Els ciberdelinqüents acostumen a aprofitar-se del moment més vulnerable de les persones per emportar-se els estalvis de tota una vida. Quan la víctima està sotmesa a un període d'estrès per un problema molt greu, el lladre —que sap que està amb la guàrdia baixa— aprofita per enganyar-la i estafar-la. La major part de les vegades, quan reacciona i és conscient del que ha passat, ja és massa tard per recuperar els estalvis.
Amb només trenta segons d'un vídeo penjat a les xarxes socials, com ara Instagram o TikTok, els ciberdelinqüents són capaços de clonar la veu d'una altra persona mitjançant la intel·ligència artificial generativa. Després, truquen als familiars de les víctimes alertant que hi ha un problema i que necessiten diners de manera urgent per poder solucionar-lo.
Trucada des de l'hospital
En aquesta trucada és on entra en joc la crueltat del ciberlladre i com es fa ric enganyant els altres. El delinqüent es fa passar pel fill de la víctima i l'alerta que es troba a l'UCI d'un hospital, que se li ha trencat el telèfon mòbil o que té un problema a l'aeroport i no pot tornar a casa. La víctima, davant l'alerta i sense pensar-ho ni un segon, envia els diners que el seu fill li demana.
El lladre, un cop ha rebut la transferència, desapareix del mapa i no torna a donar senyals de vida. És quan la víctima torna a trucar al seu fill per saber si ha solucionat el problema quan s'assabenta que tot ha estat una trampa i quan ja és massa tard per poder recuperar els diners.
Davant aquest tipus de trucades, els experts en ciberseguretat recomanen no perdre la calma, penjar el telèfon i tornar a trucar al familiar per saber si és cert o no que hi ha un problema. Una altra tècnica per saber si es tracta d'una estafa és fer preguntes personals o privades al familiar, com per exemple el nom de l'àvia o del gos; si l'interlocutor no les sap contestar, vol dir que és un ciberdelinqüent.