Fa mesos que els agents dels Mossos que estan a peu de carrer, sobretot a Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, han detectat un increment preocupant de grups de joves, organitzats, molt violents, que protagonitzen incidents amb armes blanques. Les fonts oficials dels Mossos, en canvi, preguntades per dispositius especials per controlar aquestes bandes llatines, els negaven. Fins i tot, han assegurat els darrers anys que no hi havia aquest tipus de bandes al nostre país i que s'havien erradicat fa temps, quan es va aconseguir un procés per dirigir cap a associacions culturals aquests grups.
L'objectiu de negar l'existència d'aquestes bandes, que cada cop són molt més actives al nostre país, respon a una línia política de voler contenir la informació sobre aquests fets. Però la realitat és molt tossuda i s'ha arribat a un moment que voler desmentir l'existència d'aquestes bandes, en aquesta nova era, amb les mutacions que els nous temps i costums han generat, ha estat impossible.
El cas de l'Hospitalet de Llobregat, avançat la setmana passada per ElCaso.cat, després del tiroteig mortal de final de març, amb integrants de la Dominican Don't Play (DDP) implicats, que ha obligat a activar patrulles d'ordre públic per poder prevenir nous incidents, o el pla de xoc que també s'ha posat en marxa a la ciutat de Barcelona, amb controls específics, en col·laboració amb la Guàrdia Urbana de Barcelona, a la xarxa de transport públic i places on es reuneixen per fer recerca d'armes blanques i identificar persones vinculades a aquestes organitzacions, ha fet aflorar una realitat: els Mossos estan preocupats pel repunt de bandes llatines —en el llenguatge políticament correcte els diuen "bandes d'inspiració llatina", però, al cap i a la fi, la gent ja sap de què parla la policia. Aquesta eclosió ja ha deixat diversos ferits —abans de l'estiu ja s'havien reportat incidents, com aquest, el mes de juliol, a Via Favència, avançat per aquest diari, i amb imatges molt dures— i, com a mínim, un mort, a l'Hospitalet de Llobregat.
Bandes llatines descontrolades per Barcelona
En el radar de la policia catalana hi ha diverses organitzacions. Totes informals, no reglades, i de diferents mides. Algunes estan formades per poques persones i d'altres, amb el temps, han anat guanyant adeptes. Si bé la majoria de les més populars tenen també les seves franquícies al nostre país, n'han sorgit de noves. Els fluxos migratoris han modificat el paisatge del nostre país, completament diferent de fa una dècada, quan les bandes llatines eren també molt actives a Catalunya. I també han modificat les composicions d'aquestes bandes: de les grans i conegudes, n'han sorgit de noves, tot i que moltes, amb noms més locals, també s'adscriuen, asseguren els experts, a les tradicionals, com la DDP, amb força a l'Hospitalet, o els Trinitarios o la Mara Barrio 18, aquestes dues més actives a la zona nord de la capital del país, als barris de Verdum i la Prosperitat.
El que uneix aquesta vintena de bandes llatines que els Mossos tenen controlades —moltes tenen activitat a les xarxes socials, que comencen a monitorar— és la seva violència i el sentit criminal que han donat a les seves organitzacions. Si abans, asseguren els analistes dels Mossos, l'objectiu se centrava més en un sentiment de pertinença, lluny dels seus països d'origen, i la violència i els delictes eren un mètode per a la seva expansió, ara això ha canviat i l'objectiu és l'activitat criminal i la violència, sota el paraigua de noms vinculats amb aquestes organitzacions. Que els vespres i nits del cap de setmana grups de joves armats amb matxets recorrin els carrers de les dues grans ciutats de Catalunya ha fet encendre totes les alarmes.
A més de les baralles amb altres grups, aquestes bandes també s'han fet fortes en robatoris violents, que és una manera de recaptar fons per viure ells i les organitzacions, i també en les estafes relacionades amb la telefonia mòbil, una branca de l'il·lícit negoci cada cop més lucrativa. Els analistes policials consultats per ElCaso.cat també destaquen que alguns dels integrants d'aquestes neobandes llatines han evolucionat aquella "cultura de la navalla" importada, que va anomenar el tinent d'alcalde de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, i la seva relació amb la violència i el menyspreu a la vida de l'altre, també per la cultura importada, fa que siguin molt més agressius i provoquin ferides greus als seus rivals.
