Albert Cavallé, popularment conegut com 'l'estafador del amor' ha estat jutjat aquest mateix dijous de nou per, suposadament, haver obtingut il·lícitament milers d'euros d'una exparella enganyant-la, com ja va fer amb altres dones i ja va ser condemnat.

Cavallé ha estat jutjat a l'Audiència de Barcelona. La fiscalia demanava inicialment vuit anys i mig de presó, però la petició ha estat rebaixada fins els tres anys i mig. Aquest cop, l'estafador s'hauria quedat més de 50.000 euros d'una dona durant la primera meitat del 2016, ho hauria fet fen-se passar per ella en diferents ocasions i enganyant-la dient que ell tenia molts problemes econòmics.

Segons la versió de la víctima l'acusat va iniciar la relació amb Albert Cavallé al desembre del 2015. L'estafador la va enganyar dient-li que es trobava en una mala situació econòmica perquè l'empresa familiar del seu pare estava embargada i no podia disposar dels diners dels comptes corrents perquè estaven bloquejats. La fiscalia creu que Cavallé va començar la relació amb "l'única finalitat de guanyar-se la seva estima i credibilitat per tal d'obtenir el major benefici econòmic possible a costa d'ella". De fet, va enganyar a la dona dient-li que si no pagava els deutes aniria a la presó, cosa totalment falsa.

Els credits demanats per Albert Cavallé

Durant els primers mesos del 2016 la dona va demanar préstecs i targetes de crèdit per donar fins a 25.000 euros a l'acusat, dividits en vuit operacions que li comportaven haver de retornar més de 30.000 euros amb els interessos. També Cavallé va transferir-se prop de 18.000 euros al seu compte des dels comptes de la dona en 30 operacions diferents. La manca d'ètica de Cavallé arribava a els límits de fingir que era una dona per demanar préstecs per telèfon.

A més, l'acusat va fer servir la documentació de la víctima sense el seu consentiment per demanar diversos préstecs  a través d'internet utilitzant el DNI la dona. Va arribar a sol·licitar més de 4.300 euros. Aquesta situació va fer que una entitat financera portés a judici a la víctima de Cavallé, reclamant-li 6.700 euros.

Per últim, l'home es va apropiar de diversos béns que la dona li havia deixat temporalment. En concret, va vendre per l'app Wallapop per 400 euros un mòbil amb un valor de 720 euros que havia comprat la dona. També es va quedar un ordinador portàtil de 485 euros i un televisor de 43 polzades de 550 euros.

Cavallé es defensa fent-se la víctima

El 29 de maig del 2016 l'acusat va signar un document de reconeixement de deute per import de 60.000 euros, comprometent-se a retornar 3.000 euros al mes a partir del setembre, però no va pagar ni un euro. De fet, al setembre va anar als Mossos d'Esquadra per denunciar que la dona havia canviat el pany de la porta de casa seva, on suposadament convivien.

Albert Cavallé - Sergi Alcazar

Albert Cavallé / Sergi Alcázar

Va explicar que va quedar amb la dona en un altre lloc i aquesta li va dir que havia de tornar-li 60.000 euros. Pel carrer, tres amics de la dona l'haurien encerclat i obligat a signar diversos documents, entre els quals un contracte de compra-venda pel qual posava el cotxe a nom de la denunciant. També va relatar que l'havien introduït en un cotxe, li havien tret la cartera i l'havien amenaçat de mort si ho denunciava a la policia. Per aquest fet va ser jutjat per denúncia falsa i condemnat a una multa.

L'acusat ho nega tot

L'acusat ha negat els fets, ha assegurat que en aquell moment no tenia feina però compartia habitatge amb la dona. Ella pagava més despeses, ha admès, però ho feia voluntàriament. Ha negat també que es fes passar per ella per aconseguir més préstecs. Sobre el reconeixement de deute ha dit que ho va fer forçat per la dona tot i considerar la xifra molt exagerada.

Cavallé també va demanar un préstec al seu nom per valor de més de 32.000 euros, en el qual el seu pare figurava com a avalador. El venciment de l'operació bancària és al maig del 2023 i haurà de retornar 44.000 euros amb els interessos.

Acusació d'estafa continuada

La víctima va patir ansietat i un trastorn depressiu persistent, va haver de medicar-se i anar a psicoteràpia. Per això la fiscalia l'acusava inicialment d'un delicte d'estafa amb abús de relacions personals i d'apropiació indeguda, demanant vuit anys i mig de presó, una multa de 2.880 euros, una indemnització per la dona de quasi 54.000 euros i la inhabilitació durant 13 anys per exercir qualsevol professió relacionada amb el control de diners. Tot i això, finalment se'l acusa per un delicte d'estafa continuada, sense agreujants.