La defensa de Dani Alves ho ha tornat a intentar, però l’Audiència de Barcelona ha tornat a assenyalar el camí i aquest, com era d’esperar, no passa per la llibertat de l’exfutbolista abans del judici. Han tornat a no deixar-lo en llibertat. El brasiler és a la presó de Brians des de principi de 2023 acusat d’un delicte d’agressió sexual, denunciat per una jove de 23 anys. L’agressió, presumptament, es va cometre a la discoteca Sutton, a la part alta de Barcelona. 

La defensa ho va tornar a demanar el 7 de novembre, però l’Audiència conclou que “només la presó preventiva podrà evitar el risc de fuga, més quan s’està a un pas del judici, havent ja presentat l’escrit d’acusació la Fiscalia”. La defensa argumentava que Dani Alves havia abonat 150.000 euros per a la víctima i que ja fa nou mesos que està en presó preventiva. Tant la fiscalia com l’acusació particular s’han oposat a la petició. L’Audiència creu que el fet que ja s’hagi marcat data per al judici i que la fiscalia demani 9 anys de presó incrementa el risc de fugida.

Segons l’Audiència, “es compleixen tots els requisits de la llei per acordar la presó provisional d’una persona i limitar així un dret fonamental previst en l’article 17 de la Constitució, requisits que no s’han vist alterats des de l’adopció de la mesura”. La defensa ha al·legat que han passat tres mesos des que es va dictar l’anterior resolució denegant la llibertat provisional d’Alves, que ja està empresonant d'ençà que va ser detingut i que han variat les circumstàncies que van motivar la mesura cautelar.

Alves ja ha pagat 150.000 euros a la víctima

En concret, apunta que Alves ha abonat 150.000 euros perquè siguin entregats a la víctima, i considera que li seria aplicable l’atenuant molt qualificat de reparació del dany, el que podria implicar una pena de presó d’un any. L’Audiència, però, remarca que ja existeix un escrit d’acusació de la fiscalia, que demana justament nou anys, una pena molt superior. D’altra banda, l’Audiència subratlla que és l’òrgan que sentencia qui ha de valorar si s’aplica, o no, aquest atenuant. A més, afegeix que el mateix Suprem estableix que no necessàriament la satisfacció íntegra de l’import reclamat suposa l’aplicació de l’atenuant.

La resolució insisteix que no han variat les circumstàncies que es van tenir en compte per considerar l’existència del risc de fuga. No hi ha hagut cap canvi en l’arrelament, que el jutjat ja va trobar “confeccionat ‘ad hoc’” en el moment que es va decretar el seu ingrés a presó. “No correspon a aquesta sala revisar de nou les circumstàncies al·legades d’arrelament quan cap modificació s’ha produït”, indica l’Audiència, que remarca que no s’al·lega cap altre causa que permeti arribar a la conclusió que ha augmentat aquest arrelament.