Els Mossos han incrementat la presència d'agents d'ordre públic a l’Hospitalet de Llobregat després del tiroteig on va morir un jove dominicà fa pocs dies. L’incident, avançat per ElCaso.cat, va posar fi a la vida d’un jove de 27 anys la matinada del 28 de març. Un altre jove va resultar ferit molt greu. De nit, en un parc públic, davant d’altres persones, van obrir foc contra dues persones. Els trets van ressonar al Parc de les Planes, al Districte IV. Ja ho havien fet, en aquesta zona de la segona ciutat de Catalunya, altres cops.
Fonts policials accepten que els incidents amb armes de foc han augmentat a l’Hospitalet de Llobregat, com també arreu del país. No hi ha dades concretes, però cap de les fonts consultades per ElCaso.cat ho nega. El que sí que s’ha pogut saber, de l’explotació de les dades d’incidents a la ciutat, és que els darrers dotze mesos els conflictes amb presència d’armes blanques s’han disparat un 70%. Això sí, dades objectivables. L’increment de tirotejos —per sort, molts cops sense víctimes ni ferits— i aquest espectacular creixement dels incidents amb armes blanques han obligat la cap de la comissaria dels Mossos de l’Hospitalet de Llobregat, la intendenta Sònia Rius, a dissenyar un pla de xoc, segons ha pogut saber ElCaso.cat.
Diagnosticar el problema és previ a poder-lo solucionar. Aquest increment d’incidents amb armes blanques —molts cops matxets i armes molt perilloses—, sense una anàlisi del que hi ha al darrere, podria acabar sent paper mullat. Rere aquest increment, o d’una gran part, hi ha la proliferació de les bandes llatines —ara rebatejades pels Mossos amb altres noms que, suposadament, són més políticament correctes—. La policia catalana té clar qui hi ha rere aquesta problemàtica, tot i que públicament es vulgui jugar a despistar.
La gran colònia dominicana instal·lada a l’Hospitalet de Llobregat ha propiciat que grupuscles violents, sota el paraigua de Dominicans Don’t Play (DDP), s’hagin fet forts. El control de bars musicals, d’establiments, botigues i, directament, de l’espai públic, amb enfrontaments entre ells o amb altres bandes, és un fet que preocupa la policia catalana. Pels delictes que, suposadament, cometen —com el tràfic de drogues, robatoris violents i estafes—, però també per la violència que desencadena aquest control informal del territori. Del tiroteig de final de març encara no hi ha detinguts i els implicats col·laboren molt poc amb els Mossos, però fonts al corrent de la investigació estan convençudes que els joves relacionats amb els fets tenen vinculació amb aquesta banda llatina. El repartiment dels carrers de l’Hospitalet acostuma a ser el detonant d’enfrontaments. Però també batalles personals, de poder intern o qüestions més banals poden acabar amb incidents molt greus. Fins i tot amb morts.
Un mapa de violència a l’Hospitalet de Llobregat
Amb un mapa clar d’aquest greu problema que afecta l’Hospitalet de Llobregat, els Mossos han passat a l’acció. Si més no, per evitar que vagi a més i anar recuperant l’espai públic abans que sigui massa tard. Als comandaments de la policia catalana, després del tiroteig de l’altre dia, i sabent que aquests grups acostumen a fer, amb l’arribada del bon temps, un ús més intensiu de la via pública, s’ha reforçat la presència d’agents d’ordre públic, amb equips de la Brigada Mòbil, amb armes llargues, per fer prevenció en els torns nocturns per evitar venjances i també per aconseguir frenar aquesta escalada. De manera coordinada amb patrulles de Seguretat Ciutadana (USC), però amb una capacitat d’actuació més robusta, els Mossos han incrementat la presència als carrers de l’Hospitalet de Llobregat.
Des de la comissaria de l’Hospitalet s’ha dissenyat un pla d’acció que ha fet un mapa dels punts calents i les zones amb més presència de persones vinculades a aquestes bandes llatines i on s’han registrat més incidents. Es fan patrullatges dinàmics i es fan controls de pas per identificar persones amb antecedents i també, si es pot, retirar armes del carrer. Abans de posar en marxa el pla de xoc, la intendenta Rius va reunir tots els comandaments de la Brimo per fer una radiografia de la situació, exposant els punts més crítics, la idiosincràsia dels barris més calents i també per “presentar” als agents els protagonistes més actius i amb més perill de l’Hospitalet de Llobregat.
Durant aquests gairebé deu dies que fa que s’ha posat en marxa aquest pla, amb patrullatge nocturn de la Brimo, no s’han registrat nous incidents amb armes de foc, segons fonts policials. La saturació dels barris a tocar de la Florida i de les Planes seguirà amb l’objectiu de trencar l’espiral de violència. L’Hospitalet de Llobregat s’ha convertit en un objectiu dels Mossos: pacificar la ciutat, amb més presència d’efectius, mà dura contra locals (amb el pla Nautilius de la Guàrdia Urbana) i amb contundència policial i administrativa abans que sigui irreversible. L’escenari, ara per ara, és complicat, però es vol actuar abans que sigui massa tard, confirmen fonts policials a ElCaso.cat.
Les no-bandes llatines
La problemàtica amb les bandes llatines no és exclusiva de l’Hospitalet de Llobregat, asseguren fonts de la policia catalana consultades per aquest mitjà. Els darrers mesos s’han fet diverses operacions policials, juntament amb altres cossos estatals, per escapçar aquestes organitzacions juvenils que festegen amb la violència i cometen greus delictes, molts cops amb un alt component de violència. La carpeta de les “bandes juvenils d’inspiració llatina” —el nom que fan servir públicament per referir-s’hi— és sobre la taula de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos per analitzar el fenomen i poder-lo abordar. Els incidents en zones concretes de la ciutat, a la frontera amb l’Hospitalet, i sobretot a Nou Barris, Horta i Sant Andreu, a l’altra punta de la ciutat, han fet encendre les alarmes i ja s’han detectat diversos grups actius, a més dels DDP. En la llista de bandes llatines que actuen al nostre país, sobretot a l’àrea metropolitana, hi ha Trinitarios, Latin Kings, Ñetas i Mara 18, entre d’altres, de menys implantació territorial, però que també busquen el seu espai. Les respostes oficials per part dels Mossos sempre eren les mateixes: “No hi ha bandes llatines a Catalunya”, asseguraven. La realitat, tossuda, molts cops desmenteix el relat oficial.
Agressió al metro de Barcelona
Sense anar més lluny, aquest cap de setmana un enfrontament amb armes blanques va acabar amb tretze detinguts, sis d’ells menors d’edat, tots sud-americans. L’incident es va registrar al metro i un grup de persones va anar contra dos joves. Un d’ells va poder escapar, però el segon es va emportar la pitjor part i li van fer un tall molt profund en un dit amb un matxet. La policia té oberta una investigació per aclarir els fets, però, ara per ara, tot sembla indicar un nou enfrontament relacionat amb aquestes bandes llatines que cada cop guanyen més espai a la capital del país. Les darreres setmanes els Mossos han intensificat el patrullatge destinat a la prevenció d'aquest tipus d'incidents en els tres districtes on s'han registrat més incidents.