La curiositat i una intensa afició als programes de true crime van fer que una jove de 23 anys acabés cometent un assassinat. La policia de Corea del Sud va detenir Jung Yoo-jung, acusada de l'homicidi d'una professora de 26 anys a la localitat de Busan, al sud del país. Durant l'interrogatori, la sospitosa va acabar confessant els fets, i va dir que només volia "saber què se sentia" en matar algú. Ara, Yoo-jung ha estat condemnada a cadena perpètua, tot i que la defensa de la noia va intentar rebaixar la pena al·legant que tenia trastorns mentals, un argument que el tribunal va rebutjar.
Va apunyalar la víctima fins a 100 vegades
La seva obsessió amb els documentals i sèries que narren crims reals va fer que aquesta jove desenvolupés una curiositat insana cap a l'acte de matar. Tant és així, que, després de diverses cerques a Internet sobre com desfer-se d'un cadàver sense aixecar sospites, va decidir fer el següent pas: posar-se en contacte amb potencials víctimes. Amb aquest objectiu va crear-se un compte en una pàgina que oferia classes particulars a estudiants de secundària. Fent-se passar per adolescent, va contactar amb una de les professores, i el passat mes de maig va presentar-se a casa seva per, suposadament, començar les lliçons. En comptes d'això, tan bon punt va entrar per la porta, va atacar la dona, clavant-li fins a 100 punyalades que van provocar-li la mort.
Després d'això, Jung Yoo-jung va desmembrar-la, al més pur estil Jeffrey Dahmer, i va ficar les restes en una maleta amb la qual va desplaçar-se fins a un parc on pretenia desfer-se del cadàver. La seva actitud sospitosa, juntament amb les taques de sang que cobrien la bossa de viatge, van alertar al conductor del taxi que havia demanat perquè la portés fins a un riu. L'home va trucar a la policia, que va trobar el cos de la víctima i, amb la descripció de Jung Yoo-jung, van identificar-la.
Un pla amb moltes fissures
A banda de la maleta ensangonada, la jove va cometre altre error que va acabar amb la seva detenció. Va passar per davant de diverses càmeres de seguretat, tant quan anava a casa de la víctima com a la tornada, deixant veure clarament el seu rostre. Els agents, doncs, no van tenir-ho difícil per relacionar-la amb el crim.
La condemnada va confessar el macabre homicidi, i els intents del seu advocat per rebaixar-li la pena van quedar en res, ja que els investigadors tenien un seguit de proves que confirmaven la premeditació de l'assassinat, i el jutjat no va admetre l'apel·lació d'insanitat.