La vida de l'icònic cantant Raphael ha quedat plasmada de nou, ara en primera persona, al documental de Movistar + Raphaelismo, una minisèrie de quatre capítols que explica tota la seva trajectòria després de complir seixanta anys sobre els escenaris.
Malgrat no tenir por de parlar de cap tema i ser molt obert amb la seva vida personal, una pregunta va haver de ser tallada i resposta pel seu entorn, ja que l'artista es va negar a fer-ho.
La pregunta vetada a 'Raphaelismo', de Movistar +
Els episodis, creats per Charlie Arnaiz i Alberto Ortega de Dadá Films & Entertainment, relaten l'excèntrica vida del cantant i cara a l'estrena han detallat algun dels secrets de la producció.
Segons relaten en una entrevista a Los 40, un dels tabús més importants de Raphael és la paraula "fracàs" que "no és al seu diccionari", encara que sí que es va tractar al documental a través dels discos amb menys èxit que va publicar als anys 90.
Raphael en l'estrena del documental de Movistar / Europa Press
Tanmateix, un moment de la seva vida va haver de ser omès i reestructurat, fent que ho expliquessin els éssers estimats de l'artista en lloc d'ell en primera persona.
Es tracta de la seva operació el 2003, en la qual li va trasplantar el fetge. "No en pot parlar, l'esglaia tant que ha de parar. Així que ho expliquem a través del seu entorn", detallaven els creadors en l'entrevista.
El trasplantament de fetge que li va salvar la vida
Els detalls de la intervenció sí que els va donar Raphael en una entrevista a El Mundo, on considerava que li "va donar una segona vida" que pretén "esgotar al màxim" perquè va ser "un regal meravellós" que li ha permès gaudir de la seva vida personal, familiar i professional "com mai abans".
La part delicada del tema és que es va fer a conseqüència de, com ell el descriu, la seva "gran gilipollez". Es refereix a l'alcoholisme que va viure a començaments de segle. Ell mateix admetia: "Mai no havia begut ni fumat de jove, la nit mai no va ser el meu lloc, però ja passats els 40...". Segons relata, es va ficar en aquest pou "per gilipollas".
Raphael en un concert actual / Europa Press
Amb aquesta cruesa confessava: "Perquè si a mi m'agradessin aquestes coses, doncs mira, pot passar i ho hauria continuat fent, però jo l'únic que volia era dormir. Això va començar als avions, que em passava mitja vida en ells, i quan m'asseia, demanava les ampolletes aquestes d'alcohol que posen, me les bevia d'un glop i dormia. I tant, que m'adormia. Me n'anava a Amèrica i tornava sense assabentar-me. I després vaig començar a fer-ho també amb els minibars de les suites. Jo prenia primer la meva pastilla i va arribar un moment que no funcionava".
"Em vaig ficar en l'alcohol per 'gilipollas'"
Davant dels problemes de son, va començar a fer de l'alcohol un hàbit i "com la meva família no em veia perquè jo era a Barcelona, doncs... Com que la pastilla no funcionava, buidava el minibar fins que queia. Però mai no ho he fet amb la idea de gaudir l'alcohol, mai no m'ha agradat", lamentava.
Va arribar el moment en què el seu fetge va dir "basta" i ell mateix confessa que va pensar que es moriria, encara que ara assegura que la mort l'"haurà d'esperar".
Un altre dels episodis més durs de la seva carrera, encara que en aquest cas a nivell artístic, va passar el setembre de 1977, quan va haver de suspendre durant més de mitja hora el seu concert als Festivales de España celebrats a Albacete.
Considerat franquista pel fet de participar en aquest esdeveniment creat durant la dictadura i allargat en la transició, va rebre tomacades, pedrades i ous, per la qual cosa va haver de retirar-se durant 36 minuts, fins que l'alcalde de la ciutat el va convèncer que tornés a l'escenari.