Una dona de Puigcerdà que un dia va entrar a internet i va buscar com moure els seus estalvis és la primera víctima d’una estafa a escala mundial que els Mossos d’Esquadra van detectar a Catalunya i que va permetre estirar el fil fins a arribar a l’explotació del cas, la setmana passada, en la rama espanyola, a Albània. 

S’han detingut els dos dels cinc líders de l’organització i s’han imputat a diverses persones. Les investigacions dels Mossos, de manera conjunta amb la Guàrdia Civil, han permès recuperar uns 300.000 euros tot i que és una petita part dels diners que s’han, presumptament, estafat, que pot arribar als 2.000 milions d’euros des de quinze centres d’operacions telefòniques en cinc països d’Europa de l’Est. Entre ells, també Ucraïna, on la policia del país, tot i estar en guerra, n’han pogut desmantellar tres de molt actius. A tot Espanya es creu que l’any 2021, en la fase final de la investigació, ha afectat unes 17.000 persones.

La víctima Zero, una dona de Puigcerdà

La dona, d’edat avançada i “vulnerable i de fàcil manipulació”, segons els documents intervinguts als investigats, volia invertir part dels seus diners i va trobar, en una web que oferia inversions en criptomonedes, grans beneficis. Després de demanar informació a internet i de fer una petita inversió de 250 euros, a poc a poc, va anar fent més inversions fins a arribar a ingressar, en una empresa fantasma, i pensant que estava doblant els seus beneficis, a 560.000 euros. Però res era de veritat. La dona era víctima d’una estafa. El cas d’aquesta dona encara és més sagnant: un grup d’advocats, també falsos, van fer augmentar l’estafa fins a 800.000 euros, assegurant que, pagant els seus honoraris, li permetria recuperar part dels diners que va ingressar i que es van esfumar.

La dona va anar fent imposicions de diners quan veia, des de la plataforma creada pels estafadors, que els seus diners anaven creixent. Era l’estratègia que feien servir els estafadors per demostrar a les víctimes que les inversions funcionaven i donaven els rendiments que els hi havien ofert. Després de la primera inversió de 250 euros, un fals broker es va anar guanyant la confiança de la dona, aconseguint més inversions i fins i tot instal·lant un programari a l’ordinador de la víctima, per agafar el control total dels moviments de la dona. 

L’objectiu dels estafadors no era quedar-se amb una part dels diners; a través d’enginyeria social es volien fer amb tots els diners que les víctimes tenien als seus comptes corrents. En cas de la dona de Puigcerdà, fins i tot, els estafadors li van fer creure que el seu broker ha mort, per canviar-lo i poder seguir mantenint viva l’estafa quan la dona notava alguns símptomes que podrien haver fet perdre la confiança amb els manipuladors, abans de detectar que tot plegat era una estafa.

Més casos com el de la dona de Puigcerdà

El cas de la dona de Puigcerdà, tot i que amb diferents quantitats, es va replicar per tot el territori català i espanyol. Quan, a través del CITCO, els Mossos van connectar amb una investigació que estava fent la Guàrdia Civil a Osca, amb una víctima que va arribar a perdre 100.000 euros, es va organitzar un equip conjunt de treball entre les dues policies que després, a escala internacional, es va unir a investigacions paral·leles que feien altres policies d’altres països d’Europa. Durant quatre anys els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil han resseguit els moviments dels estafadors fins que la setmana passada es van fer assaltar sis call centers a Albània, el país des d’on es feien la majoria d’estafes contra espanyols. A Geòrgia, per exemple, s'havien especialitzat amb alemanys.

Pendents de detenir tres persones més

En aquest país de l’Europa de l’Est s’han detingut a dues persones de les cinc que es creu que lideraven l’organització i gestionaven l’entramat de call center i de falsos brokers. Entre aquests detinguts hi ha un exassessor del ministre d’Economia del país, un fet que demostra, segons els Mossos d’Esquadra, la importància de les persones que han liderat durant anys aquesta organització delictiva. 

Més enllà dels cinc caps de l’organització, dels quals encara se n’han de detenir tres i que s’espera que puguin ser extradits a Espanya, l’organització comptava amb tres nivells per sota. Els equips financers, que s’encarregaven de la gestió dels ingressos que tenien, per tal de blanquejar els diners i fer inversions, també en criptomonedes; els equips informàtics, que eren els que s’encarregaven de posar en marxa les webs falses que permetien a les víctimes seguir en temps real, tot i que de manera falsa, els beneficis que aconseguien, i també, en darrer terme, el grup de manipuladors, els que tenien contacte directe amb les víctimes des dels call centers per anar augmentant els diners que aportaven pensant que estaven invertint.

Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil, com també les altres policies europees, mantenen oberta la investigació amb l’objectiu de detenir els tres caps de l’organització que falten i també poder seguir identificant a persones de valor relacionades amb la màfia de les falses inversions en criptomonedes per tallar de soca-rel l’organització i evitar que, si bé han caigut alguns dels líders, es pugui remuntar i tornar a operar. 

Plataformes amb beneficis elevats, l’esquer

Durant aquests anys que ha durat la investigació, l’organització que liderava les estafes ha anat canviant, gairebé cada mes, els noms de les plataformes que feia servir per estafar a les víctimes. Una cerca per internet buscant com invertir en criptomonedes ens podia portar a una d’aquestes plataformes activades pels mateixos estafadors i que servien com esquer. Des d’aquestes webs, i després amb l’enginyeria social dels manipuladors, les inversions anaven creixent, oferint uns beneficis més elevats dels de mercat, fins que tot saltava pels aires. No es podien cobrar els beneficis, el broker deixava de contestar i les plataformes s’esfumaven d’internet. 

Segons les estimacions que han fet els experts en la guerra contra el cibercrim i delictes relacionats amb les criptomonedes dels Mossos d’Esquadra, que han intervingut milers de correus electrònics dels investigats, es creu que a l’Estat espanyol unes 17.000 persones han estat víctimes d’aquestes estafes, si bé la majoria no han denunciat. Els Mossos esperen que després d’haver-ser fet pública aquesta investigació seran moltes les persones que veuran que van ser víctimes d’una estafa i presentaran una denúncia a la policia -hi ha víctimes que han perdut només 250 euros i d'altres que n'han perdut molts més. 

Tot i això, els investigadors no amaguen la complicació que tindrà poder recuperar els diners que les víctimes van anar ingressant als comptes corrents dels estafadors. Durant els pròxims dies els Mossos faran pública la llista de totes els plataformes que durant aquests anys s’han fet servir per estafar a persones de bona fe que pensaven que amb els criptomonedes es podien fer d’or. No són poques. I alguns són molt conegudes, que fins i tot van arribar a patrocinar algun equip de futbol de la Lliga Espanyola o van arribar a fer servir famosos d’esquers.

Com evitar ser estafats?

Els Mossos fa temps que avisen que les estafes per internet són un problema greu. Cada dia es reben 300 denúncies per aquest tipus d’estafa. Asseguren que la prevenció és la mesura indispensable per esquivar aquestes màfies criminals. Cal confirmar que les pàgines web d’informació i inversió pertanyen a empreses que operen legítimament.

Alguns cops aquestes empreses ofereixen guanys astronòmics a partir d’inversions amb pocs diners un fet que fa pensar en la dita popular: ningú regala duros a quatre pessetes. Aquestes ofertes, que si bé són temptadores, acostumen a ser estafes que poden tenir conseqüències devastadores i perdre tots els diners. Com la dona de Puigcerdà.