Els taurons també poden ser drogoaddictes. Un grup de científics ha detectat, "per primera vegada al món", taurons intoxicats amb cocaïna al Brasil, segons ha divulgat aquest dimarts la Fundació Oswaldo Cruz (Fiocruz), organització vinculada al Ministeri de Salut brasiler. L'estudi, que ha estat publicat a la revista Science of The Total Environment, ha identificat i relacionat directament la presència de cocaïna en tretze esquals de l'espècie Rhizoprionodon lalandii, conegut com a mussola punxeguda brasilera. Majoritàriament, l'estupefaent hauria arribat per les aigües fecals vessades al mar, tot i que també podria haver vingut pel narcotràfic. Però, què suposa aquest descobriment?

No se sap encara si tindran síndrome d'abstinència i això els podria portar a endinsar-se en zones més properes a la costa, com es va suposar en altres estudis anteriorment. El que sí que se sap és que els tretze taurons analitzats, tres mascles i deu femelles, tenien la substància a l'interior i fins i tot en dotze d'ells havien trobat benzoilecgonina, que és el principal metabòlit de la cocaïna. Els investigadors creuen que els animals es van intoxicar a partir de la "sobreexposició" a la "gran quantitat" d'aquest estupefaent que es rebutja al mar a través del clavegueram de Rio de Janeiro.

En qualsevol cas, la cocaïna ja flueix pel fons marí brasiler. Atès que els taurons no només s'alimentarien de cocaïna lliurement, a partir de la substància pura, sinó a través d'altres animals que també l'haurien consumit i pel que passaria poc després al seu sistema una vegada ingerits. Aquí és on podria raure la problemàtica de la síndrome d'abstinència, en el cas que el clavegueram de Rio de Janeiro, suposadament, deixés d'abocar cocaïna o que els narcotraficants deixessin de perdre el carregament.

Síndrome d'abstinència? La cocaïna i els atacs de taurons

Així ho va assegurar el director de Mundopark, Juan Luis Malpartida, a Telecinco, fa tot just un any, qui alertava al cas espanyol dels perills que els narcotraficants llancessin "aquests farcells" a l'aigua quan eren descoberts per la Guàrdia Civil o una altra autoritat portuària, i que "abans que se'n vagin al fons, un tauró o qualsevol espècie de peixos, que estan acostumats, que els pescadors tirin les restes de peix de les xarxes, els poden menjar". I, aquí, és on seria el problema, pel que sembla. Amb referència al consum, l'expert va assegurar: "Si això ho fa habitualment i diàriament van farcells de droga al mar, és normal que s'alteri el sistema nerviós d'aquests animals. Primer, per l'eufòria, que fa que es puguin convertir en moltíssim més perillosos i agressius".

Tot això, segons Malpartida, podria desembocar en "la síndrome d'abstinència". Tot i que, a mitjà termini, sigui pel clavegueram a Rio de Janeiro o altres zones del planeta o pels narcotraficants que tiren els farcells de droga al mar, no sembla viable que pugui donar-se aquest símptoma. Però, si finalment es pateix una reducció del subministrament pot passar, alertava l'expert, "que perdin molt més la por, que ja tenen poc, que s'apropin a la costa" i derivi en un increment d'atacs a banyistes.

Respecte als abocaments de cocaïna: risc "mínim" per a la salut

Respecte als abocaments de cocaïna, siguin de la forma que siguin, els possibles impactes negatius a la salut humana són "mínims", segons els investigadors de l'estudi divulgat aquest dimarts per la Fundació Oswaldo Cruz (Fiocruz). Això es deuria que el contacte amb l'aigua és una cosa esporàdica i a més aquesta no s'utilitza per alimentar-se o beure, almenys directament. Així i tot, la biòloga Rachel Ann Hauser-Davis recorda que "moltes vegades" aquest tipus de taurons es ven de forma "irregular" als mercats, per la qual cosa farien falta més estudis per respondre a aquesta qüestió. En aquest sentit, ha avançat que pretenen recollir i analitzar mostres d'aigua i d'altres animals, procedents d'aquesta i altres regions de la costa de Rio de Janeiro, per veure l'abast d'aquest fenomen.