Nit de terror al metro de Barcelona
El cap de setmana final de Setmana Santa, els Mossos d'Esquadra van detenir tretze persones d'una d'aquestes bandes, una de les que actuen al metro i zones properes a la Línia 5, la blava, després d'una agressió contra dos membres d'una banda suposadament rival. En grup, armats amb armes blanques de grans dimensions —la policia va intervenir matxets— van protagonitzar una baralla tumultuària a l’andana Coll de la Teixonera, a la L5, i van anar per dues persones. Una va aconseguir escapar i l'altra va quedar atrapada pels agressors i es va emportar la pitjor part: li van fer un tall molt profund a la mà, gairebé amputada.
Poca estona més tard, en una maniobra ràpida dels Mossos i vigilants de seguretat del Metro, a l'estació de la Vall d'Hebron, també de la L5, es van poder arrestar tretze persones i es van intervenir armes blanques. Entre els arrestats, sis menors d'edat. Tots, llatins i amb antecedents per la seva relació amb bandes d'aquesta mena. També la víctima, que va haver de ser intervinguda d'urgència. Els Mossos també el van denunciar, tot i que no va quedar arrestat. Es creu que forma part d'una altra banda enfrontada amb aquesta.
Durant aquell cap de setmana els Mossos tenen registres d'altres incidents, amb persones vinculades a aquestes bandes també implicades. Fonts policials accepten que són fets que es repeteixen durant els caps de setmana i esperen que ara, amb l'arribada del bon temps, encara s'incrementin més. Sobretot es registren als districtes d'Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu, per la part nord, i també a l'Hospitalet i Cornellà, i les zones que toquen amb Barcelona per aquesta banda. Si es fa un repàs dels incidents coneguts pels Mossos, alguns són molt violents, siguin enfrontaments entre ells o robatoris amb armes blanques. Un dels fets que preocupen la policia també és la curta edat d'alguns dels identificats quan es fan operatius de prevenció. Tot i que van sumant antecedents, per robatoris, lesions o baralles tumultuàries, els integrants d'aquestes bandes també perceben que no hi ha un càstig efectiu i que no ingressen a la presó, fet que, segons expliquen fonts policials a ElCaso.cat, els genera més sensació de poder.
Abordar la problemàtica: tard?
El descontrol està confirmat. La perillositat que tenen aquestes bandes, també, demostrada. Incidents com els de la L5 del metro o el tiroteig amb un mort a l'Hospitalet de Llobregat ho evidencien. Els Mossos han explicat que estan preparant un pla estratègic per fer front a aquesta nova era de les bandes llatines a Catalunya, sobretot per saber quina és la situació real.
El que sobresurt, el que aflora, són els incidents que cada cap de setmana es troben els patrullers de Seguretat Ciutadana al carrer, però la policia catalana vol fer una radiografia per conèixer la implantació de les bandes en la vida diària d'aquests joves immigrants, alguns ja de segona generació, que repliquen models dels seus països d'origen. Els Mossos volen evitar que l'escenari es compliqui i tornar a la casella de sortida; ara la solució seria molt més complicada. Catalunya, i sobretot l'àrea metropolitana de Barcelona, ha canviat, i molt. Fa tres anys els Mossos, quan van detectar un increment de la presència d'armes blanques a la via pública, amb incidents amb ferits i fins i tot amb persones mortes, van posar en marxa el pla Daga: controls al carrer i al transport públic per intervenir ganivets, navalles i matxets. Les dades van confirmar el que tothom sabia: cada cop hi havia més armes blanques en zones d'oci i d'esbarjo juvenil. La falta de valentia a l'hora de dir les coses pel seu nom, altre cop, ha fet que ara, potser, sigui massa tard.