El passat 24 de gener Barcelona començava el dia amb una notícia colpidora: una veïna del barri de Sants havia trobat un bebè de només dos mesos abandonat al mig del carrer, ficat dintre d'una bossa d'esport que algú havia deixat al costat d'uns contenidors del carrer de Begur. Un mes després, el nadó es troba a les mans destres del Juan i la Mari, una parella de mestres jubilats que ha fet de l'acollida de nens la tasca de la seva vida.
Molta experiència a ser família d’acollida
En una entrevista a RAC1, el Juan i la Mari han explicat la seva experiència com a pares d’acollida. Ja han tingut nou nens a casa, i no tenen previst deixar aquesta tasca que els resulta tan gratificant. “Volem seguir sent família d’acollida fins que aguantin les forces”, asseguren. Als seus 70 anys, no dubten a ajustar el seu ritme de vida a les necessitats dels nens, tots bebès de només un parell de mesos.
En assabentar-se de la troballa del nadó, el primer sentiment que van experimentar va ser d'indignació, sense arribar a comprendre com algú pot abandonar una criatura tan petita al ras en un dia que feia tant de fred. Al cap d'un parell de dies els van oferir tenir el bebè en acollida, i van acceptar immediatament. El nen ha tingut una evolució molt positiva durant aquestes setmanes. "Ha guanyat molt de pes i s'ha estirat, perquè estava molt petit", explica la Mari. "També ha canviat la manera de dormir, ja es deixa tocar i riu", afegeix.
Només una etapa del procés d’acollida
Tot i estar molt ben atès, amb les cures i el suport emocional indispensables en aquesta etapa de la seva vida, el nadó acabarà abandonant el Juan i la Mari per marxar amb una altra família, que, preferiblement, serà la definitiva. La parella té clar que, pel bebè, el temps que passa amb ells és només una etapa en el seu procés d’acollida. “No sabem ben bé quan marxarà; ens avisen uns 10 o 15 dies abans, i fem un treball molt estret amb la família que el tindrà després”.
Saben per experiència que la separació serà dolorosa, però no es penedeixen de res. A més, han mantingut el contacte amb tots els nens que han passat per casa seva; els veuen créixer i, d'alguna manera, continuen sent part de les seves vides. El Juan i la Mari sempre han viscut envoltats de nens: tenen cinc fills i cinc nets. "Nosaltres gaudim de la vida així", admeten. I animen a altres parelles i famílies a plantejar-se acollir a nens que ho puguin necessitar: "És una tasca molt beneficiosa per a ells, i fa que et sentis viu, vàlid i important", conclouen.