a la ciutat manxega va acabar en drama. Amb un gran impacte mediàtic, els camerinos d'aquella edició es van ubicar en l'escola de San Fernando, on va començar i va acabar el que els mitjans van anomenar la seva "peor noche".

La seva "peor noche": pedrades i tomacades en plena actuació

Segons alguns testimonis consultats per elcierredigital.com, "persones properes al Partit Comunista van decidir boicotejar l'actuació de Raphael". L'atac no es va fer esperar, ja que quan feia quinze minuts que havia començat el concert van començar a volar les tomacades cap a l'escenari. La reacció del conegut com "El niño de Linares", va ser contundent i en va enardir encara més a les masses: "aquí confonen la democràcia amb l'orgia".

Poc després arribaven els reforços que, en aquesta ocasió, responien amb la mateixa contundència que havia iniciat l'artista: pedres i ous van ser llançats contra ell, forçant que el Raphael hagués d'abandonar l'escenari i suspendre l'actuació durant més de trenta minuts mentre autoritats locals i els temuts "grisos" -policia franquista- intentaven posar ordre i caçar els organitzadors del boicot al parc.

L'alcalde d'Albacete el va convèncer que tornés a l'escenari

L'estrella, enfadada, va afirmar: "en quinze anys que porto pencant per Espanya és la primera vegada que em penedeixo". Tal va ser la seva reacció que va haver de ser convençut pel mateix alcalde d'Albacete de llavors, Ramón Bello Bañón, per tornar a l'escenari 36 minuts després. Els llums es van encendre i es va segellar l'episodi com "la seva peor noche".

Actualment, ja lluny d'aquests episodis, el cantant continua actuant per tot el país i de forma internacional, deixant enrere les tomacades i sense deixar de cantar després de seixanta anys.