Aquest dijous al matí dues furgonetes de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos patrullaven per la Mina, a Sant Adrià de Besòs. El barri encara recorda com aquest dimarts al vespre un tiroteig on es van disparar més de 150 trets va posar en alerta tots els veïns (vídeo). Hauria pogut ser una tragèdia, però, per sort, només va deixar una dona gran ferida lleu per una bala perduda. L'objectiu de la policia és evitar nous enfrontaments i que l'escena d'aquesta setmana, amb persones armades obrint foc al mig del carrer, fent trets a l'aire i impactant contra edificis i vehicles, no es repeteixi.
Incrementar la presència a la zona és, ara per ara, l'única solució que té la policia catalana per fer front a aquest nou esclat de violència. Un tiroteig, el de dimarts al vespre, que no s'havia vist mai al barri. Els incidents amb armes de foc s'han multiplicat els darrers anys, quan més persones, gràcies als beneficis de la marihuana, han pogut accedir a les armes, necessàries en aquest ambient, per defensar-se d'altres grups criminals. Qualsevol enfrontament, ni que sigui ridícul, pel rerefons del control del barri i del negoci de la droga, fa que puguin saltar les espurnes, i si tenen armes a la mà, el desenllaç pot ser fatal. Els Mossos que investiguen aquests clans familiars asseguren que els tirotejos, tot i que sense ferits, són habituals en zones com la Mina, però també a Sant Roc, a Badalona, o a Sant Cosme, al Prat de Llobregat, dos punts també calents de l'àrea metropolitana de Barcelona on regnen els clans d'ètnia gitana.
Trets per marcar el terreny
Trets a l'aire, trets contra façanes i trets contra vehicles i després escapar és el particular missatge entre grups enfrontats per amenaçar-se i marcar terreny. Aquest final d'estiu, al Prat, una dona va resultar ferida en rebre l'impacte d'un vidre després d'un tiroteig contra casa seva, en un carrer de Sant Cosme, al Prat. L'objectiu no és matar a ningú, és enviar un sorollós advertiment, als objectius i també als veïns. Tenen armes, armes de foc, i les poden fer servir. Però tenir accés a aquest tipus d'armes letals permet que enfrontaments banals, com una baralla entre dos joves, una discussió de trànsit o una mala mirada, pel caldo de cultiu d'enfrontament entre els clans, acabin amb un veritable bany de sang. La revetlla de Sant Joan, al barri de la Font de la Pólvora, també controlat per clans d'ètnia gitana, una baralla mentre es llençaven petards, va acabar amb dos morts en un tiroteig amb una arma de guerra i una pistola.
La investigació pel tiroteig d'aquesta setmana a la Mina l'ha assumit la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) de la regió metropolitana Nord i, ara per ara, se segueix treballant per poder identificar els pistolers i poder-los detenir. Tot i les imatges del brutal tiroteig, els Mossos encara no els han pogut localitzar. Els investigadors, habituats a treballar amb aquests delinqüents, tenen clar qui hi ha rere els trets, però cal afinar bé, marcar clarament els objectius i fer les detencions amb seguretat. Assaltar policialment el barri de la Mina no és fàcil, i més si vols tocar os. El darrer cop que va ser necessari detenir a un membre destacat d'un clan dels que controlen el barri es va entrar amb el Grup Especial d'Intervenció (GEI) dels Mossos, la unitat especialitzada a poder respondre a possibles hostilitats amb armes de foc.
L'increment d'armes de foc, i que la Mina sigui considerada una "no-go zone", una zona que sigui millor no anar-hi, no és espontani. Que més d'un 10% de les cases d'aquest barri, on viuen unes 10.000 persones (un 30% de les que té tot el municipi de Sant Adrià de Besòs), estiguin legalment buides, ha convertit alguns dels blocs més castigats en plantacions completes de marihuana. Cases ocupades que serveixen, amb la llum punxada, de grans fàbriques de producció d'aquesta droga, que després posen en circulació els mateixos clans que la conreen o altres grups criminals que s'encarreguen de vendre-la més cap Europa. La necessitat de protecció de les plantacions i els exagerats beneficis que genera aquesta droga ha fet entrar les armes de foc, més que mai, al barri de la Mina. L'alcaldessa, la socialista Filo Cañete, ahir, després del tiroteig, va acceptar que el barri està fora de control i que calen "mesures excepcionals" per controlar la presència d'armes de foc als carrers del barri.
La guerra a la droga al barri de la Mina
Gairebé cada setmana es fa alguna entrada judicial en alguna d'aquestes cases ocupades per retirar material que es fa servir per fer plantacions, però l'acció policial no arregla el problema. Les investigacions s'allarguen i quan finalment el jutge autoritza l'escorcoll i recuperar el domicili, no es fan detencions—aconsegueixen escapar amb un entramat de cases connectades—i ningú assumeix el pis. Per tant, al cap de poques hores, torna a ser ocupat i tornarà a funcionar com una plantació de marihuana. Els diners que genera aquest negoci de la droga fa que el cost-benefici, tot i tenir en compte que de tant en tant els Mossos desmunten algun dels pisos on es produeix la marihuana, surti a compte.
