La Sala Penal del Tribunal Suprem ha confirmat una condemna de dos anys de presó a un advocat de Madrid que va estafar al fill d'una dona que va ser assassinada pel seu marit a Castelló de la Plana el 2009, en apropiar-se dels 53.778 euros d'ajuts públics que li van ser concedits per la mort de la seva mare, recull Efe.

El lletrat va convèncer el jove per obrir un compte conjunt

Després d'assabentar-se pels mitjans de comunicació de la mort violenta de la dona, l'acusat es va oferir al fill de la víctima per defensar de forma gratuïta els seus interessos en el procés penal i tramitar els ajuts disponibles de les administracions públiques i entitats privades.

Segons els fets provats, el jove, amb molt escassa formació, deprimit per la mort de la seva mare i confiant plenament en ell, i que aquest actuava de forma altruista, va firmar un poder per a plets en favor de l'Associació espanyola de víctimes de delictes violents, terrorisme i violència de gènere i de l'advocat sense comprendre l'abast del mateix.

Judici|Seny jutge martell

Judici / Arxiu

Finalitzat el judici per la mort de la seva mare, el lletrat li va convèncer perquè obrissin un compte en el qual apareguessin els dos com a titulars, amb possibilitat de disposició indiferent, per a suposadament gestionar millor els ajuts que pogués obtenir.

A finals de 2013, una amiga i companya de feina de la víctima es va interessar pel jove, que es trobava en una situació de "penúria econòmica".

Així, la companya va ajudar el jove en els tràmits per cobrar una assegurança de vida de la seva mare com a afiliada a un sindicat i, posteriorment, va comprovar que li havien reconegut i abonat mitjançant transferència bancària els ajuts a què tenia dret com a víctima indirecta per la mort de la seva progenitora. Uns diners que, segons els fets provats, es va apropiar l'advocat, que va posar com a domicili de notificacions el seu despatx professional a Madrid, i a qui el jove firmava tots els documents que li presentava.

Delicte d'estafa

La Sala considera que el relat de fets provats encaixa en el delicte d'estafa: "enganyar fent creure que l'actuació serà gratuïta per aconseguir un desplaçament patrimonial en propi benefici i no consentit pel legítim titular de la quantitat", va afirmar el magistrat. "L'estafa emergeix amb cristal·lina nitidesa, en virtut de la confiança dipositada en ell pel client, per obtenir un document firmat que servís per encobrir l'apoderament portat a cap en contra del pactat i a l'esquena del beneficiari".

Recorda en la seva sentència que l'Audiència va afirmar que va ser l'acusat "qui es va dirigir al fill de l'assassinada buscant-ho específicament malgrat que això implicava desplaçar-se a una ciutat no pròxima, qui va aconseguir contactar amb ell i se li va oferir per assistir-lo gratuïtament en totes les gestions i assessorament i tasques professionals"

Afegeix que "li va fer firmar sense donar-li complertes explicacions tota mena de documents en diferents ocasions, sense que el perjudicat, per raó de la seva formació més limitada, confiança que havia aconseguit guanyar-se l'acusat, i estat precari i d'afectació per la tràgica mort de la seva mare, arribés a captar o intuir a què obeïa cada document que firmava, ni a conèixer que li havia estat concedida una suma molt important per a la seva situació econòmica".

Així doncs, l'Audiència de Castelló li va imposar l'esmentada pena de dos anys de presó, una multa de 2.700 euros i el pagament d'una indemnització de 53.778 euros al fill de la dona morta el 2009.