L'actriu Juana Acosta estrena la seva obra de teatre El Perdón, que representa la mort impune del seu pare quan ella era adolescent i que la va convertir en qui és. En ella, revela com en el seu funeral es van presentar personatges que ningú no coneixia, però que ploraven com si haguessin perdut a l'amor de la seva vida.
Acosta, de 45 anys, va passar per una de les situacions més dures quan només en tenia 16. Estava preparada per anar a les seves classes de ball quan van rebre una trucada a casa per avisar-los que el seu pare, Álvaro Acosta, havia estat assassinat, com tantes altres persones a la seva natal ciutat de Cali, a Colòmbia, on la violència en els 90 era el pa de cada dia. I, igual com molts casos, l'assassinat de l'home va quedar impune i mai no es va trobar ni va jutjar el culpable, la qual cosa va accentuar encara més el dolor i patiment de la família.
Juana Acosta revela com va ser l'assassinat del seu pare
Ella el va viure com va poder, a través de l'art, però no tots en la família ho van superar, quedant ancorats en la ira, el dolor i la pèrdua, tal com relata en una entrevista al mitjà El Mundo: "La violència genera violència. Tots els germans ho vam passar molt malament. El meu germà gran va ser a qui més li va costar. Ell no va aconseguir avançar i agafar-se a la vida i 15 anys després es va suïcidar. Aquest va ser un altre episodi tràgic de la meva vida".
Malgrat no ser el seu cas, Juana entén que part dels seus familiars no hagin estat capaços de perdonar -com en l'obra teatral que dirigeix ara i que farà gira per Espanya-, però busca que no es perpetuï l'anomenat cercle de la violència. "És molt difícil perdonar quan no existeix justícia ni memòria, quan no saps qui és el culpable. El tema és molt complex, per això he tardat tant a poder parlar-ne", admetia en la mateixa entrevista.
Juana Acosta / Europa Press
En referència al seu pare, que ha desenvolupat creativament al costat de Chevi Muraday, premi nacional de dansa, l'actriu explicava i admirava la seva persona: "El meu pare era un ésser extraordinari, amb una qualitat humana enorme. Era el més maco de Cali, encara moltes senyores em paren quan torno allà i em diuen: 'Juanita, el teu pare era l'home més atractiu de Cali'. Parava el trànsit, tornava bojos homes i dones. Tenia una veu ronca, uns ulls verds, anava sempre ben vestit...".
Dones que ningú no coneixia plorant en el seu funeral
Així, detallava com la popularitat del seu pare es va demostrar en el seu propi funeral: "L'enterrament del meu pare va ser multitudinari. Ell es va casar quatre vegades. Aquell dia estaven les que van ser les seves quatre esposes i n'hi havia altres tres o quatre que ploraven com Magdalenes i cap dels meus germans no sabíem qui era. Ens preguntàvem per què estaven tan tristes aquestes senyores. Ell era un tipazo". A més del perdó artístic que porta pels teatres madrilenys i que ara farà gira per Espanya, es perdona a la seva manera a nivell professional, avançant i evolucionant. Ho ha fet patent a través d'una productora que ha fundat juntament amb la seva germana Valentina, Calité Films.
El llançament de l'empresa coincideix amb el seu bon moment professional i amb els moviments socials actuals: "Aquest projecte ha nascut de la necessitat de construir les nostres pròpies històries. Hi ha una revolució femenina, d'apoderament... I la Valentina i jo hem passat a l'acció. Es parla que no hi ha personatges interessants a partir de certa edat que siguin interpretats per dones i llavors volem que això canviï i que les dones siguin als llocs de direcció. De moment ens està donant moltes alegries. M'interessa implicar-me més en els projectes a nivell de producció per tenir més veu i vot". Amb el seu programa, a més, revoluciona les telenovel·les colombianes i veneçolanes que ara tornen a estar a la moda, encara que amb un estil diferent, elevat, com ella mateixa diu, posant l'exemple de Velvet, en la qual ella va participar.