La impotència per les paraules d’una amiga de les bessones de Sallent arriba a posar els pèls de punta. El testimoni és una de les millors amigues de la Leila i l’Alana, les dues bessones de 12 anys, originàries de l’Argentina, que aquesta setmana es van intentar matar saltant d’un tercer pis del carrer de l’Estació d’aquest municipi del Bages. Una d’elles va morir i la seva germana segueix molt greu a l’hospital Parc Taulí de Sabadell. Ha hagut de ser intervinguda i està ingressada a la Unitat de Cures Intensives (UCI) a l’espera d’haver de tornar a ser operada.
El Departament d’Educació i l’Ajuntament de Sallent, controlats pel mateix partit, van tancar-se en banda i van assegurar que no hi havia res que fes pensar que hi havia assetjament a l’escola i que això no va ser el que va provocar la decisió fatal de les dues nenes. Ara, però, Educació ha hagut de recular i no descartar res i obrir, pels seus “protocols”, una investigació paral·lela a la dels Mossos per aclarir què va passar. Les declaracions de pares de l’escola, d’amigues de les nenes i de la mateixa família de les dues bessones de Sallent no els han deixat altra sortida.
Parla una amiga de les bessones de Sallent
Una amiga de les nenes, la qual compartia amb elles molta part de la seva vida, i amb qui tornaven gairebé sempre juntes a casa, ha explicat avui què passava al centre. L’institut era un infern per a les dues bessones. Les insultaven pel seu origen —eren d’Argentina i havien arribat a Sallent feia un parell d’anys— i també pel trànsit de gènere que estava iniciant una de les bessones, tot i ser una nena, se sentia un nen i va començar a fer accions per fer el trànsit. Es va tallar els cabells i va demanar que li diguessin Iván. En aquest vídeo a ElCaso.cat es poden escoltar les explicacions de l’amiga de les bessones. No és apte per a persones sensibles.
La noia assegura que molts cops grups de companys de classe, a l’hora del pati, rodejaven les dues bessones i els donaven cops i les insultaven. Els professors, assegura la mateixa nena, testimoni directe dels fets, molts cops culpaven les bessones de defensar-se i acabaven castigades elles. “Els hi pegaven i els deien coses”, assegura.
“Venia molta gent al pati, les envoltaven i els feien això. Jo quan ho veia corria per ajudar-les”, explica l’amiga. Segons ella, l’assetjament, que mai va ser tractat com a tal pels docents del centre, va començar d’ençà que van arribar noves. “Els professors les culpaven a elles”, insisteix. “I també les castigaven a elles”. L’amiga també ha explicat que el darrer dia, abans dels tràgics fets, les dues bessones no es van acomiadar ni van dir res que pogués fer pensar que tenien intenció d’acabar amb la seva vida.