I en aquest cercle viciós que genera tants beneficis, hi apareix, inherent, la violència. Controlar aquestes gallines dels ous d'or que són les plantacions de marihuana fa que creixin les tensions entre els grups que volen aconseguir més punts sota el seu domini, siguin plantacions o punts de venda. I l'espiral porta a més violència. Aquesta problemàtica no és només exclusiva del barri de la Mina, a Sant Adrià, evidentment. A Reus, per exemple, al barri de Mas Pellicer, la disputa del control del barri entre un clan d'ètnia gitana i un grup d'homes magrebins, també ha acabat algun dia a trets. A la Mina, però, que es tracti d'una zona tan gran, amb tants carrers, a tocar de la gran capital catalana, i on tot i que s'han provat mil receptes mai s'hagi aconseguit aïllar el problema, ho converteix en un veritable problema de seguretat, tot i que des del Govern de la Generalitat s'ha volgut obviar, durant temps, una solució contundent.
Pacificar el barri: entre la por i l'acomplexament polític
La solució, si més no policial, quirúrgica contra aquells delinqüents perillosos, que no són tots els veïns del barri, no és fàcil. Arran dels darrers tirotejos, per Setmana Santa, l'any 2024, es va reactivar un reforç del dispositiu Límits, amb la col·laboració de les policies locals i la policia espanyola, per incrementar la presència policial a la Mina per guanyar el barri, centre per centre, fer complir les normes de civisme i atacar la delinqüència, fent controls administratius i d'armes a establiments i bars, per intentar recuperar el control. Però no ha estat suficient. La falta de valentia política tampoc hi ajuda. Alguns comandaments dels Mossos d'Esquadra han explicat a ElCaso.cat que una saturació del barri amb ARRO i la Brigada Mòbil, tancant completament l'accés en alguns punts on es coneix que serveixen de distribució de la droga, i durant un temps prolongat, acabaria tenint efecte, sobretot expulsant els criminals, si veuen que el seu objectiu, que és el negoci de la droga, no els surt a compte si tenen la policia cada dia als talons. Però, ara per ara, pel cost econòmic i social que generaria aquest desplegament, cap alt comandament de la policia de Catalunya l'ha planificat ni permès.
Les investigacions policials, més enllà del dia a dia i de la presència al carrer, també segueixen, tot i que el ritme és més lent. Per les traves judicials i també les complicacions de la pròpia indosicràcia d'aquest barri, on els veïns, que saben que no podran sortir mai d'aquest gueto, no volen problemes amb els seus veïns i són pocs col·laboradors i menys amb col·lectius on la no omertà es pot arribar a pagar amb la vida. Encara amb el ressò de les més de 150 bales disparades aquest dijous al vespre, alguns veïns han explicat que viuen amb por. Tot i això, i el rebuig social a viure amb la por de ser una víctima del foc creuat dels clans que volen controlar el barri, la por encara guanya i costa trobar qui planti cara o, fins i tot, vulgui donar la cara. A aquest constant enfrontament entre grups rivals, hi ha una altra realitat, que passa més soterrada. L'arribada al barri de persones a comprar droga. Alguns vinguts des de França i altres parts d'Europa, per fer compres a gran escala, i altres, que generen encara més inseguretat, amb furts i robatoris violents, per comprar la droga diària, sobretot persones de nacionalitat georgiana.
Mentrestant, tot i els esforços policials puntuals quan la Mina és notícia o amb els dispositius setmanals per intentar pacificar el barri, sembla que aquesta zona de Sant Adrià de Besòs estigui condemnada a no veure la llum. Les receptes socials, des d'esquerra i dreta, no han funcionat i la solució ara, des del front policial, sembla tampoc convèncer els polítics.
El president Illa visita la Mina
El president de la Generalitat, Salvador Illa, acompanyat de la consellera d'Interior, Núria Parlon, tenen previst visitar el barri i reunir-se amb l'alcaldessa Filo Cañete aquest dijous a la tarda. Després de la trobada, el Molt Honorable farà una declaració als mitjans des del barri. En diverses intervencions al Parlament de Catalunya, el president Illa ha marcat la seguretat com un dels pilars del seu mandat. El socialista, si bé emmarca la seva estratègia de seguretat en una política d'esquerres, per mantenir l'ordre allà on els més dèbils també tenen dret a viure amb pau, sap que s'hi juga part del seu èxit i que, de moment, necessita marcar un perfil dur si no vol perjudicar els alcaldes del seu partit, que controlen la majoria de municipis grans de l'àrea metropolitana i tampoc perdre el crèdit de gestor que soluciona la vida a la gent que ell mateix ha volgut vendre d'ençà que ocupa la Generalitat de Catalunya.
🔴 Sigues el primer a rebre les notícies d'última hora d'ElCaso.cat al teu WhatsApp. Clica aquí, és gratuït!