Catalunya s’ha convertit en el centre logístic del tràfic d’haixix per tot Europa. Si bé els narcotraficants de marihuana aprofiten casa nostra pel conreu i la distribució de la droga cap al nord, passant per França, els grups criminals que es dediquen al tràfic d’haixix han trobat a Catalunya un espai logístic idoni, tot i els esforços dels Mossos, per rebre la droga des del Marroc, on es fabrica, i després distribuir-la per tot Europa. La policia catalana ha reforçat la vigilància i les investigacions per evitar-ho, però ara per ara, sembla que encara està lluny de poder-se aturar. La pressió de la Guàrdia Civil a la costa d’Andalusia, amb una forta inversió governamental, ha fet que els narcotraficants busquin altres vies d’entrada per via marítima i les costes catalanes s’han convertit en els punts perfectes, més a prop de França i, evidentment, a tocar del mar.
Una costa, ara mateix, que si bé els Mossos i també la Guàrdia Civil intenten controlar amb més presència, com amb l’activació de drons policials o la mateixa Policia Marítima, és un colador. També es fan controls de pas, amb Vigilància Duanera, per radiografiar les càrregues dels camions per evitar el tràfic per l’AP-7.
Les dades de droga intervinguda, molta per atzar o per errors dels narcotraficants, com la que va aparèixer fa pocs dies a Begur o el desembarcament frustrat gràcies a la trucada d’un dels vigilants de seguretat del Port de Mataró el febrer- confirmen aquesta sensació i preocupació dels Mossos d’Esquadra. Segons dades de la mateixa policia catalana, durant els primers nou mesos del 2023, s’han intervingut 11.685 quilos d’aquesta droga i s’han detingut 912 persones, de les quals 84 estan directament relacionades amb el crim organitzat internacional.
La majoria de l’haixix entra pel mar
Gairebé el 66% de les intervencions han estat per haixix transportat per via marítima, entre comisos localitzats en desembarcaments i per troballes de fardells a la costa, abandonats. El 34% ha estat relacionat amb haixix que estava sent transportat per carretera, per l’autopista que connecta sud i nord, l’AP-7. Els Mossos també saben que es fan entrades per aire, però encara no se n’ha detectat cap. Durant l’any 2022 es van intervenir set tones i mitja d'haixix, dues més que l’any 2021, o el que és el mateix, un increment del 41,3% més de droga comissada en relació amb l’any anterior.
Aquest increment de localitzacions de droga, assegura la policia, està relacionat amb una activitat d’investigació més gran, també per la col·laboració amb altres policies des del Centre d’Intel·ligència contra el Crim Organitzat (CITCO). Més enllà de la detecció de la droga quan ja arriba a Catalunya, les investigacions que es prioritzen estan enfocades a desmantellar les cúpules de les organitzacions, intervenir embarcacions d’alta velocitat utilitzades per transportar la droga des del Marroc i també poder fer investigacions per aclarir com es blanquegen els diners que guanyen els líders del narcotràfic.
Els Mossos havien detectat l’any 2000 diversos desembarcaments, que van anar tendint a la baixa, però que han tornat a créixer de manera exponencial amb la pressió de la Guàrdia Civil a la zona sud de la península. Segons els Mossos, les bandes que estan instal·lades a Catalunya, si bé formades per persones originaris del Marroc, són organitzacions que ja eren al país, i no com amb la marihuana, que són, la majoria, grups estrangers vinguts de fora i que obren noves vies delinqüencials a casa nostra.
Incidents violents amb bandes d’haixix
Tampoc es pot comparar amb els incidents violents relacionats amb els assalts entre narcotraficants de marihuana, que ja se n’han registrat 60 aquest 2023, també s’han multiplicat per dos els incidents violents relacionats amb el robatoris, entre bandes, d’haixix. Segons les dades facilitades per l'inspector Antoni Salleras, cap de l’Àrea Central de Crim Organitzat de la Divisió d’Investigació Criminal, aquest 2023 se n’han registrat tretze, tots relacionats amb disputes entre grups criminals rivals, emmarcats en narcoassalts de càrregues de droga mentre aquesta es troba en ruta o en magatzems.
Tot i això, no consta cap homicidi relacionat amb aquesta droga, com sí que passa amb la marihuana -el darrer, aquest cap de setmana a l’Anoia. “Contràriament al que s’ha detectat en el fenomen de la marihuana, en el cas de l’haixix no estem important crim vinculat en aquest àmbit”, assegura Salleras, sense treure importància a aquests fets.
Com arriba la droga a casa nostra?
En els darrers anys, s’han detectat diverses formes per desembarcar l’haixix transportat per via marítima fins a Catalunya. Des de desembarcaments a les cales i platges a descàrregues directes en “guarderies” amb accés nàutic per part d’embarcacions que desenvolupen activitats piscícoles o recreatives. També amb desembarcaments a ports esportius a través d’embarcacions pesqueres o esportives que han transportat la droga fins al port. Les embarcacions, que surten del Marroc ja amb un pla de ruta marcat, pugen des del sud a poca velocitat per evitar ser caçats per les avions de vigilància i aprofitant els espais nocturns. Asseguren els Mossos que alguns cops fan el viatge a menys de 15 nusos de velocitat. Quan descarreguen la droga la intercanvien per combustible, que fan servir per tornar al seu lloc d’origen.
Els Mossos han detectat drassanes on se’n fabricaven i reparaven. És el cas d’una investigació duta a terme pels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i agents de la Direcció adjunta de Vigilància Duanera (DAVA), que va permetre desmantellar una nau industrial on es construïen embarcacions destinades al tràfic d’haixix a Castelló d’Empúries, sobretot llanxes petites amb motors potents i molta capacitat de càrrega, i es van detenir dinou persones.