Les excavacions arqueològiques que s'estan duent a terme a l'antic cementeri de la localitat polonesa de Pień han copsat diverses portades i inundat les xarxes socials després d'haver localitzat un estrany i esgarrifós cos, que molts creuen que són les restes d'un vampir. La troballa ha desencadenat tota mena de teories, ja que les restes òssies han aparegut ancorades a terra amb una falç envoltant-li el coll, de manera que, en cas que la persona enterrada volgués retornar a la vida d'entre els morts, es tallaria el coll només aixecar el cap.
La troballa s'ha fet en un cementiri polonès del segle XVII
Un equip d'arqueòlegs procedents de la Universitat Nicholas Copernicus, i dirigits pel professor Dariusz Poliński, es trobaven duent a terme una sèrie d'excavacions a l'antic cementiri del poble de Pień quan van topar-se amb les restes òssies d'una dona que de seguida els va provocar esgarrifances. La dona, l'estatus social de la qual era elevat, ja que havia estat enterrada amb una gorra de seda, estava ancorada a terra amb una falç que li envoltava el coll de forma amenaçadora, tot i ja estar morta. Poliński va creure, de seguida, que s'havien topat amb les restes mortals d'una persona que, en aquella època, va ser considerada una vampiressa: "La faç no es va col·locar plana, sinó de tal manera que si la suposada vampiressa hagués decidit tornar d'entre els morts, el seu cap s'hauria tallat o ferit", apunta el professor.
La "vampiressa" no només estaven ancorades amb la falç, sinó que també se li havia practicat un ritual segons el qual es simbolitzava el tancament d'una etapa, la vida, i el començament d'una altra, la mort. Els arqueòlegs ho han descobert després d'analitzar les restes i adonar-se que els dits polzes dels peus havien estat tallats i intercanviats entre ells, seguint un ritual molt present entre la societat de l'est d'Europa del segle XVII.
Les societats medievals temien els vampirs
Antigament, les persones que morien acusades de bruixeria o vampirisme eren enterrades de diferents maneres, malgrat que totes elles impedien el suposat retorn a la vida. Sovint, els cossos eren esquarterats, els tallaven el cap o les cames, els aixafaven amb pedres, els enterraven del revés o, directament, els cremaven. Poliński ha relatat als mitjans que, tot i l'excepcionalitat de la troballa, aquesta no és pas estranya. La mort de la suposada vampiressa, que probablement va ser causada per aquesta mateixa creença de la població, va produir-se en un context en què les societats de l'Europa de l'est, aleshores medievals, creien en l'existència d'éssers sobrenaturals com els vampirs. Aquesta creença venia fomentada després que la població conegués els horribles relats sobre Vlad l'empalador o Elisabet Báthory d'Ecsed, la comtessa fanàtica de la sang. Relats que, en aquells moments, causaven gran temor a la ciutadania, la qual també seguia fermament la religió i no dubtava a condemnar o enterrar algú davant les sospites que, efectivament, fos un vampir.
Les fotografies extretes de l'excavació mostren clarament que la dona va ser enterrada amb molt temor per part dels seus veïns, que van voler assegurar-se que no podria sortir de sota terra. Tanmateix, quatre segles després, la dona enterrada no sembla haver demostrat senyals de voler tornar amb els vius.
