La Policia Nacional ha detingut a València, en dues operacions contra les ciberestafes, cinc homes d'entre 23 i 44 anys que enviaven missatges de text a telèfons mòbils fent-se passar per una entitat bancària i un important centre comercial per obtenir identitats i contrasenyes de les víctimes i utilitzar-los de forma fraudulenta.
Els detinguts com a presumptes autors dels delictes d'estafa i falsejament d'identitat, que feien servir tècniques de 'smishing', sol·licitaven targetes bancàries a nom dels estafats, amb les quals compraven productes de fàcil sortida al mercat negre, així com bitcoins i realitzaven reintegraments en caixers automàtics. Segons han informat fonts policials, s'han aclarit fets denunciats en diferents punts del territori espanyol com Gijón, Cadis, Màlaga i València.
La primera de les operacions dutes a terme pel Grup de Ciberdelinqüència de la Policia Nacional a València es va iniciar a finals del mes de març, després de ser identificat un home en un control rutinari en mostrar una actitud esquiva davant de la presència policial. En trobar en el seu poder dues targetes bancàries a nom d'altres persones, va dir que se les havia trobat, encara que els agents van sospitar que podria estar dedicant-se a estafar mitjançant la modalitat de 'smishing'.
Com funciona aquesta estafa?
Aquesta modalitat d'estafa consisteix en l'enviament massiu de missatges de text a telèfons mòbils, simulant en aquest cas provenir d'un conegut banc, i en els que s'afirmava "el seu compte ha estat bloquejat temporalment per motius de seguretat", indicant un enllaç per verificar la identitat de l'usuari. Les víctimes, creient rebre l'SMS de la seva entitat bancària, accedien a l'enllaç fals i introduïen les dades sol·licitades, tals com noms i cognoms, claus, contrasenyes i PIN per accedir al seu compte en línia.
Amb les esmentades dades, l'investigat es feia passar per client de l'entitat, podent accedir mitjançant aplicacions mòbils als comptes de les víctimes i sol·licitar així targetes bancàries que eren remeses a domicilis falsos, on les recollia i les feia servir per comprar productes de fàcil sortida al mercat negre, com a telèfons d'última generació i ordinadors portàtils, a més de targetes de bitcoin i de realitzar reintegraments en caixers automàtics.
Els policies van establir un dispositiu de vigilància sobre l'investigat que va permetre localitzar el seu domicili a la localitat d'Alboraya (València), i després de comprovar com es va desplaçar des d'allà a tres caixers diferents de València i Alboraya, on va realitzar diferents extraccions de diners, va ser detingut com a presumpte autor dels delictes d'estafa i falsejament d'identitat.
En el moment de la detenció, li van intervenir dues targetes bancàries a nom de clients de dues entitats bancàries que havien estat obtingudes mitjançant 'smishing', i els titulars de les quals desconeixien de l'existència d'aquestes.
A més, en el registre del seu domicili es van intervenir més de 35.000 euros, 22 targetes de diferents entitats bancàries, 4 telèfons mòbils, 2 targetes SIM, 2 ordinadors portàtils, 54 suports del SIM utilitzades, així com 10 gorres que el detingut portava sempre que realitzava extraccions als caixers per evitar ser reconegut.
Compraven en els centres comercials amb les targetes d'altres persones
En una segona operació, que va començar a l'abril, han estat detinguts quatre homes que, a través de la modalitat de 'smishing' es van fer amb les dades de targetes de compra d'un reconegut centre comercial per utilitzar-les en la compra d'articles de fàcil sortida, com a components informàtics o telefònics, que adquirien a través de la plataforma digital de l'establiment comercial, per posteriorment vendre'ls a baix preu a través d'una aplicació de missatgeria anònima difícil de rastrejar.
Un dels arrestats s'encarregava d'aconseguir la informació en bases de dades públiques d'internet per, mitjançant aplicacions digitals, falsificar els DNI amb els quals aconseguien les targetes que després utilitzaven per a les compres.
Segons les fonts, en aquest tipus de delictes, els lliuraments dels productes adquirits no es realitzen al domicili aportat pels sospitosos, sinó que esperen els repartidors als voltants del punt de lliurament, propiciant una trobada casual perquè els donin la mercaderia al carrer. eLos detinguts, quatre d'ells amb antecedents policials, han passat a disposició judicial.