"Artesà", "casolà" són paraules que ens evoquen al menjar de tota la vida o a les cuines de la nostra família. Cada vegada més, supermercats i negocis s'apropien d'aquests termes, fent una falsa sensació de natural a molts dels productes, que realment no ho són.
Alberto Chicote destapa un nou frau a La Sexta
Alberto Chicote, reconegut cuiner i presentador televisiu, revela una setmana més un frau alimentari en el seu programa de La Sexta Te lo vas a comer. A través de diversos viatges i enquestes a la gent corrent, demostren l'engany de múltiples marques en l'etiquetatge del seu gènere.
La primera prova és en ple carrer, on el presentador, juntament amb Isabel Aires, experta en Comunicació i Màrqueting Alimentari, disposen una taula amb dues safates de cada aliment.
Al plat amb el producte natural, posen el nom a seques -per exemple, xoriço-, i en l'altre, ultraprocessat, posen una etiqueta amb el nom "artesà" o "propietari".
"Casolà" o "artesà" vs. natural sense etiquetes
Com es podia esperar, les persones que s'apropen a la paradeta trien majoritàriament els que tenen el cartell amb els adjectius màgics. Tots argumenten que és perquè és més natural i ho prefereixen, encara que sigui més car.
Però llavors Chicote destapa l'engany, llegint els ingredients del que han menjat i deixant els participants bocabadats.
Estabilitzants, emulgents, conservants, antioxidants i traces d'altres menjars per a res relacionats queden escrites al dors dels envasos, que gairebé ningú no llegeix quan veu "artesà" o "propietari".
Per continuar revelant la mentida, Chicote es dirigeix a diversos establiments, entre ells dues fàbriques de pastes suposadament artesanes i una botiga amb productes presumptament casolans. Tots ells queden en evidència després de les preguntes del cuiner.
Engany, preus més alts i falta de lleis
En una de les naus rep evasives del cap de fàbrica, que li recomana parlar amb el departament de comunicació per evitar "polèmiques". En una altra ningú no li obre la porta i en l'última el fan fora: "Chicote, si us plau, surti de les nostres instal·lacions".
Amb tota aquesta demostració, el presentador pretén denunciar els enganys de la indústria alimentària, que incompleix normatives com el Reglament Europeu No 1169/2011 de 25 d'octubre de 2011 sobre la informació alimentària facilitada al consumidor.
Tanmateix, el problema és intern d'Espanya, on no hi ha lleis que regulin l'ús d'aquests termes o els requisits tècnics que han de complir els productes alimentaris per poder utilitzar l'etiqueta de "casolà" i "artesà".
També donen les claus per identificar els autèntics productes d'elaboració artesana, que moltes vegades costen entre un 20% i un 30% més: diversos artesans i xefs recomanen fixar-nos en si la mercaderia ha estat feta a mà, si té producció limitada i si té ingredients naturals sense afegits i dates de caducitat curtes.