El primer assassí del món vivia a Espanya. El crim amb què tot va començar va tenir lloc fa uns 430.000 anys a Atapuerca (Burgos). Va ser d'una brutalitat insospitada i amb acarnissament, fins i tot després que la víctima morís. Parlem de la prehistòria i d'uns 200.000 anys abans d'aparèixer la nostra espècie, l'Homo sapiens, en algun remot lloc de l'Àfrica subsahariana. Malgrat això, ja era considerat un homínid, d'una variant anterior, i el mort, en aquest cas, era un jove d'uns vint anys que va ser colpejat fins a la mort, suposadament, per un company. Què sabem del crim d'Atapuerca?

La primera víctima mortal coneguda del món ha estat descoberta després d'un estudi sobre el crani 17 (Cr-17) de la Sima de los Huesos, a la serra d'Atapuerca, i on hi ha una misteriosa acumulació de cadàvers prehistòrics. La investigació va ser publicada a la revista científica estatunidenca Plos One i suposa el cas més antic d'homicidi intencionat de la humanitat, tot i que per falta de proves no s'ha pogut catalogar com a assassinat, però no es descarta. El descobriment del crim, no obstant això, no va aconseguir revelar qui era l'autor dels fets, però sí com es va produir a través dels 52 fragments del Cr-17 recuperats a l'excavació entre els anys 1990 i 2010.

Dos cops amb un objecte contundent al cap

El crani trobat va ser escanejat utilitzant un escàner industrial XYLON MU 2000-CT a la Universitat de Burgos i es van trobar dues fractures traumàtiques que haurien estat provocades per dos cops contundents. De fet, segons l'estudi, es descarta que fos un accident o que un animal hagués atacat aquest jove d'uns vint anys, ja que no presentava marques de dents de carnívors, per exemple. Respecte a altres fractures, com s'ha vist a la Sima de los Huesos, que seria el misteriós cementiri prehistòric d'Atapuerca, el més probable és que es produïssin per l'aterratge del cadàver sobre un objecte dur al fons del pou vertical.

Crani 17 / Fundació Atapuerca
Crani 17 / Fundació Atapuerca

Els investigadors conclouen que les dues lesions letals, tot i que no s'han pogut confirmar les circumstàncies de la mort, van ser produïdes pel mateix objecte, l'arma homicida, amb dos cops diferents i diferents trajectòries. Hi ha la possibilitat, i sembla molt probable, que amb el primer impacte la víctima hagués mort ja, per la qual cosa un segon cop demostra, suposadament, que hi va haver acarnissament al crim.

Clara intenció de matar

En qualsevol cas, i seguint criteris forenses, l'individu identificat pel crani 17 va tenir molt probablement un cara a cara amb un altre homínid i els cops, que s'haurien realitzat amb un objecte contundent tot i que no s'ha pogut detallar l'arma del crim ni el sospitós en haver succeït fa uns 430.000 anys, mostren evidències que hi va haver una clara intenció de matar. "Això representa el cas clar més antic d'agressió interpersonal deliberada i letal en el registre fòssil d'homínids, que demostra que es tracta d'un comportament humà antic", assenyalen a les conclusions de l'estudi els investigadors Nohemi Sala, Juan Luis Arsuaga, Ana Pantoja-Pérez, Adrián Pablos, Ignacio Martínez, Rolf M. Quam, Asier Gómez-Olivenza, José María Bermúdez de Castro i Eudald Carbonell. De moment, el primer assassinat o homicidi intencionat del món es va produir a Espanya 200.000 anys abans que aparegués el primer Homo Sapiens.