La pandèmia ha posat sobre la taula més que mai la mort com una realitat gairebé palpable i de la vida diària. Funerals sense familiars, en tanatoris tancats o amb taüts de cartró van ser imatges massives durant diversos mesos. I en aquest context, després de la mort del clergue i premi Nobel de la Pau Desmond Tutu el passat 26 de desembre, s'han fet públiques i han donat per parlar noves tècniques per gestionar les restes mortals més ecològiques, com l'aquamació.
Ni enterrament ni incineració, aquamació
El mateix Tutu va demanar que no l'enterressin ni el cremessin, sinó que el seu cos fos sotmès al procés que es coneix com a aquamació. Es tracta d'un sistema més ecològic per desfer restes mortals amb aigua a altes temperatures i químics sostenibles que ha estat provat molt més respectuós amb la natura que els mètodes més tradicionals.
Per fer l'aquamació es posa el cos en un cilindre de metall hermètic i se submergeix en una barreja d'aigua i productes químics alcalins com ara hidròxid de potassi, o potassa càustica, i hidrat de sodi, més conegut com a sosa càustica. Aquesta solució líquida s'escalfa llavors a temperatures d'entre 90 i 150 graus i comença el que s'anomena hidròlisi alcalina.
El mètode més sostenible per desfer restes mortals
Al cap de les hores, la matèria humana del cos es descompon, menys els ossos, que després es redueixen a pols i es lliuren a la família, com en una incineració. Pel que fa al medi ambient, com que els líquids emprats són estèrils i estan compostos sobretot per sals, sucres i aminoàcids, no hi ha cap risc ecològic, ja que poden ser posats a la terra o formar part d'aigües residuals. A més, permet que els implants com ara els marcapassos -com el que portava Tutu-, es puguin reciclar i no cal que siguin retirats.
La pandèmia va canviar per sempre el concepte de funeral que coneixíem fins ara / Andrea Fasani
A banda dels avantatges a nivell orgànic, la sostenibilitat posa l'aquamació en un lloc molt ben considerat entre els mètodes funeraris. I és que, com no necessita combustió, es redueixen les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 35%, tal com informa una anàlisi ambiental independent de l'empresa Resomation recollit per la BBC. A això se suma l'ús d'energia, un dels grans temes dels últims mesos, que amb l'aquamació es pot reduir fins a un 90% en comparació amb la cremació, segons l'empresa Bio-Response, en declaracions al mateix mitjà.
Reduir l'impacte ecològic dels funerals
No obstant tots els beneficis, aquesta tècnica encara no està molt estesa arreu del món i a Espanya està prohibida. De fet, només es fa servir a llocs com els Països Baixos, el Canadà, el Regne Unit, Mèxic, Sud-àfrica i els Estats Units. En referència a això, el president de l’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya, Asfuncat, Josep Maria Mons, explicava a RAC1.cat que "ara com ara, a l’estat espanyol només estan permeses la inhumació i la cremació" i afirmava que "des del sector funerari, desconeixem si hi ha cap empresa que ho hagi preguntat". Per tant, dubta que al sector en general s'estigui plantejant l'opció a Catalunya.
També assegurava que en aquesta mena de cremació es fan servir "300 litres d’aigua per difunt" i, per tant, des del punt de vista de despesa de recursos naturals no es tractaria d'energia plenament verda. "Potser sí que és més neta pel que fa a emissions, però la incineració ja és molt segura i té un nivell d’emissions molt baix", sentenciava. Tanmateix, els càlculs de les mateixes funeràries indica que per cada incineració s'emeten uns 27 quilograms de CO₂.