La defensa del futbolista Dani Alves, exercida pel penalista Cristóbal Martell, ha centrat el recurs presentat a l’Audiència de Barcelona per aconseguir la seva llibertat provisional en obrir “un dubte raonable” en confrontar la declaració de la noia que l’acusa d’haver-la violat a la discoteca Sutton de Barcelona amb les imatges registrades per les càmeres de seguretat del local. “La trobada sexual en el diminut bany que la denunciant descriu i expressa com viscut amb clima de terror, paor o microcosmos de dominació, és un escenari que les imatges desmunten de la forma més radical”, afirma el recurs al qual ha tingut accés ElCaso.cat.

En el recurs, el penalista Martell demana a la secció 3a de l’Audiència de Barcelona que faci una vista per poder plantejar tots els arguments, que, a parer seu, desmunten el risc de fuga i la gran capacitat econòmica de l'exjugador del Barça, de la qual assegura que en perdre contractes de patrocini i amb el club de futbol Pumas de Mèxic “ha perdut múscul econòmic”. Per això, sol·licita al tribunal que decreti la seva llibertat provisional amb la retirada del passaport, que es presenti al jutjat “si cal cada dia”, que se l’imposi una fiança, que deixa que quantifiqui el tribunal, o que se li imposi una polsera telemàtica, a més d’ordre d’allunyament de la víctima. La denunciant ha renunciant a cobrar una indemnització, tal com fixa la llei.

Crítica als Mossos

En el recurs d’apel·lació, de 24 planes, el penalista de Barcelona fa una crítica oberta a la unitat dels Mossos especialitzada en agressions sexuals, la UCAS, per l’atestat que fa, i a la titular del jutjat d’instrucció 15 de Barcelona, que assumeix aquest atestat i decreta la presó provisional i sense fiança d’Alves, el 20 de gener passat. Apel·lant al dret de defensa, Martell afirma que hi ha determinats elements probatoris que "no són tan evidents, contundents i devastadors com tendenciosament apunta l’atestat i acull la resolució d’una manera quasi acrítica o poc curosa".

La interpretació de les imatges

Hi afegeix que només cal “la desapassionada visió de les imatges captades per posar en severa quarantena o dubte valoratiu algunes de les afirmacions fàctiques elevades quasi a fet provat”, i que per a la defensa d’Alves són “inexactes” i “debiliten la prova de càrrec”. I assegura que quan la denunciant explica l’escena detalla que “estaven molt apartats” i que “va col·lapsar i va tenir molta por” i es preguntava si li posaven alguna cosa a la beguda o se les emportaven. Però, segons la defensa, en les imatges es veu com entren la noia, la seva cosina i una amiga al reservat i “durant 20 minuts llargs s’observa un grup de cinc persones departint d’una manera lúdica i envoltats de molta gent en un espai obert”, el qual —sosté— “dista molt de ser un escenari d’intimidació ambiental”.

A més, precisa que Alves es dirigeix a l’esquerra i entra a la porta del lavabo. Alves no apareix a les imatges. Passen dos minuts i llavors la denunciant, després de parlar amb les amigues, es dirigeix a la porta on és Alves. “Entra sense que Alves li obri la porta. Les imatges parlen soles. Així va ser”, s’afirma en el recurs. En l’escrit, es manifesta que “no es desconeix que el consentiment sexual s’ha d’expressar i manifestar de manera lliure, i que la voluntat habilita inclús a un penediment sobrevingut que ha de dur al cessament de la trobada eròtica”. Però, insisteix que “cal apreciar l’element de dubte” quan es veuen les imatges, i que el tribunal ha de valorar ara.

En el recurs, també es recullen resolucions de la secció 9a i de la 3a (que ha de resoldre el recurs d’Alves) en les quals s’afirma que la gravetat dels fets i la pena a imposar, que en el cas d’Alves poden ser 12 anys per violació, no són suficients legalment per mantenir una persona en presó provisional. Ara, la Fiscalia i l’advocada de la noia s’hi hauran de pronunciar.